Les sancions a Rússia es giren contra empreses espanyoles

Efectes macroeconòmics

No obstant les sancions dictades per la UE i els EUA contra Rússia tombaran com un bumerang sobre l’economia europea. També, sobre l’economia espanyola. L’impacte més gran ja està arribant en forma d’un encariment de l’energia i les matèries primeres que alimentarà la inflació, limitarà la renda de les famílies i les empreses i restarà creixement econòmic. Tot i que encara no hi ha càlculs oficials sobre l’impacte de la crisi sobre l’economia espanyola, algunes estimacions preliminars apunten que l’efecte en l’economia espanyola podria ser de -0,4 punts de creixement el 2022 si el conflicte té una durada limitada i de -0,6 punts addicionals en dos anys si s’allarga en el temps (-1 punt en total). La inflació podria pujar fins a una mitjana anual al voltant del 4% o per sobre, en comptes del 3,5% previst fins ara, segons el consens dels analistes.

Maneres d’esquivar el veto del Swift.

I tot i que el comerç exterior amb Rússia és molt limitat hi ha milers d’empreses que patiran les conseqüències del bloqueig financer dictat pels EUA i la UE. Les prop de 5.000 empreses que exporten a Rússia, per un total d’uns 2.200 milions a l’any, estan pendents de la decisió de la UE d’excloure un nombre ampli de bancs russos de la plataforma de pagaments internacionals Swift. Fora d’aquesta plataforma serà més difícil, car i tardarà més el cobrament mitjançant la transferència de les comandes enviades a Rússia pels exportadors espanyols. A això s’afegeix la prohibició russa de treure divises (dòlars i euros) fora del país i la forta depreciació del ruble. Tot això elimina gairebé de facto el comerç exterior amb aquest país i deixa en els llimbs unes 5.000 empreses exportadores, d’altres d’importadores i les 149 firmes espanyoles amb filials al país governat per Putin.

No obstant, malgrat que l’exclusió dels bancs russos de la plataforma Swift suposa un cop dur per al comerç exterior, fonts financeres remarquen que hi ha vies perquè les grans empreses amb interessos a Rússia (com Inditex, Repsol, Cepsa i Ebro Foods) puguin esquivar la sanció, com la coneguda com a ‘triangulació’ (un banc rus sancionat transfereix el pagament a un d’estranger amb filial al país no vetat i aquest al seu torn fa la transferència internacional a un banc espanyol). A qui podria generar més problemes la situació, afegeixen, és a les companyies mitjanes, com les del sector del vi i l’hortofructícola. 

Ajudes compensatòries

«Tenim un comerç minúscul amb Rússia. Però hi ha empreses per a les quals és un mercat molt important. Hi ha empreses que s’estan jugant el ser o no ser», adverteix Joan Tristany, director general de la comunitat d’empreses industrials internacionals AMEC. «Atès que no són gaires [les empreses afectades], s’hauria de buscar algun tipus de compensació o ajuda perquè aquesta crisi bèl·lica no sigui un element determinant per a la seva continuïtat», afegeix.

De moment, el president del Govern, Pedro Sánchez, ja ha posat el nou sistema d’ertos a disposició de les empreses. Referent a l’àmbit de l’ocupació, en previsió que hi hagi situacions temporals de desproveïment, augment de costos i reducció de la demanda en sectors concrets, el Govern va accelerar l’aprovació i posada en marxa del mecanisme RED de flexibilitat i estabilització de l’ocupació», va afirmar Sánchez aquest dimecres al Congrés dels Diputats. El mecanisme RED, inclòs en la reforma laboral recentment aprovada, permet a les empreses sotmeses a crisis temporals o estructurals, adoptar mesures de reducció de jornada i suspensió temporal de contractes de treball, vinculats sempre a programes de requalificació i transició professional.

Efectes de segona ronda

«L’impacte directe [sobre les empreses espanyoles] existirà, però és limitat», apunta Raúl Mínguez, director del servei d’estudis de la Cambra de Comerç d’Espanya. El perjudici es projectarà sobre els sectors d’automoció, tèxtil, alimentació, ceràmica, calçat i alimentació, que són els principals sectors exportadors a Rússia. També sobre el turisme. Mínguez adverteix que, en tot cas, «l’impacte més gran arribarà a través d’efectes de segona ronda», quan es comencin a ressentir les exportacions espanyoles a països com Alemanya i Holanda, amb unes economies que patiran una frenada més forta pel curtcircuit de les seves àmplies relacions amb Rússia.

Tancament aeri i de ports

L’impacte sobre l’economia espanyola no només arribarà per les restriccions directes sobre el sistema internacional de cobrament i pagament. «No estem donant tota la importància que es mereix als problemes de connectivitat, pel tancament dels espais aeris», adverteix la presidenta de CEOE Internacional, Marta Blanco. També pel tancament dels ports als barcos russos. Els problemes de connectivitat perjudicaran tant el comerç de mercaderies com el turisme. En un comunicat conjunt amb Business Europe, la patronal CEOE ha manifestat la seva comprensió de la necessitat d’adoptar sancions econòmiques amb Rússia, però ha demanat «no oblidar que són les empreses les que patiran l’impacte de les sancions econòmiques», per la qual cosa demanda «claredat i transparència» en l’adopció de mesures.

Sector financer

Notícies relacionades

Multimèdia | 500 dies de guerra: El poder de Putin s’esquerda en plena contraofensiva d’Ucraïna

El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit

Sector financerL’exposició directa dels bancs espanyols a Rússia, d’altra banda, és molt limitada. Les entitats només tenien concedits crèdits per valor de 812 milions de dòlars (uns 733 milions d’euros) a residents del país rus al tancament de setembre, segons les últimes dades oficials del Banc de Pagaments Internacionals (el banc central dels bancs centrals, amb seu a la localitat suïssa de Basilea). La major part dels crèdits corresponen a hipoteques concedides a residents a Rússia per a la compra de vivendes a Espanya. La xifra amb prou feines suposa un 0,66% dels 121.469 milions de dòlars (109.685 milions d’euros) que el sector financer internacional havia prestat a ciutadans russos en aquest moment. 

Fonts financeres també apunten que els cobraments i pagaments amb origen o destí a Rússia que intermedien els bancs espanyols a penes suposen entorn del 0,02% del total que realitzen, amb la qual cosa per aquesta via secundària tampoc patiran un impacte rellevant.