Els EUA plantegen l’embargament energètic contra Rússia, l’altre botó nuclear de la crisi

Les sancions contra el sector energètic rus són l’altre botó nuclear d’aquesta crisi, un escenari que molt pocs han volgut ni tan sols contemplar fins ara. «És el que en la guerra freda es va dir doctrina de la destrucció mútua assegurada, però en la seva versió mercat de les matèries primeres», va escriure Javier Blas a ‘Bloomberg’. Ningú a Occident s’ha atrevit fins ara a trepitjar aquest camí, per més que la UE hagi vetat les vendes de tecnologia que Moscou necessita per mantenir a punt les seves refineries o que Washington hagi restringit la capacitat del gegant gasístic Gazprom per buscar inversors als EUA. En els últims dies, no obstant, el debat ha començat a canviar.

Els EUA han posat sobre la taula la possibilitat de vetar les importacions de petroli rus, un primer pas cap a l’embargament del seu sector energètic que mira de coordinar amb els seus aliats europeus. «Estem debatent activament amb els nostres socis europeus la prohibició d’importar petroli rus als nostres països i, alhora, assegurar que es manté el subministrament global de petroli», va dir diumenge el secretari d’Estat dels EUA, Anthony Blinken. Aquestes converses no han tardat a encarir una mica més els preus davant el temor que l’escassetat d’oferta dels últims mesos s’eixampli de forma dramàtica amb la progressiva sortida del mercat del tercer exportador d’hidrocarburs del món.

Costes potencials per a Moscou

Ningú dubta que el cost d’un embargament per a Moscou seria sever. El seu Govern depèn enormement del gas i el petroli per pagar les pensions o prestar serveis. L’any passat les exportacions energètiques van aportar el 36% dels seus ingressos pressupostaris, una xifra que en exercicis més pròspers ha arribat a superar el 50%. «El problema és que la dependència europea de les exportacions russes és tan gran que seria difícil sobreviure sense el subministrament rus», assegura a aquest diari Carlos Torres Díaz, vicepresident de la consultora noruega Rystad.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Països com Romania, Lituània, Hongria o Finlàndia reben pràcticament tot el gas que consumeixen de Rússia. Una xifra que arriba al 55% en el cas d’Alemanya i el 40% en el conjunt de la UE. Una mica menys la dependència del seu petroli, que representa una quarta part de tot el cru que la UE importa. Per això les reticències que la proposta nord-americana està trobant en part del continent. «Europa va eximir deliberadament l’energia russa de les sancions», va dir dilluns el primer ministre alemany, Olaf Scholz. «Actualment no hi ha cap altra manera de garantir el subministrament europeu». Un risc al qual no s’enfronten ni Washington ni Londres, que amb prou feines depenen del petroli rus.

Alguns experts disputen la tesi de Scholz. Bruegel, el centre d’anàlisi econòmica amb seu a Brussel·les, va concloure recentment que Europa podria afrontar el tancament de l’aixeta russa durant el pròxim hivern si redueix el seu consum un 10-15% i augmenta les importacions de gas natural liquat d’altres països. Un gas que seria, en qualsevol cas, bastant més car que el rus. Però a aquests sacrificis caldria afegir-hi els dubtes que existeixen sobre l’efectivitat del potencial embargament sobre Moscou. «Immediatament no es traduiria en danys tangibles per al Kremlin», ha dit Maria Pashtukova, analista de E3G, un centre d’anàlisi energètica amb seu a Berlín. I és que les reserves de divises russes estan en màxims històrics. Ronden els 630.000 milions de dòlars, fet que podria servir-li a Vladímir Putin per esmorteir l’impacte més immediat de l’embargament.