¿Per què es fusionen les operadores de telecomunicacions?

La irrupció del low-cost en les ‘telecos’ va provocar diverses guerres de preus entre les companyies, que van reduir els marges i va portar les tres principals empreses a reduir en 20.000 llocs de treball les seves plantilles en l’última dècada. Tant és així que l’any del teletreball i les videotrucades, els ingressos de les operadores es van retallar un 5% fins als 32.215 milions d’euros, segons les xifres de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Per companyies, Movistar, malgrat una facturació individual que va superar la suma de la resta, va ingressar el 2020 un 5,5% menys (14.685 milions d’euros) que l’any anterior. També Orange i Vodafone van registrar una xifra de negocis un 5,6% i un 3,5% inferior al 2019, respectivament. En el costat contrari, MásMóvil (2.242 milions d’euros) o Euskaltel (713 milions) van augmentar els ingressos, un 14% i un 2%, respectivament. 

El mercat «es va saturar», segons explicava el professor d’EAE, Ángel Barbero, fa uns mesos. «El moment de captar clients ha acabat» i ara el focus serà créixer a través de fusions entre empreses per guanyar múscul i amb el desenvolupament de serveis per fidelitzar clients en les companyies, com fa Telefónica amb Prosegur en les alarmes o MásMóvil amb Lucera en l’energia. «La consolidació hauria de passar perquè es resolgués una situació insostenible per a alguns operadors», deia el conseller delegat de Telefónica España, Ángel Vilá, el mes de novembre en una conferència de Tecnologia, Mitjans i Telecomunicacions (TMT) de Morgan Stanley, recollida per Europa Press.

Les tres grans (Telefónica, Orange i Vodafone) es queixaven constantment que eres elles les que feien front a les grans inversions en infraestructures que la resta –-entre les quals hi ha MásMóvil-- ‘lloguen’ un preu regulat, cosa que potencia les guerres de preus i redueix els marges d’ingressos. El 2020, Telefónica va invertir 1.458,25 milions d’euros; Orange, 1.135,24 milions d’euros; Vodafone, 833,36 milions d’euros, i MásMóvil, 459,94 milions d’euros, segons la CNMC. «La convergència del mercat que porta a la racionalització seria benvingut perquè hi ha pocs operadors que inverteixin en infraestructura, nosaltres i uns altres dos (Telefónica i Vodafone), i potser no som capaços d’invertir tot el que necessitem», apuntava fa un any el conseller delegat d’Orange a Espanya, Jean François Fallacher. 

I finalment així ha sigut. La unió entre MásMóvil i Euskaltel suposava l’adhesió del quart i del cinquè operador, i, per tant, les posicions no canviaven (Telefónica, Orange, Vodafone i MásMóvil); però s’eliminava un dels jugadors (Euskaltel estava considerat el cinquè operador) i es reforçava MásMóvil. D’aquesta manera, la companyia fundada per Meinrad Spenger el 2006 ha obtingut una força major que ara li ha servit per posar-se al nivell d’una multinacional com la companyia francesa i negociar de tu a tu. L’agència de qualificació Moody’s ja advertia fa un any sobre el sentit d’aquesta fusió amb Orange, en comptes de fer-ho amb Vodafone, davant el temor de la primera a perdre part dels ingressos majoristes, ja que Orange lloga les xarxes a MásMóvil.

Líder en clients

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La nova companyia, que tindrà uns ingressos de 7.500 de milions euros, és lluny dels 12.417 milions de facturació de Telefónica España (any 2021), però l’avançarà en clients. La unió d’Orange i MásMóvil tindrà 7,1 milions de clients de banda ampla (dels quals 5,6 són convergents), 20,2 milions de clients de mòbil postpagament i gairebé 1,5 milions de clients de televisió, segons les xifres facilitades per les dues empreses, davant els números de Telefónica que, al tancament del 2021, comptava amb 5,9 milions d’usuaris de banda ampla a Espanya; 15,3 milions de mòbil postpagament i, això sí, 3,9 milions d’usuaris de televisió, en què totes dues competeixen pel futbol.

Mentrestant es consolida encara més el tercer lloc de Vodafone que, a tancament del 2021, segons les xifres facilitades amb la publicació dels resultats, compta amb 11,4 milions de clients de contractes mòbils, 3,1 milions de banda ampla i 1,5 milions d’usuaris de televisió. La filial espanyola de la companyia britànica ha rebutjat fer comentaris sobre la fusió entre els seus competidors, tot i que sempre ha reiterat, igual que ells, la necessitat de consolidar-se al mercat espanyol. I de fet, a principis del mes de febrer, el conseller delegat de Vodafone, Nick Read, no tancava la porta al fet que Vodafone pogués protagonitzar aquesta consolidació. Quan li van preguntar per una possible fusió amb MásMóvil a Espanya deia que la companyia «no descarta cap opció» i era «proactiva» amb opcions com una ‘joint venture’, segons recollia Europa Press.