Sánchez demana a Brussel·les que financi la interconnexió energètica amb Europa

La guerra a Ucraïna també ha portat al primer pla la dependència energètica. I en el cas d’Espanya, la seva feble connexió amb la resta d’Europa. El país disposa d’una potent xarxa de plantes capaces de regasificar el gas natural liquat (GNL) que s’importa i arriba per barco de tercers països, com els Estats Units. Però no hi ha prou capacitat per fer arribar aquesta matèria primera a la resta d’Europa i que aquesta redueixi la dependència de Rússia. El Govern està disposat a ressuscitar el projecte d’interconnexió amb el cor del continent, però entén que la infraestructura ha de pagar-la la Unió Europea. 

Pedro Sánchez ja va assegurar la setmana passada a TVE que no s’oposava a la construcció d’un tub que unís Espanya amb França, però sempre que s’hi canalitzés no només gas, sinó també una energia neta, l’hidrogen verd. El president ha tornat a defensar aquesta tesi davant els periodistes en una conversa informal durant el vol que el conduïa fins a Letònia, en una visita pensada per expressar el recolzament d’Espanya a l’OTAN i a la protecció del flanc oriental contra Moscou. 

El cap de l’Executiu ha explicat a la premsa que aquesta infraestructura per a gas i hidrogen verd ha de ser «finançada amb càrrec als pressupostos europeus». Ha argumentat que els espanyols paguen les sis regasificadores que hi ha al país. «Així que si volem posar a disposició d’Europa les nostres capacitats de reserva [per sobre del 60%, davant el 30% que hi ha a la UE], ha de finançar-ho Europa. Ha de ser Europa qui ho financi, però crec que Europa no hi té problema», ha al·legat. I ha afegit que si es tarden «anys» a materialitzar la construcció d’un nou tub, aquest ha de poder conduir també hidrogen verd. 

Prioritzar la «unitat»

La tesi de Sánchez de la doble connexió és també la que defensa la ministra de Transició, Teresa Ribera. Per tant, no es tractaria de recuperar sense més ni més el projecte del Midcat, que va decaure fa uns anys i que havia de recórrer la serralada del Pirineu per enllaçar Espanya i França. Avui no està operatiu i avui sí que faria falta. 

Al si de la UE està viu, a més, el debat d’incrementar més la pressió cap a Vladímir Putin. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, demana una zona d’exclusió aèria (a la qual l’OTAN i la UE s’oposen perquè seria escalar el conflicte i desembocar a una Tercera Guerra Mundial) i que es deixi d’importar el gas i el petroli russos. Sánchez, durant la seva conversa amb els periodistes, no ha volgut pronunciar-se sobre les futures eines que podrien activar-se contra el Kremlin. 

«El més important és que es prioritzi la unitat», ha insistit el president. Sánchez se centrarà aquest dimarts en els seus contactes amb els primers ministres de Letònia i el Canadà, Arturs Krisjanis Karins i Justin Trudeau, i amb el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg. Però les converses se succeeixen aquests dies entre tots els líders europeus de cara a la cimera informal de Versalles, aquest dijous i divendres, i al Consell Europeu ordinari de finals de mes. Ja s’està plantejant, ha recordat, un nou paquet de sancions. 

Aviat per saber les regles fiscals 

Sánchez va poder conversar diumenge amb el president d’Algèria, Abdelmajid Tebboune. Aquest li va garantir el subministrament de gas i va revalidar l’«aliança energètica» entre els dos països en un moment clau. 

Notícies relacionades

Sánchez no es dona per satisfet amb el comunicat del rei emèrit i creu que deu «una explicació» als espanyols

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

La guerra a Ucraïna no només obligarà, va defensar el president, a un pacte de rendes que ha de substanciar-se entre empresaris i sindicats. També hauran de prendre’s mesures a escala europea. Ocupar-se del subministrament energètic, però també d’explorar la possibilitat que països com l’Argentina, el Brasil o els Estats Units es converteixin en «exportadors alternatius» de matèries primeres. Ucraïna era fins ara el graner d’Europa, i el conflicte tanca aquesta porta. 

Un altre tema que cal discutir a Europa són les regles fiscals. El mandatari socialista anticipa que l’Executiu comunitari canviarà de posició i s’acostarà al que defensa el seu Govern, per «estimular el creixement», garantir la sostenibilitat fiscal i abordar la transició ecològica i digital. Sánchez ha avançat que la Comissió ha traslladat que en funció de les previsions econòmiques decidirà sobre les regles fiscals. «Estem en un moment molt incipient» del debat, ha assenyalat.