El petroli i el gas avancen a nous màxims històrics per la guerra

El temor d’una interrupció del subministrament de gas i petroli rus a Europa ha descontrolat els preus de les dues matèries primeres als mercats de referència per al Vell Continent. En l’última setmana, des del dia anterior que les tropes de Putin envaïssin Ucraïna, el gas s’ha disparat més d’un 80% i el petroli, un 20%. Aquest dijous, al mercat de referència per a Europa, el TTF holandès, el gas ha arribat a vorejar els 199 euros per megawatt hora, un nou màxim històric; mentre que el barril de Brent se situa als 120 dòlars per barril, en nivells de fa 14 anys.

Malgrat que les sancions no afecten les empreses energètiques, moltes estan portant a terme ‘autosancions’, és a dir, han decidit deixar de comprar subministraments a Rússia. És el cas de Centrica, la propietària de British Gas, que ha assegurat que abandonarà els acords de subministrament de gas amb Rússia, segons recull Reuters, o de la lusitana Galp, que va anunciar dimecres la suspensió de «qualsevol nova compra de productes petrolífers procedents de Rússia o d’empreses russes». 

A això s’uneix la negativa de l’Organització de Països Exportadors de Petroli ampliada (OPEP+), liderada per l’Aràbia Saudita i Rússia, responsable del 40% de l’oferta mundial de petroli, de no canviar el pla d’apujar lleugerament (a 400.000 barrils diaris) l’oferta de cru, malgrat l’escalada en els preus arran de la guerra de Rússia. I el desplegament «inicial» de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) de 60 milions de barrils, el 4% de les seves reserves, per mirar d’augmentar l’oferta, per quarta vegada en la història d’aquesta organització, després del 2011, 2005 i 1991.

Els moviments de la cotització del gas i del petroli no impacten directament en el preu de venda dels carburants i de l’electricitat, però sí en el dels mercats majoristes d’aquests derivats. En el cas de la gasolina, que encadena un encariment del 8,7%, el preu del mig litre s’ha situat aquesta setmana en els 1,608 euros, el seu cinquè rècord consecutiu, segons dades del Butlletí Petroler de la UE. Mentre el dièsel acumula un encariment de l’11% des de començament d’any, amb un preu per litre d’1,496 euros, un 1,15% més que fa una setmana.

El preu dels carburants depèn de múltiples factors, com els impostos, el cost de la matèria primera i de la logística, i els marges bruts, de manera que el preu en si del cru només suposa al voltant del 40% del preu final. El Govern havia anunciat en diverses ocasions la intenció d’elevar els preus del dièsel per, així, reduir el consum dels vehicles amb combustible en favor dels elèctrics, però l’augment de preus per la guerra ha paralitzat aquests plans. «Ara cal pensar amb molt de compte la manera d’incorporar aquesta fiscalitat en un context de productes energètics molt cars», ha respost aquest dijous la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en una entrevista a Radio Nacional.

Notícies relacionades

Les sancions a Rússia es giren contra empreses espanyoles

El Govern surt al rescat de les empreses amb interessos a Ucraïna i Rússia

En el cas del preu de l’electricitat al mercat majorista (l’anomenat ‘pool’), es manté per segon dia consecutiu vorejant els màxims històrics del mes de desembre, quan va superar per primera vegada la barrera dels 200 euros. Aquest dijous, l’electricitat es manté en el mateix nivell que dimecres, amb un preu de 340,70 euros per megawatt hora. El mercat elèctric es regeix per un sistema marginalista segons el qual l’última tecnologia a casar oferta i demanda és la que marca el preu per a la resta. L’última tecnologia solen ser els cicles combinats –que cremen gas natural–, però sobretot l’energia hidràulica –que fixa el preu en funció del cost d’oportunitat–: ¿Què suposaria que no hi entrés la hidràulica?. És a dir, marca un preu molt similar al dels cicles combinats. Per això, un dels principals objectius del Govern és que la Comissió Europea desacobli el preu del gas del mercat elèctric.

El preu de l’energia afecta directament només els consumidors que estan al mercat regulat, amb l’anomenada tarifa de preu voluntari per al petit consumidor (PVPC), tot i que aquest serveix de referència també per a la resta de tarifes que acorden les comercialitzadores de forma bilateral amb els seus clients. A més, el preu de l’energia solia suposar entorn del 30% de la factura de la llum, juntament amb un 20% per als impostos i un 50% dels costos regulats. Ara, amb la reducció dels impostos (IVA elèctric del 10%, suspensió de l’impost del 7% sobre el valor de la producció, i impost especial de l’electricitat del 0,5% fins al 30 de juny) i dels càrrecs, el seu pes és una mica més elevat.