La criptoeconomia assalta el Mobile

Les criptomonedes i els tokens no fungibles (NFT, en anglès) són dos dels fenòmens que més expectació generen en el món tecnològic. Després d’un 2021 en què aquestes tendències s’han disparat, ja que han passat de ser conceptes de veta a popularitzar-se arreu del món, totes dues han estat més presents que mai al Mobile World Congress (MWC) que se celebra aquests dies a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

Fa mesos que una creixent branca del sector tecnològic evangelitza sobre la web3, concepte amb què es refereixen a l’evolució cap a una internet descentralitzada en què els usuaris puguin relacionar-se i comercialitzar sense mitjancers. Això és el que permet la tecnologia blockchain, que al seu torn s’ha convertit en l’espina dorsal que sustenta les criptomonedes i els NFT.

Criptomonedes

El bitcoin, la primera divisa virtual, va néixer el 2008 com a resposta a la crisi financera. Llavors, la caiguda de Lehman Brothers va arrossegar l’economia mundial, però també va perjudicar la confiança dels ciutadans en les institucions financeres. Fruit d’aquest recel amb el model centralitzat, les criptomonedes s’han popularitzat entre inversors, empreses i fins i tot se n’ha legalitzat l’ús al Salvador. «Estan democratitzant l’accés als serveis financers per als que no tenen accés a comptes bancaris», ha explicat aquests dies Julia Carbajal, directora global d’Associacions Estratègiques a la plataforma de finances descentralitzades Celo.

Tot i que ha estat poc present al Mobile, també hi ha molt escepticisme entorn de les criptomonedes. La capitalització de les més de 7.000 divises virtuals que existeixen es va disparar un 187% l’any passat fins a superar els 2.000 milions de dòlars, però aquesta adopció generalitzada també ha implicat cada vegada més estafes. Molts països han alertat dels seus riscos especulatius, de la seva alta volatilitat (la capitalització s’ha desplomat en els últims dos mesos) i de la falta d’un marc normatiu que protegeixi els inversors.

Fa mesos que els grans bancs espanyols adverteixen d’aquests perills, tot i que alhora estudien projectes amb criptomonedes. «Els reguladors han d’assegurar que la competència en el sector financer és justa», ha assenyalat José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank, que ha demanat les mateixes regles per a l’ecosistema cripto. Una regulació propícia podria accelerar l’aposta d’aquestes entitats i d’altres companyies nacionals com Telefónica per les divises digitals.

NFT

Un altre dels pilars d’aquesta creixent economia digital són els NFT, un procés que permet certificar la propietat sobre actius digitals –ja siguin imatges, vídeos o parcel·les de terreny virtual–, una cosa impossible fins ara. Això converteix aquests actius en una novetat única i exclusiva que rellança el seu valor. «L’art digital està sent un dels primers camps d’ús del blockchain i les criptomonedes», ha explicat Charles Stewart, director executiu de la històrica casa de subhastes britànica Sotheby’s. I és que el col·leccionisme d’NFT va moure l’any passat fins a 41.000 milions de dòlars, un valor similar al de l’art tradicional.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Més enllà de l’art, els NFT són cada vegada més utilitzats per empreses com a via per atraure i fidelitzar els seus seguidors. «No només estàs comprant una imatge, sinó que també adquireixes un token que et dona avantatges exclusius, com ara accés a esdeveniments o a certs productes», ha explicat la tecnòloga i inversora Becks Perfect. Marques com Pizza Hut i artistes com Shawn Mendes han llançat els seus NFT, un camí que també seguirà el Barça. El seu president, Joan Laporta, ha explicat al Mobile que apostaran per aquesta tecnologia per connectar amb els seus 300 milions de fans, però també per «ajudar amb les finances» del club.

Malgrat l’expectativa transformadora que han suscitat els més entusiastes, l’anomenada criptoeconomia encara afronta múltiples reptes per posicionar-se com un entorn fiable, segur, sostenible, igualitari i útil.