Les decisions del defensor del client financer seran vinculants per als bancs fins a 20.000 euros

Les decisions de la nova Autoritat Administrativa Independent de Defensa del Client Financer seran vinculants per a les entitats quan la quantitat reclamada no superi els 20.000 euros. Aquesta és la principal novetat del nou organisme que resoldrà les reclamacions que fins ara es presentaven davant el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d’Assegurances i Plans de Pensions, ja que els dictàmens d’aquests tres supervisors no són de compliment obligat.

Així ho ha anunciat aquest dimarts la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que ha revelat també que el nou organisme resoldrà les reclamacions en 90 dies, tret de casos excepcionals. La presentació de les queixes serà gratuïta per als clients, que les podran fer tant presencialment com digitalment, i no necessitaran ni un advocat ni un procurador. També hi haurà un servei d’atenció per facilitar la presentació de les reclamacions per a qui ho necessiti.

La nova autoritat la finançaran les entitats. Per cada reclamació que els seus clients presentin en contra seu a l’organisme, hauran d’abonar una taxa de 250 euros, cosa que, al seu torn, constitueix un «incentiu» perquè resolguin els casos en els seus propis serveis d’atenció al client. Les que no compleixin els dictàmens vinculants seran multades i, a més, hi haurà un «desincentiu» perquè les entitats portin les decisions de l’autoritat als tribunals administratius.

Cinc setmanes

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts sotmetre durant cinc setmanes a l’audiència pública (rebre comentaris de les parts interessades) l’avantprojecte de llei per a la creació de l’organisme. Un cop s’hagin rebut les aportacions dels interessats, l’avantprojecte tornarà al Consell de Ministres per ser aprovat amb les modificacions que el Govern consideri pertinents en el segon semestre, per tal d’arribar després al Parlament, on s’haurà de tramitar.

L’Executiu creu possible tenir la llum verda definitiva del Congrés a finals d’any, i així compliria un dels compromisos adquirits amb la Comissió Europea a canvi dels fons comunitaris per a la recuperació. En qualsevol cas, la complexitat i el cost pressupostari de posar una nova institució en marxa fan probable que no entri en funcionament fins a l’any que ve.

Canvi revolucionari

El naixement de l’Autoritat suposarà una revolució en el procediment de resolució de conflictes entre les entitats (que la finançaran) i els seus clients (per a qui serà gratuïta). Així, les seves resolucions seran vinculants per als bancs, les firmes d’inversió i les companyies d’assegurances fins a certa quantitat reclamada (el 2019 es va estudiar que fos de 50.000 euros), mentre que els usuaris podran continuar acudint als tribunals si no estan d’acord amb el dictamen.

Ara com ara, les decisions dels serveis de reclamacions del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions no són de compliment obligat per a les entitats, de manera que no és estrany que les desatenguin quan donen la raó al client i que aquests es vegin immersos en un llarg i costós procés judicial.

Malgrat això, el procés de creació de la nova institució pública està sent tortuós, com assenyala des de fa anys el Defensor del Poble. Es deriva d’una normativa europea del 2013 de resolució extrajudicial de litigis en matèria de consum que els països membres haurien hagut d’incorporar a la legislació nacional el 9 de juliol del 2015 com a molt tard.

El Govern de Rajoy ho va fer amb retard, en una llei del novembre del 2017 en la qual, a més, es va donar fins al 3 de juliol del 2018 per enviar a les Corts un projecte de llei. El seu últim ministre d’Economia, Román Escolano, va arribar a treure una consulta pública prèvia, però la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la presidència poc abans que vencés aquell termini va interrompre els seus plans.

Anys de preparació

La seva successora, Nadia Calviño, va reprendre els treballs el 2018 i a principis del 2019 va arribar a tenir preparat un esborrany d’avantprojecte de llei. No obstant, primer, les dues eleccions generals d’aquell any, que van fer que el Govern estigués en funcions, i després, l’esclat de la pandèmia el 2020, que va fer que altres assumptes fossin urgents, van anar retardant el projecte.

A finals de gener de l’any passat, però, Economia va començar a intercanviar documents amb els organismes supervisors, tot i que els treballs s’han allargat més d’un any perquè eren més urgents les actuacions contra els efectes econòmics de la covid i el desplegament dels fons europeus. 

Reticències dels supervisors

Notícies relacionades

Els conflictes de la banca amb els seus clients es disparen durant la pandèmia

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

El Banc d’Espanya i la CNMV, en qualsevol cas, han expressat públicament en els últims anys les seves reticències a la creació de l’Autoritat (la Direcció General d’Assegurances, no, però està integrada en el Ministeri). La seva aposta és anar al conegut com a model ‘twin peaks’, en el qual el primer d’aquests sumi a la supervisió de solvència dels bancs la de les societats d’inversió i companyies d’assegurances, i la segona assumeixi la supervisió de la conducta de totes aquestes companyies, incloent-hi la gestió de totes les reclamacions.

Ni hauria prou de dotar de caràcter vinculant les seves resolucions, addueixen, i s’evitaria una despesa pública innecessària. També argumenten que la informació que reben de les reclamacions els és útil en la seva tasca supervisora: ajuda a destapar patrons de mala conducta de les entitats que només ells poden sancionar.