Fenomen digital

El metavers desembarca en el Mobile World Congress de Barcelona

  • La fira tecnològica acollirà xerrades sobre fenòmens en auge com la realitat virtual, els videojocs, el futur d’internet i l’economia digital

El metavers desembarca en el Mobile World Congress de Barcelona

EFE / ENRIC FONTCUBERTA

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A la novel·la ‘Snow Crush’, de 1992, l’escriptor Neal Stephenson va imaginar un futur distòpic en què els humans connectaven el seu cos a internet per habitar mons alternatius i «evadir-se de les dureses de la realitat». A aquest entorn virtual el va cridar metavers, una idea que la indústria tecnològica ha popularitzat en els últims mesos fins a convertir-la en tot un fenomen en el sector que també es debatrà en el Mobile World Congress (MWC).

Fins ara, desbloquejar el mòbil o obrir la pantalla del portàtil han sigut les principals vies per mantenir-nos més de sis hores diàries connectats a internet. Però, ¿t’imagines fer-ho en 3D, vestint unes ulleres de realitat virtual i vestits amb sensors? Fa més de 30 anys que la indústria tecnològica estudia com donar forma a aquesta fantasia de la ciència-ficció. I, tot i que encara queda lluny, empreses com Facebook han promès donar vida a aquesta «internet incorporada». Ja el 2016 el seu fundador i director executiu, Mark Zuckerberg, va visitar el Mobile per predicar les bondats de la realitat virtual. Dos anys abans havia comprat Oculus, companyia líder en aquest sector, per 2.000 milions de dòlars.

En el dia d’avui el metavers és encara una nebulosa, un terme de moda amb què gegants del sector busquen popularitzar el que volen que sigui el futur de la xarxa: una realitat virtual immersiva en jugar, socialitzar i comprar actius digitals. Tot això a través d’un avatar, com en un videojoc. Obres com Fortnite, Minecraft o League of Legends mostren el camí de cap a on pot evolucionar internet en els pròxims anys.

L’auge de l’economia virtual

I és que el potencial transformador més gran de la realitat virtual passa per una economia digital que s’està disparant. Entorns com els videojocs mouen anualment milers de milions a l’any tan sols amb la venda de ‘skins’, armes o peces de roba amb què vestir els seus personatges. Fins i tot hi ha qui inverteix a comprar terreny virtual en plataformes com Decentraland per construir edificis i fer caixa quan aquests mons passin a allotjar milers d’usuaris. Si ho aconsegueixen. Tot aquest comerç digital s’articularà a través de criptomonedes i NFT, dos fenòmens cada vegada més populars (i qüestionats) que també es debatran en el Mobile.

Malgrat ser encara una idea per concretar, el metavers s’ha convertit ja en un fenomen –més cultural i mediàtic que purament tècnic– que genera moltes expectatives. La popularitat d’aquest concepte es va disparar l’octubre passat quan, en ple escàndol per la publicació de documents que exposaven la toxicitat de les seves xarxes socials, l’imperi Facebook va anunciar que passava a dir-se Meta i a virar el seu negoci cap a la realitat virtual. Des d’aleshores les grans companyies del sector –com Microsoft, Google o Apple– han iniciat una carrera per ser els primers en crear i dominar aquest món virtual.

Interès transversal

Notícies relacionades

La fira d’innovació tecnològica que Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat acullen del 28 de febrer al tres de març inclourà múltiples panels en els quals s’exploraran les possibilitats tècniques i econòmiques que obre la realitat virtual. En aquests participaran directius d’empreses d’àmbits tan diferents com Meta, Microsoft Azure, Sotheby’s, Accenture, CaixaBank o Block, cosa que evidencia que l’impacte d’aquesta idea del metavers seria transversal.

Molts veuen amb escepticisme aquestes promeses d’una xarxa immersiva, tant perquè consideren que no aporten valor afegit per a l’usuari com pels perills que degeneri en una vigilància més gran i extracció de dades d’aquests. No obstant, moltes grans empreses s’estan apuntant a una oportunitat de negoci que no volen deixar enrere. Per a aquestes, és com si a mitjans dels anys noranta haguessin rebutjat invertir a internet pensant que no seria més que una moda passatgera. Només el temps dirà si tenien raó.