El BCE redueix la compra de deute i prepara la pujada de tipus

Sorpresa del Banc Central Europeu (BCE). L’autoritat monetària de la zona euro ha decidit aquest dijous avançar el calendari de reducció de les compres de deute públic i privat anunciat al desembre i ha deixat la porta oberta a apujar els tipus d’interès a finals d’any o com a molt tard principis del que ve, en el que seria el primer encariment dels diners des de juliol del 2011. Els analistes no esperaven que el consell de govern de la institució prengués cap mesura de moment, però la brutal escalada de la inflació ha pesat més en l’organisme que la incertesa sobre l’impacte que tindrà la invasió d’Ucraïna en l’economia de la zona euro.

Com estava previst des de la seva última reunió de l’any passat, el programa excepcional de compra de deute públic i privat per la pandèmia (PEPP) acabarà al final d’aquest mes. La novetat és que les adquisicions del programa llançat a mitjans del 2014 (APP) augmentaran de forma temporal, però ja no fins a l’octubre sinó fins al juny. Així, s’elevaran dels actuals 20.000 milions d’euros al mes a 40.000 milions a l’abril i 30.000 milions al maig, per tornar a 20.000 milions al juny.

Encara més rellevant és que el BCE ha anunciat que donarà fi a les esmentades adquisicions en el tercer trimestre (juliol, previsiblement) «si les dades entrants recolzen l’expectativa que les perspectives d’inflació a mitjà termini no es debilitaran després del final de les compres netes d’actius». Es tracta d’una decisió clau, ja que la institució ha confirmat que apujarà tipus «un temps després» de posar fi a les esmentades compres. El missatge és calculadament més ambigu del que havia estat utilitzant fins ara (assegurava que els tipus pujarien «poc després» de finalitzar les compres, cosa que se solia interpretar com en el trimestre següent), però deixa clarament la porta oberta a encarir els diners a finals d’any o principis del pròxim.

Tempesta perfecta

Els efectes econòmics de la invasió d’Ucraïna han agafat el banc central d’euro amb el peu canviat. En les setmanes prèvies, havia donat senyals que podria endurir les seves mesures més ràpid de l’anunciat al desembre davant el fort i persistent increment del nivell de preus. El mercat, no obstant, pensava que no ho faria de moment ja que el conflicte bèl·lic suposa una tempesta perfecta per a l’autoritat monetària. La dependència europea del petroli i gas rus pujarà encara més la inflació, però les sancions al règim de Putin provocaran menor creixement.

Es tracta, per tant, d’una situació més endimoniada que la provocada per l’esclat de la pandèmia, ja que llavors la recessió econòmica es va veure acompanyada per una caiguda dels preus a causa de l’ensorrament de la demanda, cosa que donava marge al BCE per prendre mesures de recolzament a l’activitat. La clau és que el seu mandat es limita a controlar la inflació (que estigui en el 2% a mitjà termini) i no inclou altres conceptes (no com el de la Reserva Federal nord-americana, que també ha de promoure la plena ocupació). Per això, el banc central s’ha vist obligat a actuar.

Missatges i previsions

Els analistes donaven per fet que el BCE no prendria mesures donada la situació actual. Totes les mirades estaven posades en els missatges que pugui llançar la seva presidenta, Christine Lagarde, en la roda de premsa que oferirà a les 14.30 h. I també en l’actualització de les previsions econòmiques de l’organisme. Al desembre, va calcular que l’IPC de la zona euro estaria de mitjana en el 3,2% aquest any, l’1,8% el que ve i l’1,8% el 2023, mentre que el PIB pujaria un 4,2%, un 2,9% i un 1,6%, respectivament. De moment, la inflació de la unió monetària va marcar al febrer un nou màxim històric del 5,8%, amb l’espanyola en el 7,4% (màxim des del 1989). 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«Considerem que és massa aviat perquè el BCE adopti una postura definitiva sobre la política monetària, donat l’incert panorama geopolític. Al seu lloc, esperem que el Consell de Govern es mantingui en el camí actual per ara. D’altra banda, ens agradaria destacar que el banc central és prou flexible com per ajustar la seva política en conseqüència si les coses canvien en qualsevol direcció», havien apuntat des de Monex Europe unes hores abans que el BCE comuniqués el resultat de la reunió del seu consell. 

El petroli ronda ja els 130 dòlars per barril, mentre que el gas natural a Europa ronda els 250 euros per megawatt/hora davant els 80 euros de fa un mes. Els mateix passa amb altres matèries primeres. «Aquesta situació porta a pensar en una inflació persistent durant els pròxims mesos i que condicionarà l’actuació dels bancs centrals. Si fa un mes els mercats ja tenien dubtes davant la possibilitat que els bancs centrals cometessin un error en la seva política monetària en els pròxims mesos, ara els temors encara són més grans. La seva situació no és fàcil», han ressaltat des de Portocolom AV.