Brussel·les continua sense apostar per desvincular el preu del gas de la llum

La guerra de Putin contra Ucraïna ha aguditzat la crisi energètica a què s’enfronta Europa, que registra de nou preus de gas i electricitat rècords i unes perspectives poc encoratjadores que auguren factures d’energia desbocades almenys fins al 2023. Un escenari que ha obligat la Comissió Europea a repensar la llista de mesures amb què frenar l’escalada de preus i reduir l’elevada vulnerabilitat i dependència de Rússia, que ven a la UE el 40% del gas que consumeix. Segons un esborrany a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, el pla que adoptarà aquest dimarts l’Executiu comunitari posa l’accent en diversificar el subministrament energètic i accelerar la implantació de les energies renovables i l’eficiència energètica, tot i que passa de nou de llarg de la principal reivindicació del Govern espanyol: desvincular el preu del gas del de l’electricitat.

A l’únic que es compromet de moment la Comissió Europea és a organitzar un esdeveniment d’experts d’alt nivell sobre el disseny del mercat de l’electricitat en el qual reunir productors, operadors, reguladors i acadèmics. Un fòrum que servirà per aportar «opinions i comentaris» a l’informe final que l’Agència de Cooperació dels Reguladors Europeus (ACER) presentarà l’abril, en resposta a la caixa d’eines plantejada per Brussel·les l’octubre passat. Des d’aleshores, i fins al 16 de febrer passat segons el balanç, un total de 24 Estats membres han adoptat mesures per abaratir la factura de la llum de 71 milions de consumidors europeus i diversos milions de pimes per valor de 23.000 milions d’euros.

Malgrat la reforma reclamada per Espanya o França i el «deteriorament» de la situació, Brussel·les insisteix en el document, que encara pot ser objecte de canvis d’última hora, que el marc legal actual del mercat de l’electricitat ja permet una intervenció pública «específica» i «calibrada» en la fixació de preus per frenar l’impacte de les pujades a les llars més vulnerables i fins i tot, en algunes circumstàncies, també per a les llars en general i les petites empreses.

Beneficis d’elèctriques

Per mantenir preus assequibles, la Comissió suggereix als Estats membres la possibilitat d’introduir «excepcionalment» mesures fiscals amb què captar part dels beneficis obtinguts per les elèctriques amb l’alça dels preus i redistribuir-los per alleugerir la factura dels consumidors. «La redistribució dels ingressos evitaria en part que els elevats preus actuals del gas augmentin els costos suportats pels clients finals», afirma l’esborrany que incideix que una mesura d’aquest tipus hauria de dissenyar-se «acuradament» per evitar «distorsions innecessàries del mercat» alhora que incentivi les inversions en energies renovables. 

Això significa limitar la mesura en el temps –fins al 30 de juny del 2022–, vincular-la a una situació de crisi específica, no aplicar-la amb caràcter retroactiu, no afectar la tendència del preu de l’electricitat a llarg termini ni la part estructural d’una pujada global de preus. El pla també apunta a la importància d’aconseguir un mercat de l’electricitat ben connectat i integrat com a escut davant les interrupcions del subministrament i aposta per continuar treballant per fer realitat l’objectiu d’interconnexió elèctrica d’almenys el 15% per al 2030.

Reduir el gas rus

El focus de la nova comunicació, retardada una setmana per la guerra a Ucraïna, està posat no obstant en Rússia i en com reduir l’enorme dependència europea del gas rus. Un objectiu que passa, en primer lloc, per la diversificació de les fonts de subministrament augmentant les importacions de gas natural liquat (GNL), que s’han disparat en aquests primers mesos de l’any. Tot i així, les reserves europees de gas se situaven a mitjans de febrer en el 31%, un 9% per sota que en anys anteriors, i podrien reduir-se a entre un 10% i 22% per a mitjans d’abril. «Aquests baixos nivells augmenten la volatilitat dels preus i plantegen la possibilitat que els preus continuïn sent alts durant l’estiu, quan caldrà reposar les existències de gas», assenyala la Comissió que afirma que per preparar-se per al pròxim hivern la UE hauria d’augmentar les seves reserves de gas almenys fins al 80% per al 30 de setembre. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Entre les possibles mesures que podrien adoptar els governs: l’obligació d’emmagatzemar un volum mínim de gas als magatzems subterranis, l’obligació per als propietaris dels emmagatzematges de licitar les capacitats o l’obligació per als gestors de les xarxes de transport de comprar i gestionar reserves estratègiques de gas. Per incitar a augmentar les reserves el marc legislatiu actual garanteix una rebaixa d’almenys el 50% de les tarifes de transport per a l’emmagatzematge. La intenció de Brussel·les, per confirmar, és elevar-la al 100%. La comunicació també confirma la voluntat de Brussel·les d’imposar als Estats membres l’obligació legal de garantir «un nivell mínim d’emmagatzematge» abans del 30 de setembre de cada any i la creació d’un projecte pilot de compres conjuntes de gas.

«L’evolució dels mercats energètics en els últims mesos ha posat de manifest la necessitat d’accelerar la transició a l’energia neta i reduir definitivament la nostra dependència de les importacions de gas natural», defensa la Comissió en l’estratègia que advoca per impulsar les energies renovables i l’eficiència energètica. En aquest terreny el nou pla contempla reduir els obstacles per a les inversions en renovables, mesures per impulsar l’energia solar, l’hidrogen o reforçar la producció de biogàs amb l’objectiu de produir 35.000 milions de m³ per al 2030.