Les deu claus de les criptomonedes

Una criptomoneda és una moneda digital/virtual descentralitzada que està representada per una cadena de codi, no duplicable, que es transfereix entre els usuaris. Són, per tant, una nova forma de diners, que genera un món monetari nou, ja que canvia la manera de pensar-hi, des de com emmagatzemar-lo i transferir-lo fins a organitzar-lo i entendre-ho, fet que genera multitud d’efectes financers.

Hi ha dos camins clars: el més obvi és mitjançant la compra d’una criptomoneda o admetent la criptomoneda com a mitjà de cobrament a nivell professional o particular. El segon camí és més complicat, ja que pots fabricar noves unitats de criptomoneda a través de la mineria, realment no es generen, sinó que es posen en circulació.

El problema és segons es ‘minen’ criptomonedes és més difícil obtenir-ne de noves ja que es necessita una gran potència de programació i ordinadors d’alt consum. Això fa que es conegui l’expressió ‘Granges de servidors’ on es pot arribar a aquesta potència.

És una base de dades. El seu disseny és transaccional i distribuïda, és a dir, està formada per cadenes de blocs replicades en diferents llocs (no centralitzat) que no poden ser alterades, per la qual cosa la seva seguretat és màxima. Es necessitaria una empresa de la mida i capacitat de Google per poder fer-ho, cosa que ho converteix en impossible. A l’estar la gestió descentralitzada, s’eliminen els intermediaris. És com un llibre de comptes on els blocs (registres) s’uneixen en una cadena i protegeixen la seguretat i privacitat de la informació utilitzant criptografia.

Les més coneguda és Bitcoin (BTC), creada el 2009 per Satoshi Nakamoto (àlies del creador/creadors). Es va fer molt popular pel seu caràcter descentralitzat i el seu codi font obert. Ethereum es va crear el 2015 per Vitalik Buterin, que actualment és la segona criptomoneda en utilització. Bitcoin Cash: es tracta d’una divisió del Bitcoin nascuda el 2017, amb la intenció de continuar la visió original de Bitcoin d’utilitzar Internet com a sistema sense dependre de tercers. També n’hi ha d’altres com XRP (Ripple) que deriva del Bitcoin i creada per la plataforma RippleNet l’any 2012. Dash coneguda com a Darkcoin i XCoin, Litecoin, Dogecoin Namecoin o QuarkCoin de l’economista Bill Still.

En valor de la moneda virtual fluctua en funció de la seva oferta i demanda. Al contrari que passa amb altres actius fnancieros, les fuctuaciones no estan sempre relacionades amb els comportaments de la macroeconomia, d’un sector industrial o d’una empresa. En el cas de Bitcoin, la més coneguda, l’últim any gairebé s’ha multiplicat per deu el seu valor al canvi.

Aquesta és una de les característiques de Bitcoin que més crida l’atenció, el màxim de monedes que es poden crear són 21 milions de Bitcoin, a causa que en origen els seus creadors van dissenyar una moneda defacionària (al contrari, per exemple, que Ethereum que és una moneda infacionària). Per pura lògica d’oferta i demanda, al convertir-se en un bé escàs, de forma natural és més probable que s’incrementi el seu valor i més en una moneda, ja que si poguéssim crear totes les Bitcoin que volguéssim no tindria valor. Respecte a què passarà quan arribem als 21 milions, dependrà de l’acceptació que tingui la criptomoneda i de la seva competència, altres criptomonedes que hi hagi en el mercat i un altre gran possible competidor, la moneda digital.

En un primer moment les criptomonedes van començar a popularitzar-se per la seva independència davant altres mitjans de pagament i intermediaris financers, fora del control de governs i bancs centrals i les seves polítiques monetàries. Es conservaven els avantatges dels diners digitals ja existents, però s’eliminaven comissions dels intermediaris. No obstant, la seva popularitat ha començat a créixer exponencialment arran dels seus constants increments de valor, convertint-se, a més, en una eina d’especulació que ja utilitzen nombrosos ‘traders’ i entitats financeres. Hi ajuden els recolzaments públics de determinats països (Japó) o personatges d’enorme influència com Elon Musk, el qual va anunciar que Tesla accepta pagaments amb criptomonedes.

Les operacions que es realitzen amb criptomonedes constitueixen operacions financeres i, per tant, qualsevol ingrés o despesa derivada de la compravenda de criptomonedes ha de considerar-se com un guany patrimonial a efectes de tributació per renda de societats o de persones físiques. Si s’han produït pèrdues de valor, el resultat s’inclourà en la compensació de futurs guanys patrimonials, fins a quatre anys. La creació de criptomonedes per mineria implica una activitat econòmica, amb els corresponents impostos com qualsevol altra activitat professional (renda, RETA, alta IAE...).

Actualment podem pagar un cafè amb una targeta de crèdit, amb una App de banca digital del mòbil o utilitzant Bizum. El problema és que totes aquestes opcions suposen costos de transacció (comissions) que assumeix el venedor i que, per descomptat, acaba repercutint en el consumidor en el preu. Amb la criptomoneda aquests costos desapareixen. Arribarem a pagar un cafè amb criptomoneda, tot i que serà en un temps llunyà, malgrat que estiguem vivint ara mateix una explosió informativa sobre aquestes. El que s’ha de veure és si a més de pagar amb criptomonedes també podrem pagar amb moneda digital ‘ofcial’ (La Xina i la UE estan en procés d’experimentació del iuan digital i de l’euro digital, respectivament).

Hi ha nombrosos intermediaris financers i pàgines web que faciliten i agiliten la compravenda de criptomonedes o part d’aquestes. També es pot anar a un caixer automàtic físic que permeti comprar Bitcoins o fins i tot acudir a una plataforma d’intercanvi ‘online’ que permeti comprar criptomonedes amb una targeta de crèdit o compte de PayPal. Des de la perspectiva d’inversió, es poden adquirir criptomonedes a través de gairebé qualsevol intermediari o mitjançant fons especialitzats.