Espanya confia a poder limitar el preu del gas al mercat elèctric en «tres o quatre setmanes»

Una de les principals claus de la mesura a adoptar és quina serà la referència màxima que es posarà a les ofertes de les centrals de cicle combinat al mercat elèctric. Entre les referències: el preu majorista en l’última dècada ha sigut d’una mitjana de 50 euros per megawatt hora (MW h), fa mesos que les companyies elèctriques defensen que les seves ofertes de contractes a llarg termini marquen preus d’aproximadament 60 €/MW h. A més, segons fonts d’una part de les companyies elèctriques, que cita xifres de la Direcció General de Duanes el desembre del 2021, el cost del gas natural per a l’ús del cicle combinat va ser de 58 euros per megawatt hora, però les gasistes, sempre segons aquestes fonts, venen els generadors al mercat intern (Mibgas) a un preu de 111 euros i per això apuja el preu. D’altra banda, el límit màxim que tenia el mercat elèctric fins el 6 de juliol era de 180 €/MW h, i no es va superar fins al 16 de setembre del 2021, quan segons el Govern el gas ja estava interioritzant una alça dels preus fruit de la reducció de gas rus orquestrada pel president rus, Vladímir Putin, per preparar la invasió d’Ucraïna. Els nous límits d’entre -500 i 3.000 euros per megawatt hora es van establir seguint la proposta de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Energia (OMIE), després de moltes consultes amb els diferents agents i la valoració de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), en aplicació de la directiva comunitària.

Una altra de les incògnites és com es farà la compensació a les centrals de cicle combinat per la diferència entre el límit de preus a què poden fer les seves ofertes al mercat elèctric i el cost real que té aquesta tecnologia, influït pel preu del gas natural al mercat majorista i el preu dels drets d’emissió de CO2 (que penalitza les centrals més contaminants). Fonts de l’Executiu assenyalaven a mitjans d’aquesta setmana en dues direccions: o bé a través dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) o bé a través del mateix sistema elèctric, que sigui el que realitzi l’ajust.En aquest cas, serien els consumidors els que directament pagarien la diferència entre el preu de referència i el cost real a través de la factura de la llum, però aquesta diferència seria «molt inferior» al desenraonat preu que es paga a la factura actualment per l’electricitat. Per la seva part, el president del Govern, Pedro Sánchez, va insistir quan sortia del Consell Europeu que aquesta és «una mesura excepcional, temporal, que no suposa subvencionar el gas». «No seran ajudes públiques a les empreses de gas», va afegir.

El principal argument del Govern per aconseguir el beneplàcit de Brussel·les per desvincular el preu del gas del mercat elèctric és la baixa interconnexió amb la resta d’Europa. El mercat elèctric europeu està, en major o menor mesura, interconnectat. Això millora la seguretat de subministrament (un bon exemple és el cas d’Ucraïna i Moldàvia que han sincronitzat la seva xarxa a Europa per evitar apagades) i facilita la competència de preus entre països (permet comprar energia al país veí si és més barata). La Unió Europea va fixar com a propòsit que els països tinguessin el 2020 una ràtio del 10% d’interconnexió, és a dir, que la capacitat d’interconnexió  representi el 10% de la potència de generació instal·lada al país. En el cas d’Espanya i de França aquesta taxa és del 2,8%, pel que el Govern defensa considerar aquest país una «illa energètica» que trenqui aquest petit llaç amb la resta del sistema. Però s’ha de decidir com es desfà un d’aquesta relació. Podria fer-se prohibint les exportacions a França o limitant les vendes, entre moltes altres opcions.