Creixen les incerteses

La guerra d’Ucraïna encareix els fertilitzants i amenaça amb una crisi alimentària a Occident

Diversos estudis alerten de l’espiral inflacionista que s’acosta si el conflicte a l’est d’Europa es prolonga

La guerra a Ucraïna ha encarit els fertilitzants i ha elevat els costos de l’energia i el transport a escala internacional. Com a conseqüència, tots els experts auguren que l’alça dels preus en el sector agroalimentari continuarà. El servei d’estudis de CaixaBank calcula que el sector patirà aquest any «un impacte notable de manera directa per l’encariment fort de certes entades procedents del graner d’Europa». L’informe assegura que, tot i que en termes directes l’impacte en la balança comercial de la guerra d’Ucraïna és limitat (les exportacions agroalimentàries a Rússia i Ucraïna amb només van suposar el 0,4% i el 0,3% del total el 2021, respectivament), l’alça dels costos és rellevant. En concret, el 27% i el 62% de les importacions de blat de moro i d’oli de gira-sol, respectivament, procedeixen d’Ucraïna, i Rússia és un proveïdor important d’adobs minerals. «La guerra està generant un augment fort del preu de les matèries primeres agrícoles, que també afectarà de manera molt destacable el sector agroalimentari espanyol», conclou l’informe.

Rússia i Ucraïna són grans exportadors de productes agraris a escala mundial. I el camp espanyol té una dependència elevada de les importacions de cereals (farines i alimentació animal), oli de gira-sol (utilitzat en la indústria agroalimentària, per exemple, a les conserves i en l’elaboració de tota mena d’aliments processats) i adobs minerals (fertilitzants). En concret, el 29,7% del blat de moro, el 19,3% del sègol, el 4,8% de l’ordi, el 63% de l’oli de gira-sol i el 8,6% dels adobs minerals importats el 2021 van procedir de la regió.

Entre aquestes dependències, l’estudi de CaixaBank destaca la de l’oli de gira-sol d’Ucraïna, «ja que la producció domèstica és relativament baixa i les possibilitats de ser substituït per altres productors és escassa, perquè Ucraïna i Rússia copen gairebé el 80% de les exportacions mundials d’aquest oli». L’alternativa, segons els experts, seria utilitzar greixos vegetals alternatius, com ara oli de soja, de palma o de colza, els preus dels quals estan repuntant en els mercats internacionals, o oli d’oliva, del qual Espanya és el primer productor mundial. En els cereals, la dependència més forta és el blat de moro, que podria afectar la producció de pinsos i els productes de molineria (farines i derivats). En aquest cas, hi ha la possibilitat de proveir-se d’altres productors alternatius (l’Argentina, els EUA o el Canadà).

El camp espanyol també té una dependència elevada de les importacions d’adobs minerals de Rússia. La nova alça dels preus dels fertilitzants se suma a una tendència alcista dels costos de producció que ja va afectar greument el sector agrari el 2021. «Atesa la gran incertesa, encara és prematur valorar fins a quin punt el sector agroalimentari es veurà afectat per tots aquests canals i les mesures que es prendran per pal·liar aquest impacte. En funció de la durada del conflicte, de l’àmbit geogràfic en el qual se circumscrigui i de les sancions i contrasancions que s’imposin, l’impacte serà més o menys voluminós», conclou l’estudi de CaixaBank.

Incertesa

L’informe sectorial ‘Tendències en la cadena agroalimentària 2022’, de la Fundació Europea per a la Innovació i Aplicació de la Tecnologia (INTEC), en col·laboració amb la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR), també apunta a les exportacions agràries russes i d’Ucraïna com a focus d’incertesa per al sector agroalimentari espanyol. L’augment del preu del gas natural i el nitrogen està provocant un «salt massiu» en els preus dels fertilitzants, «cosa que causarà una caiguda en els rendiments dels cultius de l’any vinent», segons aquest informe.

Notícies relacionades

Espanya disposa de més de 30.000 empreses agroalimentàries, el 96,5% de menys de 50 treballadors. Són empreses molt vulnerables a aquesta alça dels costos. L’increment en el preu del gas ha disparat el cost de la producció d’amoníac 10 vegades, i això fa que els preus dels fertilitzants es tripliquin, una situació agreujada per la guerra a Ucraïna i el seu consegüent encariment en el cost del gas natural, del nitrogen i dels combustibles fòssils. L’efecte de la guerra a Ucraïna i el tall de les cadenes de subministraments en el transport per carretera en un país productor d’aliments, així com el tall en les comunicacions i les sancions que afectaran l’economia russa, provocaran vaivens i pujades de costos en la cadena agroalimentària. A Espanya, avança l’estudi d’Intec, segons el qual el preu de productes com l’arròs o l’oli d’oliva pujarà perquè fa falta més producció per fer front a l’alça de la demanda en la pròxima collita.

Canvi climàtic

A més llarg termini, l’informe recull que el canvi climàtic també tendeix a afectar tots els aspectes de la producció d’aliments i conduirà a una disminució en el rendiment dels cultius del 10-25% per al 2050. Així mateix, s’estima que l’augment de les temperatures als oceans reduirà les captures de peixos marins en un 40%. D’alta banda, el creixement de la població mundial suposarà un increment de la demanda de recursos i matèries primeres, inclosos els aliments, estimada en un 56% més per al 2050. Segons l’índex de preus de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, el cost dels aliments va augmentar un 31% entre l’octubre del 2020 i l’octubre del 2021, i el 2022 aquesta tendència s’accentuarà de manera «molt acusada» per tots aquests factors.