Dos anys i mig de presó per al fundador de les botigues Miró per utilitzar una comptabilitat fictícia

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys i sis mesos de presó per un delicte de falsedat i un altre d’alçament de béns Francesc Miró Fisa, fundador de la cadena de botigues d’electrodomèstics Miró, per haver creat una «comptabilitat fictícia» per aparentar «solvència» i que els proveïdors li continuessin entregant productes. D’aquesta manera, i en la «ignorància de la situació financera real» d’aquesta mercantil, les empreses subministradores van continuar aportant mercaderies per uns 70 milions d’euros, ocasionant uns perjudicis per 10 milions.

La sentència a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO és de conformitat, després de l’acord assolit per la defensa de Miró i de la seva dona, a qui es condemna a sis mesos de presó, la fiscalia i les acusacions, una d’elles exercida per l’advocat Jorge Navarro en nom de l’Associació Espanyola de Productors d’Electrodomèstic (APPLIA). A través d’un comunicat, aquesta entitat ha anunciat que «s’ha oposat frontalment» a la suspensió de la pena i ha sol·licitat al tribunal «expressament» que procedeixi al seu compliment pels «greus fets» recollits en la resolució. La fiscalia, en canvi, no s’ha oposat a aplicar aquesta mesura. L’encausat ha satisfet abans del judici 500.000 euros pels perjudicis ocasionats. Així, se li aplica els atenuants de reparació del dany i dilacions indegudes.

La condemna es produeix 11 anys després que Miró presentés un concurs de creditors. Durant aquest temps, segons la patronal del sector dels electrodomèstics, no s’ha cessat a portar fins a les últimes conseqüències les accions de caràcter penal «contra les múltiples irregularitats comeses per Francesc Miró». La sentència afirma que l’acusat va desenvolupar una comptabilitat fictícia que va utilitzar per a una entitat bancària per a l’obtenció de pòlisses de crèdit i altres productes financers (serveis de ‘confirming’ perquè el banc pagués les factures per endavant).

Falsa realitat

Notícies relacionades

Impulsa les teves vendes al saló Expohogar

Gonzalo Bernardos llança un important avís als espanyols: «Es patirà en l’economia»

La sentència afirma que l’acusat va desenvolupar una comptabilitat fictícia que va utilitzar per a una entitat bancària per a l’obtenció de pòlisses de crèdit i altres productes financers (serveis de ‘confirming’ perquè el banc pagués les factures per endavant). En l’avaluació de riscos, es va utilitzar una comptabilitat de l’empresa «totalment diferent» de la real, segons el tribunal de la Secció. El gener del 2010 apareixia en aquesta «comptabilitat fictícia» un patrimoni net de 69,3 milions d’euros, quan la realitat era de 91 milions negatius. La sentència relata, per exemple, que es van sobrevalorar fons de comerços, que hi havia deutes que no apareixien en els comptes anuals i que es van infravalorar les existències. El perjudici total per aquestes operacions va ser de 12 milions d’euros a data 30 i agost del 2011.

Així mateix, l’esmentada comptabilitat fictícia també va ser utilitzada per aparentar una situació de solvència davant les empreses subministradores de mercaderies. Els jutges condemnen, a més, Francesc Miró per alçament de béns pel traspàs del 50% de la seva vivenda habitual a la seva dona, condemnada a sis mesos de presó, amb la finalitat de declarar-se insolvent i eludir el pagament dels deutes.