Dos terços dels NFT són un fracàs. ¿És el final de la bombolla?

Willyrex exemplifica el profund debat que hi ha sobre el que ha sigut un dels grans fenòmens tecnològics de 2021. L’any passat va ser el de la popularització dels NFT, que es van començar a veure com un negoci només conegut per experts en la creació d’un mercat d’art digital que ha arribat als 41.000 milions de dòlars, similar al valor del mercat artístic global.

Els NFT o tokens no fungibles són arxius digitals amb unaa propietat que pot ser registrada gràcies a la tecnologia blockchain. Posem per exemple que ets un artista digital i crees una obra. A internet aquesta imatge es pot copiar i compartir infinitat de vegades, per això perd valor de mercat. Aquesta tecnologia permet marcar l’obra amb un codi específic que certifica la seva propietat i, per molt que puguis continuar copiant-la i compartint-la, només n’hi haurà una de registrada amb aquest codi. Això fa que aquesta obra intangible sigui única i exclusiva. Aquesta escassetat, fins ara inexistent en els arxius digitals, és el que impulsa el seu valor. A més, els NFT funcionen com a contracte intel·ligent: el registre de la propietat permetrà a l’autor no només cobrar per la venda de la seva obra, sinó també per cada revenda, obrint la porta a un negoci més gran.

¿El final de la bombolla?

En els últims mesos s’han venut obres, mems i altres objectes digitals a preus astronòmics. Projectes com CryptoPunks i Bored Ape Yacht Club han fet la volta al món movent milers de milions en inversions. Un collage de l’artista Beeple es va arribar a vendre per 69 milions de dòlars.

Aquests grans èxits han ocupat portades i han accelerat la popularització dels NFT com a fenomen global. No obstant, per cada un d’aquests, n’hi ha milers de fallits. Un estudi de la firma Nansen –que ha analitzat 19,3 milions de NFT– assenyala que un terç dels projectes no valen res, mentre que un altre terç s’està venent a un preu menor del que costa crear-los. Fa mesos que diversos experts assenyalen que els tokens no fungibles són una bombolla especulativa que tard o d’hora explotarà. Com que més de la meitat són un fracàs, sembla que l’estudi apunta en aquesta direcció.

Inversió i aparença

Com passa amb l’art físic, el col·leccionisme de NFT també s’entén com a mecanisme d’aparença i projecció social. «Si més de la meitat de les nostres interaccions són digitals, té sentit que em gasti 100.000 euros en un NFT abans que en una escultura a casa meva que veuran 100 persones com a màxim», explicava Willyrex.

A més del fet de «tenir» l’obra, la compra de NFT pot servir per recolzar projectes –com el popular videojoc CryptoKitties– o com a clau per tenir accés a continguts exclusius com descomptes o roba virtual.

Somos animales sociales, es normal que si mas de la mitad de nuestras interacciones son digitales, tiene sentido que me gaste 100k en un NFT antes que en una escultura en mi casa que veran 100 personas como maximo…

Por todo esto, la propiedad digital es una revolucion

— Willyrex (@WillyrexYT) 4 de febrero de 2022

Robatoris i estafes, a més

Sota la promesa que es revaloritzaran i que podran ser utilitzats com a inversió, el fenomen dels NFT s’ha disparat, passant de l’art digital a grups de música o lligues esportives com LaLiga i l’NBA. De Paris Hilton a Melania Trump, molts famosos han pujat al carro. Però aquest frenesí per fer negoci també ha obert la porta a inesgotables estafes i robatoris. La plataforma de comerç més gran de NFT, OpenSea, ha informat que més del 80% de les obres creades allà de manera gratuïta eren plagiades o falses.

La popularitat del fenomen ha servit perquè molts estafadors enganyin petits inversors, atrets per la promesa de guanyar diners de manera fàcil. Això el que va fer ‘Evolved Apes’, un projecte que va posar a la venda una col·lecció de NFT per recolzar la creació d’un presumpte videojoc. Després de guanyar 2,7 milions de dòlars, el seu impulsor va desaparèixer amb els diners sota el braç. Cada pocs dies neixen estafes similars. No és un fet aïllat, ja que, segons un estudi de la plataforma Chainalysis, l’any passat els NFT van moure de forma il·lícita un total aproximat de més de 3.241 milions de dòlars.

Un mercat molt desigual

Tot i que els NFT han sigut evangelitzats com una inversió segura i d’accés democràtic, la major part dels beneficis que generen aquests actius digitals acaben concentrats en un «grup molt petit d’inversors molt sofisticats». Un altre estudi de Chainalysis apunta que només un 9% dels comptes té el 80% dels 41.000 milions de dòlars que el mercat dels NFT va moure l’any passat. Una economia tan desigual com la del món físic.

Notícies relacionades

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

L’Estat i Criteria evitaran controlar més del 50% d’accions de CaixaBank

L’informe també apunta que els qui fan més diners són els usuaris que entren en una llista privilegiada per poder comprar l’NFT a un preu molt més baix durant la seva creació. Perquè un arxiu digital corrent passi a ser un arxiu digital únic cal registrar-lo en la ‘blockchain’, un procés d’encunyació que es coneix com a ‘minting’. Així, els qui adquireixen l’actiu digital durant la seva creació n’obtenen beneficis en el 75,7% dels casos, mentre que els usuaris que no estan en aquesta posició d’avantatge només n’obtenen beneficis en el 20,8% dels casos.

Tot i que els NFT continuen movent un volum considerable de diners, la seva popularitat s’està estancant. Aquesta suma de factors ha fet que les vendes s’hagin desplomat en un 80% al març a OpenSea, la principal plataforma de comercialització, un mes després d’arribar al seu rècord. Des de novembre, el preu mitjà al qual es venen els NFT ha caigut un 48%, fins als 2.500 dòlars. Tot això dona arguments als qui pensen que la bombolla d’aquest mercat digital es comença a desinflar.