Energia
¿Què significa desvincular el preu de la llum del del gas?
Brussel·les busca consens per evitar que les centrals més cares contagiïn el preu a la resta de tecnologies i facin que es dispari la factura de la llum
Els 27 països de la Unió Europea debaten a contrarellotge per buscar una fórmula que desvinculi el preu de la llum del del gas. Amb l’actual sistema de fixació de preus (marginalista), el cost de l’electricitat en el mercat majorista el fixa la font de generació més cara, que en el cas d’Espanya sol ser el gas natural. Després de la guerra d’Ucraïna, aquesta matèria primera ha disparat la seva cotització i, així, el preu de l’electricitat. Però, a més, en el cas espanyol es dona una altra particularitat, i és que la tarifa regulada de la llum (PVPC), a la qual estan acollits 10 milions d’usuaris, entre ells els més vulnerables, està directament vinculada a aquest mercat i qualsevol fluctuació afecta diàriament aquests consumidors.
¿Quines són les maneres de desvincular gas i electricitat?
Les tres opcions que es valoren a Europa, segons la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, són posar un preu màxim al mercat elèctric (el conegut ‘pool’, que marca cada dia la cotització del preu de l’electricitat). És a dir, posar un preu límit que no es pogués superar, com hi havia fins al mes de juny, tot i que llavors mai s’havia arribat a vorejar aquesta xifra. Una altra opció seria posar un preu màxim als cicles combinats quan vagin a fer ofertes al mercat elèctric. En aquest cas, les gasistes rebrien menys ingressos per la seva producció, tret que se’ls establís una compensació. I una altra seria treure al gas (cicles combinats) del mercat elèctric i construir un nou sistema en què cada tecnologia es retribueixi segons els seus costos i rendibilitat. Aquesta última opció sembla la més complicada i, per tant, la més difícil d’adoptar a curt termini.
¿El Govern intevindrà el mercat sense Brussel·les?
¿El Govern intevindrà el mercat sense Brussel·les?L’Executiu diu que si no hi ha un acord unànime a la Unió Europea s’hauria de «plantejar actuar al marge d’Europa», tot i que és complicat que ho faci sol, almenys en els termes anteriors, tret que es limitessin les exportacions d’electricitat. Perquè si Espanya té un preu més barat d’electricitat que la resta de països, al ser un mercat interconnectat, la resta comprarien electricitat a Espanya. A més, es podria enfrontar a un procediment d’infracció per part de la Comissió Europea que pogués derivar en sanció.
El que el Govern sí que pot fer és regular el preu minorista dels consumidors domèstics i de les petites empreses, igual que ja passa amb els consumidors vulnerables, que compten amb un descompte a la factura (bo social elèctric); però llavors es mantindria el problema de la indústria, que només pagaria a partir d’abril pel preu de l’energia (a la rebaixa d’impostos generalitzada per a tots els consumidors de llum s’hi suma en el seu cas la bonificació vigent del 100% dels càrrecs i una reducció del 80% dels peatges, anunciada pel president del Govern, Pedro Sánchez, fa unes setmanes i que l’Executiu pretén aprovar després de conèixer la decisió de Brussel·les sobre el gas).
¿Serà una mesura temporal o estructural?
Notícies relacionades¿Serà una mesura temporal o estructural?La decisió que prengui Brussel·les el 24 i 25 de març serà temporal, una altra cosa és el debat addicional al si de la Unió Europea sobre el sistema de fixació de preus en l’actual conjuntura de més renovables. Aquest ha sigut el cavall de batalla de l’Executiu espanyol des de fa mesos. «Si volem assegurar l’èxit d’aquesta transició, hem de repensar el disseny dels mercats de l’energia», deia la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en una carta enviada el 29 de juny a la Comissió Europea. Llavors, el focus de Ribera no estava tant en el preu del gas natural, sinó en el dels drets d’emissió de CO2, que penalitzen les centrals més contaminants i, per tant, afecten també els cicles combinats que a Espanya contagien la resta de tecnologies.
La resposta de Brussel·les sempre ha sigut la mateixa: no. La Comissió Europea defensa que el sistema marginalista de preus «és el més eficient» per als mercats d’electricitat liberalitzats i el «més adequat per fomentar un comerç d’electricitat eficaç» entre els Estats membre al mercat majorista perquè, a més, promou «la integració d’energies renovables que abaixen els preus gràcies als seus costos operatius nuls». I així ho va reiterar en la seva anàlisi preliminar l’Agència de Reguladors d’Energia Europeus (ACER) al novembre. No obstant, després de l’alça de preus del gas arran de la guerra –que va arribar a un pic horari de 345 euros, segons el mercat de referència a Europa, el TTF holandès– la Comissió Europea va donar llum verda a un canvi temporal en el mercat que aconseguís desvincular el preu de la llum del del gas. Però un canvi en les regles del mercat segueix en estudi, a l’espera de l’anàlisi final d’ACER l’abril que, en cas de ser favorable a la proposta espanyola, suposaria donar pas a un debat més ampli que l’actual sobre com fer-ho.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia