Previsions
El Banc d’Espanya retalla al 4,5% el creixement d’aquest any i eleva al 7,5% la inflació
L’organisme no descarta un episodi de recessió tècnica el 2022, tot i que no és el seu escenari central
S’estima que les mesures del Govern central permetran restar fins a vuit dècimes a l’IPC
La guerra d’Ucraïna clavarà una bona queixalada a l’economia espanyola. Segons el Banc d’Espanya, restarà gairebé un punt al creixement econòmic aquest any (fins a situar-lo en el 4,5%), duplicarà la inflació mitjana (fins al 7,5%) i minvarà la meitat la creació d’ocupació, en termes d’hores treballades (fins a l’1,9%); tot això, sense que, d’altra banda, això impedeixi una reducció addicional de la taxa d’atur (fins al 13,5% de la població activa).
«La guerra impacta sobre l’activitat econòmica –a la baixa– i sobre la dinàmica de preus –a l’alça– a través de diversos canals», sosté el Banc d’Espanya en el seu informe trimestral sobre l’economia espanyola, publicat aquest dimarts, en el qual actualitza les seves previsions macroeconòmiques respecte de les publicades el desembre passat.
En comparació amb les de desembre, les noves projeccions actuals comporten una notable revisió a la baixa del creixement del PIB el 2022 i el 2023, de 0,9 i 1 punts percentuals, respectivament. A canvi, es projecta una taxa més elevada per al 2024, del 2,5%, davant l’1,8% previst al desembre. «En aquest escenari, la recuperació del nivell prepandèmia de l’activitat tindria lloc al tercer trimestre del 2023», s’afirma.
Factors que sumen i que resten
El canal més rellevant, d’impacte de la guerra sobre l’economia espanyola, té a veure amb els mercats de matèries primeres i el fort pes de Rússia i Ucraïna a la producció mundial de petroli i gas i de productes agrícoles. La frenada en els intercanvis comercials mundials, l’alentiment del creixement mundial i el deteriorament de la confiança són altres canals de transmissió dels efectes de la guerra sobre l’economia espanyola, que, segons l’anàlisi del Banc d’Espanya, només es veuran en part contrarestats per quatre palanques positives: la inèrcia d’un creixement el 2021 més elevat de l’esperat, el Pla Nacional de resposta adoptat pel Govern el 29 de març, l’execució dels fons europeus i una millora gradual de la situació epidemiològica derivada de la covid.
«En concret, els nivells de preus més elevats de les matèries primeres (juntament amb l’augment de la transmissió observada de l’encariment passat de l’energia i d’altres consums intermedis als preus d’altres béns), el menor dinamisme de l’activitat global (que, en part, obeeix als colls d’ampolla en la producció) i l’augment de la incertesa restarien, respectivament, 0,7, 0,5 i 0,6 punts percentuals, a la taxa de creixement del PIB el 2022 en comparació amb les projeccions del mes de desembre passat», assenyala l’informe.
A l’altre costat de la balança, el Banc d’Espanya estima que el Pla Nacional de mesures adoptat pel Govern servirà per restar entre cinc i vuit dècimes a la taxa d’inflació (fins a una mitjana del 7,5%) i afegirà dues dècimes al creixement (fins al 4,5%).
«No es pot descartar la recessió tècnica»
Notícies relacionadesD’entrada, per al primer trimestre de l’any es preveu un creixement del 0,9%. El Banc d’Espanya estima que l’efecte més important de la guerra sobre el creixement econòmic es concentrarà en el segon trimestre de l’any, per al qual es preveu una taxa de tot just el 0,1%. Amb tot, segons el director general d’Economia i Estadística, Ángel Gavilán, la incertesa és màxima i «no es pot descartar l’escenari d’una recessió tècnica» (dos trimestres consecutius amb variació negativa) en cas que s’agreugin alguns dels supòsits centrals i es prolongui la pujada de preus de l’energia o es talli el subministrament total d’energia provinent de Rússia, per exemple.
La nova previsió de creixement del Banc d’Espanya per a aquest any (4,5%) suposa una forta correcció respecte de la projecció oficial del Govern (7%), a l’espera que l’Executiu actualitzi el seu quadro macroeconòmic en ocasió de la presentació del Pla d’Estabilitat 2022-2025 a finals d’abril. D’altra banda, en comparació amb les previsions presentades per Funcas la setmana passada, les del Banc d’Espanya són una mica més optimistes en matèria de creixement (4,5% davant el 4,2% de Funcas), però molt més pessimistes en matèria d’inflació mitjana per a aquest any (7,5% davant el 5,8% de Funcas).
- Claverol i "la millor feina del món"
- Patricia Franquesa: "Quan pateixes una sextorsió penses que no s’acabarà mai"
- Junqueras i la polèmica dels cartells aviven el debat a ERC
- Aldama creu que Rubiales el va trair al pujar l’Andorra i no el seu Zamora
- Sánchez aplana els Pressupostos i allunya una remodelació del Govern