Tensions geopolítiques
¿Quant gas es juga Espanya davant l’amenaça d’Algèria d’apujar-lo de preu?
La vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, apel·la a la relació «fluida» entre països i en dona per garantit el subministrament
Redactor
Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball
Ubicada/t a Barcelona
ver +
El gir de Pedro Sánchez en la política respecte al Sàhara Occidental i el Marroc ha generat turbulències que amenacen el preu del gas que un altre país magribí, Algèria, subministra a l’economia espanyola. La petroliera estatal algeriana Sonatrach va pressionar aquest divendres passat amb «recalcular» les tarifes que cobra a Naturgy per l’energia que distribueix i que arriba via gasoducte des del nord de l’Àfrica a la Península Ibèrica. Un flux de magnitud important, ja que si bé Europa tremola davant l’amenaça de Vladímir Putin de tallar el gas si no el paguen en rubles, la majoria del subministrament que arriba a les llars espanyoles prové de territoris algerians.
La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha apel·lat a la que considera una relació «fluida» entre països i dona per garantit el subministrament, segons ha declarat aquest dissabte en una entrevista a ‘El País’. «Continuen en procés de negociació de preus amb els compradors espanyols i espero que arribin a un acord com més aviat millor», ha afirmat. No obstant, la pujada extraordinària dels preus d’aquesta matèria primera, com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, és una carta negociadora a favor dels algerians. Però, ¿de quant gas parlem quan parlem d’Algèria?
La Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (Cores), entitat pública vinculada al Ministeri per a la Transició Ecològica, va actualitzar la setmana passada les estadístiques sobre el consum i la procedència de l’energia que es consumeix a Espanya. I el pes d’Algèria en matèria de gas és incomparable amb qualsevol altre soci: el 42,8% del gas que Espanya va importar durant l’últim any va provenir d’aquest país. Per posar-ho en perspectiva, Algèria és a Espanya el que Rússia a Alemanya, d’on els germànics importen al voltant del 40% del gas que consumeixen. En l’economia espanyola el pes del gas rus en les importacions és de ‘només’ el 8,9%.
L’alternativa americana
La geopolítica al Magrib ja va provocar que el 31 d’octubre passat Algèria tallés el subministrament de gas a través del gasoducte que passa pel Marroc, i part d’aquesta energia que arriba ara a Espanya ho fa pel Medgaz, una connexió subaquàtica que uneix Algèria amb la costa d’Almeria. També a través de barcos coneguts com a ‘metaners’, que han guanyat pes en el sistema de distribució.
Una ruptura logística per causes diplomàtiques que conjunturalment va provocar que Espanya basculés cap al gas que li proveeix els Estats Units, històricament el segon proveïdor espanyol. El seu pes en el balanç de l’últim any, segons les dades del Cores, va ser del 14,4% del total de gas importat. No obstant, si només es pren com a referència el gas comprat el gener del 2022 (últimes dades disponibles) la balança experimenta un tomb històricament inèdit: el 34,6% va venir dels Estats Units i el 25,4% d’Algèria.
Si el ‘sorpasso’ serà puntual o si ha vingut per quedar-s’hi, atès el triangle geopolític tens entre Espanya, el Marroc i Algèria, dependrà, en part, del resultat de les negociacions que fa mesos que mantenen Naturgy i la petroliera estatal algeriana Sonatrach. Un actor que pot jugar un paper rellevant en aquesta relació és Itàlia, gran dependent de gas rus, que també està connectat amb Algèria mitjançant el gasoducte Transmed i que fa mesos que flirteja amb la idea de compensar l’aliment rus pel magribí.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
