La guerra d’Ucraïna fa que l’IPC del març es dispari fins al 9,8%, el més alt des de 1985

La inflació ha escalat al març fins al 9,8% respecte al mateix mes de l’any anterior, 2,2 punts per sobre de la taxa registrada el febrer (7,6%) i la més alta des de 1985, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’estadística avançada aquest dimecres corresponent a l’índex de preus de consum (IPC), incorpora les primeres dades d’inflació després de l’esclat de la invasió russa d’Ucraïna, el 24 de febrer, amb el consegüent encariment encara més elevat d’energia, aliments i determinats subministraments que ja havien iniciat una escalada de preus des de fa mesos. En relació amb el mes de febrer, la taxa mensual de l’IPC suposa un increment del 3%. Mai en un sol mes havien pujat tant els preus, des d’agost de 1977, fa 45 anys, quan la gran crisi mundial del petroli.

A l’indicador avançat per l’INE –la dada definitiva del qual es publicarà el 13 d’abril– l’organisme avança que el significatiu augment de 2,2 punts en la taxa anual d’inflació es deu a «les pujades generalitzades en la majoria dels seus components, sobretot de l’electricitat, els carburants i combustibles, i els aliments i begudes no alcohòliques».

La inflació subjacent, que no inclou ni aliments frescos ni energia, va registrar un repunt de quatre dècimes al març, fins a col·locar-se en el 3,4%, la més alta des del setembre del 2008. Aquest indicador alerta que la pujada de preus dels productes mes volàtils comença a enquistar-se en una part cada vegada més gran de la cistella de la compra.

El Govern central confia en l’efecte de les seves mesures

Les tensions inflacionistes ja eren elevades abans del conflicte bèl·lic. La inflació va tancar el mes de febrer en el seu nivell més alt en 35 anys al situar-se en el 7,6%, dues dècimes per sobre de l’estimació avançada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) fa dues setmanes i 1,5 punts superior a la dada interanual de gener. La dada anticipada aquest dimecres eleva el llistó, amb una taxa d’inflació que es queda a les portes dels dos dígits al marcar una taxa del 9,8%.

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha reconegut aquest dimecres que la taxa interanual d’inflació, que s’ha situat en el 9,8% aquest mes de març, «és una mala dada», però confia que les mesures aprovades pel Govern aquest dimarts davant la crisi desencadenada per la invasió russa d’Ucraïna i l’acord per limitar el preu del gas permeti «estabilitzar» la seva evolució. Segons Sánchez, la mala dada d’inflació de març «en un 73% s’explica pel desbocat preu de l’energia i els aliments no elaborats, tot això exacerbat per la guerra d’Ucraïna», va afirmar el president al Congrés dels Diputats.

En tot cas, ha dit que el Govern està «convençut» que el pla de xoc econòmic, però especialment l’acord a la Unió Europea per posar un preu de referència del gas i impedir que fixi la resta de generació d’electricitat «permetrà en els pròxims temps doblegar la corba i estabilitzar l’evolució del cost de la vida».

Pèrdua de 16.700 milions en la renda de les llars

Segons les previsions macroeconòmiques publicades per la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) aquest mateix dimecres, la inflació mitjana anual se situarà aquest any en una mitjana del 6,8% (2,2 punts per sobre de l’estimació del 4,6% prèvia al xoc energètic) abans de cedir fins al 2,8% el 2023.

Notícies relacionades

¿Quant es disparen els lloguers per la pujada de l’IPC?

¿com ens afecta la inflació més alta en gairebé 40 anys?

Funcas estima que «l’espiral inflacionista» suposarà una minva de la renda real disponible de les llars de 16.700 milions d’euros i danyarà el consum. Aquesta és la raó principal per la qual aquest servei d’estudis ha rebaixat al 4,2% la previsió de creixement per a aquest any (1,4 punts menys de l’esperat al gener). «El creixement seguirà en positiu, tot i que a un ritme inferior, fet que suposa que encara estarem aquest any un 2,5% per sota del PIB prepandèmia», ha dit el director general de Funcas, Carlos Ocaña, durant la presentació de l’informe. La previsió de creació d’ocupació, no obstant, no s’ha vist corregida a la baixa respecte al gener «gràcies al bon comportament del mercat laboral en el tancament de l’any passat, que no s’havia integrat a les anteriors previsions», afirma l’informe.

Segons el director de Conjuntura de Funcas, Raymond Torres, el creixement del PIB podria situar-se el 2023 en el 3,3%, dues dècimes menys de l’esperat. «Seria l’any vinent quan l’economia recuperi el nivell de PIB del 2019. Per tornar a l’activitat prepandèmia el 2022, el PIB hauria de créixer un 6,7%», ha afirmat.