¿Per què el deute de la Generalitat deixa de ser bo porqueria?

¿Quina importància té la nota creditícia?

Doncs és molt important. Al ser dues de les tres agències que posen nota al deute, les que milloren la seva qualificació s’acosten a la possibilitat d’emetre als mercats, que és un dels objectius de la legislatura, com ha declarat en alguna ocasió el conseller d’Economia, Jaume Giró.

Aquestes qualificacions signifiquen passar de deute poc fiable o porqueria, com el de països com ara Turquia, Grècia i el Brasil, a la de Colòmbia, Xipre, Itàlia, l’Índia i Mèxic, segons la classificació de DBRS. En el cas de la de Fitch va passar de la nota de Geòrgia, Grècia i Namíbia fins a situar-se en el nivell de més fiabilitat o grau d’inversió, com Itàlia, Croàcia i l’Índia. Aquesta és una referència per als inversors particulars i institucionals. Si aquesta nota és molt alta és que les possibilitats de recuperar la inversió són molt elevades i el tipus d’interès no ha de ser molt elevat, és a dir, no s’ha de pagar una prima gaire alta per atraure capital. En canvi, com pitjor és la nota, més interès cal pagar per atraure inversors. El deute de la Generalitat i la de moltes altres autonomies va topar des del 2012 amb el tancament dels mercats i l’Estat va haver d’enginyar diferents tipus d’instruments, com els plans de proveïdors, el fons de liquiditat autonòmica (FLA) i la Facilitat Financera (FF) per finançar als territoris.

¿Per què millora la qualificació?

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Malgrat que les reivindicacions independentistes continuen sent una qüestió estructural a mitjà i llarg termini i que podrien ressorgir tensions esporàdiques, segons aquesta agència, «ara es pot esperar una cooperació econòmica i financera relativament fluida entre els dos nivells d’administració». Al seu torn veu «poc probable» una escalada política similar a la que es va produir el 2017 amb el referèndum que va ser declarat inconstitucional. Tot i que la situació provocada pel coronavirus i la pressions inflacionistes, especialment pels preus de l’energia, genera incerteses, DBRS considera que les finances de la Generalitat «han capejat fins ara relativament bé l’impacte econòmic de la pandèmia de la covid-19 recolzades per les transferències financeres extraordinàries proporcionades pel govern nacional a totes les regions espanyoles». Segons el parer d’aquesta agència, la millora de la qualificació «reflecteix la millora en l’acompliment financer de la regió des del 2015». Fitch, per la seva banda, quan va elevar al nota creditícia el juliol passat va al·ludir als indults als presos del procés com un element que va permetre recuperar el camí del diàleg entre la Generalitat i el Govern central, i això, afirmava, destensa la situació política.

¿Pot la Generalitat deixar de dependre econòmicament de l’Estat?

Difícilment. No. La Generalitat ha sol·licitat aquest any gairebé 13.000 milions a través dels instruments de liquiditat proporcionats per l’Estat. En aquest cas, el fons de liquiditat autonòmica (FLA), creat per a les autonomies que no compleixen amb els criteris de dèficit. En els pròxims tres anys, l’administració catalana ha d’amortitzar més de 32.000 milions de deute i una bona part anirà a parar a les arques de l’Estat, el principal finançador i creditor. Està previst que les devolucions de deute a l’Estat segueixin almenys fins al 2032. La possibilitat d’emetre deute no només és important perquè es dona el missatge d’una bona gestió econòmica, sinó també perquè incrementa l’autonomia financera.