Alimentaria confirma el seu paper com a reactivador de l’economia

Les eines de Fira de Barcelona per monitoritzar l’aforament del recinte de la Gran Via han sigut especialment útils per avaluar en tot moment l’evolució de les entrades, que després d’una primera jornada sense massa alegries es va recuperar en dies posteriors. 

El sistema Antipassback, basat en l’escanejat del codi QR que portaven tots els assistents, ha servit per monitoritzar totes les entrades i sortides al recinte. A més, l’anàlisi de la wifi dels mòbils (connectats o no a la xarxa d’Alimentaria) ha permès dibuixar el ‘mapa de calor’, analitzar els fluxos i avaluar cada un dels estands situats als set pavellons que han ocupat Alimentaria i Hostelco. El control d’aforaments als accessos s’ha confiat a un total de 1.600 antenes de wifi distribuïdes pels 85.000 metres quadrats de la fira. Mitjançant l’anàlisi de cel·les de 30 metres per 30, sempre ha sigut possible controlar que els nivells d’aforament fossin els idonis. 

Alça de preus

La fira Alimentaria 2022 ha sigut la mostra clara que el context d’incertesa consolidarà alces de costos en el sector i tensions en la cadena de subministrament. Els agricultors i els ramaders volen repercutir les alces, mentre la distribució ha buscat proveïdors que permetin minimitzar l’impacte en els preus de venda al públic. En qualsevol cas, l’alça de costos energètics, fertilitzants i cereals repercutirà en la cistella de la compra, com ja va constatar l’IPC del 9,8% de març. S’ha de veure si la pujada de productes frescos incentiva el mercat d’elaborats o l’alimentació envasada, o es confirmen els temors d’una baixada del consum general. 

Competència hortofructícola

El sector hortofructícola va advertir aquesta setmana que amb la guerra d’Ucraïna part de la producció del Marroc, Egipte i Turquia es desviarà a la UE i l’increment de costos no es pot repercutir en els preus totalment. Des d’inicis de març s’està redirigint producció de països de fora de la UE cap a Europa al no poder vendre’s a Rússia. En el sector es calcula que 1,7 tones de cítrics i 3,9 tones de plàtans (i també pomes o raïm) competiran amb productes espanyols a preus de demolició.

Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya assegura que mentrestant hi ha partides de despesa que acumulen augments de tres dígits: «El sector té un greu problema de competitivitat perquè no és capaç de traslladar mínimament als seus preus, ni a Espanya ni a la UE, aquesta escalada sense precedents en els costos». Malgrat la queixa, el cert és que els preus pugen i continuaran pujant segons han manifestat empreses a Alimentaria durant tota la setmana.

Cistella de la compra

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Un estudi de l’OCU calcula que la cistella de la compra s’ha encarit el 9,4% en un any i que això comportarà un sobrecost d’almenys 500 euros anuals a la cistella de la compra. Segons l’OCU, els productes que més han pujat són l’oli d’oliva, el de gira-sol, el sabó rentaplats i la margarina (més d’un 40% tots ells). El filet de porc és el que més ha baixat (el 9,4%). 

Les grans cadenes de distribució estan buscant proveïdors alternatius per intentar no encarir la cistella de la compra. Malgrat això, la consultora IRI constata que els preus continuen augmentant i es comença a percebre una certa caiguda de la demanda. Al febrer la demanda va caure el 0,8% respecte al mateix mes de l’any passat, amb especial èmfasi en begudes (-5,3%), alimentació en general (-1,7%) i frescos (-1,6%). En paral·lel els preus en alimentació van pujar el 6,7%, begudes (4,6%) i frescos (2,6%).