La revolució de la proteina vegetal ocupa la fira Alimentaria

La fira Alimentaria posa fi a l’era pandèmica, després de la dura ferida en la restauració i l’hosteleria i quatre anys després de l’última celebració el 2018. Coincideix amb Hostelco, el saló internacional de l’equipament per a l’hoteleria, la restauració i les col·lectivitats. Alimentaria afronta la fira del 2022 amb 85.000 metres quadrats d’exposició, impacte de 180 milions d’euros a Barcelona i la previsió de 100.000 visitants, la majoria professionals. Per al president d’Alimentaria, José Luis Bonet, l’element destacable d’aquest any és la internacionalitat dels assistents i la «contribució significativa» a la recuperació econòmica, en un moment que «les trobades presencials són les que més funcionen», va remarcar en la presentació del saló Rafael Olmos, president d’Hostelco. 

Uns 1.400 compradors àvids de renovar subministraments per a les seves empreses protagonitzaran a Alimentaria al voltant de 12.500 reunions amb una previsible activitat empresarial frenètica. La indústria alimentària és el primer sector industrial d’Espanya, amb una facturació d’uns 130.000 milions d’euros, que equivalen al 3% del PIB. Unes 30.000 empreses, la majoria pimes, que donen feina a més de mig milió de persones (el 21% de l’ocupació de la indústria manufacturera). Sector estratègic per a Fira de Barcelona, que a Espanya és la quarta potència exportadora d’Europa i la cinquena del món. 

Malgrat l’auge de la proteïna vegetal, la indústria càrnia és la més important del sector alimentari espanyol. La indústria càrnia espanyola ocupa amb diferència el primer lloc de tota la indústria espanyola d’aliments i begudes, amb una xifra de negoci de 31.727 milions d’euros, el 28,5% de tot el sector alimentari espanyol, el 2,55% del PIB total espanyol i el 28,9% de l’ocupació total de la indústria alimentària espanyola. A Catalunya, el sector carni suposa el 44% de l’ocupació. La carn també és la que ocupa més espai a Alimentaria, uns 14.000 metres quadrats. I els carnis són els productes més exportats, seguits de l’oli d’oliva, processats de fruites i verdures, i el vi. Tots amb àmplia presència a Alimentaria.

Tot i que la proteïna vegetal encara és un nínxol petit del mercat, Alimentaria ha disposat una especial atenció per al futur que ve en l’alimentació, l’Alimentaria Hub. Els productes vegetals són encara una parcel·la menor en relació amb el total de la categoria d’aliments i begudes, però creixen a un ritme alt en països com els EUA, Alemanya i el Regne Unit. Els substitutius lactis, per exemple, des del 2017 creixen 3,8 vegades més ràpid que els lactis en general. L’associació que agrupa la indústria especialitzada, la Plant Based Food Associaton, assegura que la facturació mundial d’aquest segment del mercat ha crescut el 54% en tres anys, fins a sumar uns 7.400 milions de dòlars.

Aquest creixement s’ha fet de manera transversal en totes les categories de producte, però especialment en la llet, la carn (versions vegetals amb aparença càrnia) i les salses. I tot això en plena pandèmia. Segons dades de Danone, els aliments ‘plant based’ ja estan en un 45% de les llars espanyoles i el 98% d’aquests consumidors d’alternatives vegetals consumeixen, de forma regular, llet i iogurt lacti. En aquest món vegetal, les alternatives als lactis (llet i iogurt) es consoliden com les categories de més pes, creixent al 42%, pel 19% de les alternatives al boví.

La dieta basada en vegetals és defensada a ultrança per paladins de les xarxes socials, entre qui busca i difon un estil de vida i hàbits més saludables, i els joves (els principals consumidors del futur). La preocupació per la salut i el benestar físic s’enforteix, a més, amb la idea que la dieta amb més vegetals i fruita és més sana, evita el patiment animal, s’adequa a la consciència ambiental i és més sostenible.

Notícies relacionades

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

Però la veritat és que la gran assignatura pendent és comprovar si els mites es confirmen en la realitat. En una jornada recent organitzada per l’Institut de Robòtica Industrial (IRI) es va destacar que «el mite que els aliments d’origen vegetal són més saludables, amb ingredients menys processats i amb poca sal, greix i calories, no es verifica en gaires casos i defrauda les expectatives dels consumidors». Així, els nous productes vegetarians han d’aconseguir la sostenibilitat alimentària amb acotades despeses de transport i un ús responsable de la terra i l’aigua, i aconseguir preus raonables (cosa que encara no s’ha aconseguit). En un entorn marcat per la guerra d’Ucraïna i les traves creixents al transport, la sobirania alimentària està guanyant rellevància i això es traduirà, en teoria, amb més pes dels productes de proximitat al cabàs de la compra.

Hostelco, amb 20.000 metres quadrats d’exposició i 600 expositors, pretén ser clau en la reactivació d’un sector castigat per la pandèmia però que mostra signes d’obertura per a la inversió, i per aconseguir-ho una fira és un territori amic. Els visitants veuran exposada maquinària adequada per a la modernització dels seus establiments. Prop de 1.400 professionals acreditats com importadors, distribuïdors i responsables de compra de cadenes hoteleres i de restauració visiten Barcelona per avaluar les seves inversions.