¿Què és Swift, la plataforma de la qual la UE no s’ha decidit a expulsar Rússia?

La Societat per a les Comunicacions Interbancàries i Financeres Mundials (Swift, per les seves sigles en anglès) va ser creada el 1973 per 293 bancs de 15 països, amb l’objectiu de desenvolupar una plataforma informàtica que fes més ràpids i segurs els pagaments entre entitats financeres de diferents països a l’estandarditzar la comunicació. El 1977 va llançar el seu primer servei de missatgeria entre bancs, que ràpidament va substituir la tecnologia vigent fins aquell moment, la Telex (un dispositiu telegràfic de transmissió de dades). Actualment estan connectades a la seva plataforma més d’11.000 entitats bancàries i de valors, infraestructures de mercat i clients corporatius en més de 200 països i territoris (bàsicament, tots els del món).

Swift és una cooperativa propietat dels mateixos bancs i firmes de valors que la utilitzen. La seu central està ubicada a La Hulpe, a prop de Brussel·les. La seva supervisió correspon als bancs centrals del G-10 (Alemanya, Bèlgica, Canadà, França, Itàlia, Japó, Països Baixos, Regne Unit, Estats Units, Suècia i Suïssa) i el Banc Central Europeu (BCE), i la lidera el Banc Central de Bèlgica. El 2012 es va crear el Swift Oversight Forum perquè la informació sobre la seva supervisió arribés a un nombre més elevat de bancs centrals (Austràlia, Xina, Hong Kong, Índia, Corea, Rússia, Aràbia Saudita, Singapur, Sud-àfrica i Turquia). Els accionistes nomenen un consell de 25 directors de diferents nacionalitats, actualment presidit per Yawar Shah, del banc nord-americà Citi. També en forma part Eddie Astanin, president de l’entitat central de contrapartida de Rússia, així com José Luis Calderón, del Santander. El primer executiu de la firma com a conseller delegat és el també espanyol Javier Pérez-Tasso.

El tràfic a través de la xarxa de Swift va créixer un 11,2% l’any passat, fins a arribar a una mitjana diària de 42 milions de transaccions de pagaments i valors. A més, va marcar un nou màxim històric de 50,2 milions d’operacions el 30 de novembre, que, per posar-ho en perspectiva, suposa un augment del 66% en relació amb el màxim diari de cinc anys abans. Segons la firma, entorn de la meitat d’aquests pagaments són acreditats en menys de cinc minuts i dos terços, en menys de mitja hora. El 44% de les transaccions van tenir el seu origen a Europa, l’Orient Mitjà i l’Àfrica; el 41,8% a Amèrica i el Regne Unit, i el 6% a Àsia i Oceania.

La pàgina web de Swift a Ucraïna explica que totes les transferències internacionals estan bloquejades al país a causa de la invasió russa. «La negació per part de la Federació Russa de l’existència de l’Estat ucraïnès i l’intent d’eliminar físicament el poble ucraïnès haurien de trobar una dura reacció de la comunitat internacional. L’Associació Ucraïnesa de Membres i Grups d’Usuaris de Swift, UkrSWIFT, sol·licita recolzament internacional per eliminar la Federació Russa i Bielorússia com a països de la xarxa Swift», reclamen. La pàgina web de Swift a Rússia no fa referència al conflicte, però permet fer-se una idea de l’impacte que podria tenir la sortida del país de la plataforma. Segons la informació que ofereix, unes 300 entitats financeres del país en són usuàries, més de la meitat de les que operen a Rússia, i són responsables de més del 80% de les transaccions. Rússia, afegeix, és el segon país amb més usuaris de Swift, només per darrere dels Estats Units.

El 2012, la Unió Europea va ordenar a Swift i a altres plataformes similars de menor mida deixar de donar servei a una sèrie de bancs iranians que havien sigut sancionats pel programa nuclear del país. «Desconnectar els bancs és un pas extraordinari i sense precedents per a Swift», va explicar llavors. Les mesures van estar en vigor fins el gener del 2016, quan es van aixecar després de l’acord aconseguit per l’Iran, Xina, França, Rússia, el Regne Unit, Estats Units, Alemanya i la Unió Europea. El 2014, la firma va rebre pressions per desconnectar altres països. «Swift i les seves parts interessades (‘stakeholders’) han rebut trucades per desconnectar institucions i països sencers de la seva xarxa, més recentment Israel i Rússia», va explicar en un comunicat.

«Els serveis de Swift estan dissenyats per facilitar el compliment de les sancions i altres regulacions per part dels seus clients. No obstant, Swift no prendrà decisions unilaterals per desconnectar institucions de la seva xarxa com a resultat de pressions polítiques. Swift lamenta la pressió, així com les especulacions mediàtiques que l’envolten, que corren el risc de soscavar el caràcter sistèmic dels serveis que Swift ofereix als seus clients a tot el món. Com a empresa de serveis públics amb caràcter global sistèmic, no té autoritat per prendre decisions sobre sancions. Qualsevol decisió d’imposar sancions a països o entitats individuals recau únicament en els òrgans governamentals competents i els legisladors corresponents», va argumentar llavors.

D’entre els grans països del món, només el Regne Unit s’ha mostrat per ara partidari de recolzar la petició ucraïnesa de treure Rússia de Swift. D’altres, com els Estats Units, Alemanya, Itàlia o els Països Baixos, ho han descartat de moment. «És l’última opció, però és una opció que està a sobre de la taula», ha aconseguit resumir el ministre francès de Finances, Bruno Le Maire. El problema és que la mesura tindria un efecte devastador per a l’economia russa, però també afectaria de forma notable les d’altres països, particularment els europeus, ja que dificultaria els intercanvis per als bancs i empreses amb negocis a Rússia. La mesura ja va estar sobre la taula el 2014 a instàncies del Regne Unit i el Parlament Europeu arran de la invasió russa de Crimea. Un article del Carnegie Moscow Center del maig passat recordava que el llavors ministre rus de Finances va calcular que la iniciativa podria fer caure el PIB del seu país un 5%. Arran d’això, Rússia va desenvolupar la seva pròpia plataforma de pagaments (SPFS) i també s’ha suggerit que, en cas de quedar vetada de Swift, podria intentar aprofitar la llançada per la Xina el 2015 (CIPS), si bé és dubtós que li servís per contrarestar la sanció, ja que totes dues són molt més petites.