Multes de fins a un milió per represàlies contra denunciants de frau o corrupció

El seu objectiu és protegir els informants i establir les normes mínimes dels canals de comunicació. El text suposa la transposició d’una directiva comunitària del 2019 que ja hauria d’haver entrat en vigor abans del 17 de desembre del 2021. De fet, la Comissió Europea va anunciar el 6 de febrer l’obertura d’un expedient sancionador contra Espanya pel retard. Ara se n’ha aprovat l’avantprojecte, que ha de ser tramitat, perquè entri en vigor al llarg d’aquest any. El tipus de denúncies que protegeix han estat darrere del descobriment de grans escàndols com els anomenats ‘papers de Panamà’, el cas LuxLeaks, o les targetes ‘black’ a Espanya. 

A les que tenen vincles professionals amb entitats tant del sector públic com del privat. Això inclou empleats, autònoms, accionistes, directius, consellers, contractistes, subcontractistes o proveïdors. Però també informants que ja hagin finalitzat la seva relació professional, voluntaris, becaris, treballadors en pràctiques o en període de formació o persones que hagin participat en processos de selecció. També s’estén l’empara a qui hagi prestat assistència a l’informant, a les persones del seu entorn i als negocis de la seva propietat.

Qualsevol que pugui suposar un incompliment de la legalitat. En una empresa, per exemple, podrien ser denunciables determinades pràctiques laborals, mediambientals, de consum, etcètera. Al sector públic, qualsevol tipus de corrupció, nepotisme, clientelisme, tràfic d’influències, malbaratament de fons públics, finançament irregular, etcètera. La protecció també s’estén a les denúncies de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

El text parla de diverses «conductes intolerables» cap als informants, com l’acomiadament, intimidacions, tracte desfavorable, danys reputacionals, inclusió en llistes negres, anul·lació d’una llicència o permís, etcètera. Les persones que vegin lesionats els seus drets a causa d’una revelació podran sol·licitar la protecció de l’autoritat competent. Es declararan nul·les les conductes que puguin qualificar-se com a represàlies (per exemple, un acomiadament, o una no renovació d’un contracte) adoptades els dos anys següents al fet denunciat.

La llei obliga a establir canals interns dins de les determinades empreses i organitzacions, que hauran d’estar regits per la confidencialitat. A més, existirà un canal extern, a través de la nova Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (adscrita al Ministeri de Justícia) o d’autoritats similars que es posin en marxa a les comunitats autònomes. En tot cas, s’ha de garantir el dret a la protecció de dades i, en particular, la identitat tant dels informants com de les persones investigades. Es limita la possibilitat de comunicació d’aquesta identitat només a l’autoritat judicial, en determinats supòsits.

Durant la tramitació de l’expedient les persones investigades en la comunicació tindran dret a la presumpció d’innocència, al dret de defensa i d’accés a l’expedient en els termes regulats en aquesta llei, així com de la mateixa protecció establerta en aquesta per als informants, preservant-se’n la identitat i garantint-se la confidencialitat dels fets i dades del procediment

Al sector privat, hi estan obligades les empreses que tinguin més de 50 treballadors. En particular, les que tinguin una plantilla d’entre 50 i 250 treballadors podran compartir mitjans i recursos per a la gestió de les informacions rebudes, tot i que cada una haurà de tenir el seu propi canal de recepció d’informació. 

Amb independència del nombre d’empleats, l’avantprojecte obliga a comptar amb un sistema intern d’informacions a tots els partits polítics, sindicats i organitzacions empresarials, així com a les fundacions que en depenguin sempre que rebin fons públics.  

Al sector públic, queden obligades per la llei a tenir-ne totes les administracions, ja siguin territorials o institucionals, les autoritats independents, organisme, societats i fundacions, així com les universitats o les corporacions de dret públic. Els municipis de menys de 10.000 habitants podran compartir mitjans per a la recepció d’informacions amb altres administracions, però hauran de tenir, en tot cas, un responsable del seu canal intern. 

Per combatre la desconfiança dels potencials informants sobre el canal intern de denúncia, la llei crea un canal extern complementari, independent, a partir d’una figura de nova creació: l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant. L’Autoritat podrà rebre comunicacions de forma anònima o sota compromís de confidencialitat; de forma escrita o oral, i aquestes últimes, de forma presencial o mitjançant gravació.

Després de rebre la comunicació, començarà la fase instructora (per un període màxim de tres mesos), que culminarà mitjançant l’emissió d’un informe que suposarà, o bé l’arxivament de l’expedient per la possible existència de frau o corrupció, o l’inici del procediment sancionador. L’Autoritat podrà col·laborar amb el ministeri fiscal quan apreciï que el fet objecte de la comunicació és constitutiu de delicte. A més l’Autoritat Independent actuarà en la protecció dels informants. La persona titular de la presidència de l’Autoritat tindrà rang de sotssecretari i serà designada per un període de cinc anys no renovable, entre persones de reconegut prestigi. Haurà de comparèixer anualment al Parlament.

En la memòria de l’avantprojecte de llei s’estima en 5,74 milions d’euros el cost de posar en marxa aquest organisme, per al qual es preveu una plantilla de 28 persones. El primer any s’espera disposar d’1,86 milions dels fons europeus per a la posada en marxa d’una estructura digital que garanteixi la confidencialitat de les comunicacions. S’espera que, a mitjà termini, l’organisme es pugui autofinançar a partir dels ingressos per les sancions imposades.

L’avantprojecte descriu les conductes qualificables com infraccions lleus, greus o molt greus, relacionades amb l’adopció de represàlies o amb vulneracions de les garanties de confidencialitat. Les infraccions molt greus prescriuran al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys, i les lleus, al cap de sis mesos. Per a les persones físiques s’estableixen sancions d’entre 10.000 i 300.000 euros. Per a les persones jurídiques, la forquilla va de 100.000 a un milió d’euros. A més, es poden adoptar mesures addicionals, com la publicació al BOE de les sancions més greus o la prohibició de contractar amb el sector públic per un termini de fins a tres anys.

De forma expressa, l’avantprojecte estableix una referència separada a la Casa de Sa Majestat el Rei per establir que també ha d’establir i gestionar un sistema intern de comunicacions que ha de ser accessible des de la seva pàgina web. A més, l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant també actuarà en aquest cas com a canal extern, complementari, per a la recepció d’informació i per a la protecció dels informants.

L’avantprojecte estableix que tant el sector públic com el privat obligat per la llei hauran d’implementar els sistemes d’informació en el termini màxim de tres mesos a partir de la seva entrada en vigor. Com a excepció, per a les empreses de menys de 250 treballadors el termini «s’estendrà fins a l’1 de gener del 2023».

Sí, ja hi ha algunes modalitats de canals interns de denúncies confidencials en empreses i en alguns organismes que hauran d’adaptar-se a la nova llei quan entri en vigor. Des de la plataforma XNET, per exemple, es va promoure a l’Ajuntament de Barcelona el que es presenta com el «primer prototip de bústia anònima i segura» en una institució, que després ha sigut reproduït a la Generalitat de Catalunya, Antifrau Comunitat Valenciana, alguns ajuntaments catalans o la Universitat Pompeu Fabra, entre d’altres. De fet, XNET és membre de la xarxa internacional d’informants WIN (Whistleblowers International Network).