El cost de l’electricitat
Una producció més gran d’energia renovable fa créixer les hores de llum barata al dia
Les 5 de la matinada solia ser l’hora de preus més baixos de l’electricitat, però des del 2021 també ho és les 5 de la tarda per l’augment del pes de la fotovoltaica en el sistema elèctric
La dependència dels combustibles fòssils es posa de nou en qüestió a Europa, a conseqüència de la invasió russa d’Ucraïna. La Unió Europea ha traçat un pla per reduir aquesta submissió en dos terços, amb més diversificació del subministrament de gas i petroli i una reducció del consum, però també amb més energies renovables que, a més, són més barates. A Espanya, fora de l’excepcionalitat de la situació actual, l’efecte de la implantació de l’eòlica i la fotovoltaica en el sistema ja es comença a notar amb un increment de les hores del dia en què la llum té un preu més baix.
Fins ara, les 5 de la matinada era l’hora més assequible, segons els preus majorista, per la baixa demanda a aquella hora i la producció eòlica elevada. Però des de l’any passat, això també passa a les 5 de la tarda, gràcies a la injecció fotovoltaica en el ‘mix’ de generació d’electricitat, segons dades de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Energia (OMIE). «Que l’entrada de renovables modifica la formació de preus del mercat és una evidència que es pot constatar, ja que es mantindrà durant els pròxims anys. La volatilitat ha vingut per quedar-se», assegurava fa unes setmanes la presidenta d’aquest organisme, Carmen Becerril.
Entre 2020 i 2021, la potència instal·lada d’energia solar fotovoltaica es va incrementar en 3.363 megawatts (MW), fins a un total de 15.369 MW (en els últims mesos s’ha elevat en 150 MW més). L’objectiu del Govern, reflectit en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), és assolir els 39.000 MW el 2030 i elevar els 28.597 MW d’eòlica actuals a 50.000. Les dues fonts d’energia compten, a més, amb l’avantatge de ser estacionalment complementàries: a l’estiu fa molt vent i a l’hivern molt sol, el que permet l’intercanvi d’una per una altra.
«Com abans desenvolupem les renovables, abans es reflectiran en els preus de l’energia del mercat majorista. En aquest moment ja estan fixant els preus de l’energia més hores del dia i més dies de la setmana i això redueix la factura de la llum dels consumidors», assegurava la comissària europea d’Energia, Kadri Simson, fa unes setmanes a la seva visita a Espanya. El preu de l’energia en el denominat ‘pool’ és un dels tres components del rebut, al costat dels impostos i els peatges i càrrecs. «I a mitjà termini, Espanya està molt ben posicionada per oferir als consumidors preus assequibles», afegia.
Així, malgrat la situació actual amb un mercat completament «trencat» per la guerra, el mercat de futurs avança ja uns preus ‘pool’ molt més barats a Espanya que en altres països europeus per als pròxims anys. El 2023, marca una mitjana de 150 euros per megawatt-hora per a Espanya, mentre França se situa en 210 i Alemanya 170. I a partir d’aquesta data la diferència s’engrandeix. Si el 2024 i el 2025, la xifra espanyola és de 90 i 60 euros per megawatt-hora, respectivament, a França és de 120 i 100 euros, i a Alemanya, de 120 i 90 euros.
Però al mateix temps que aquesta situació beneficia als consumidors, es torna contra els productors, al produir-se un problema de «canibalisme» perquè com més demanda són capaços de cobrir les renovables en una hora, més possibilitats hi ha que el preu arribi a zero i no de senyals a la inversió. «Si les hores en què el preu és molt barat les dediques a emmagatzemar i col·loques aquesta energia en les hores on no hi ha producció directa de renovables, el preu no baixa tant a les 5 de la tarda, però baixaria més en les hores sense sol que és quan hi ha més demanda», explica el director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), José Donoso. Per a això, és necessari regular l’emmagatzematge per posar-lo preu a aquesta tecnologia: «Fins ara no havia sigut urgent perquè hi ha una demanda de suport gran amb altres tecnologies (gas) que garanteixen el subministrament, però en un parell d’anys serà necessari per donar garanties de preu».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La xacra de la corrupció El jutge deixa en llibertat Aldama després de detallar pagaments a càrrecs del PSOE
- Aliat de Trump Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals
- Guerra a l’est d’Europa Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna
- La reacció del primer ministre d’Israel Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"
- El conflicte del Pròxim Orient Netanyahu s’uneix a Putin en la llista de líders buscats per crims de guerra