Quatre de cada deu autònoms ja presenten problemes per atendre pagaments

La desbocada inflació i l’impacte de l’agressió russa contra Ucraïna són els factors que han vingut a truncar la recuperació postpandèmia quan, en molts casos, aquesta ni havia arribat a fer acte de presència.

El 2021 hi va haver nombroses i intenses aturades de l’economia. N’hi ha prou amb recordar que el curs es va iniciar amb tocs de queda, grans restriccions en l’hostaleria i el motor turístic frenat. Malgrat tot això, només un 24% dels treballadors per compte propi milloren en el primer trimestre d’aquest any els ingressos obtinguts llavors; un ampli 43% afirma que ara són menors i per al terç restant (33%) ni creixen ni disminueixen.

Les dades que ells tenen són les reals», afirma el president a les Canàries de l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA), Juan Carlos Arricivita, per incidir en la validesa de la visió general que els gestors administratius poden aportar sobre la salut del teixit empresarial canari, compost per pimes, micropimes i autònoms en més d’un 90%.

Els treballadors per compte propi i les empreses de mida reduïda es van enfrontar a un cop com el de la pandèmia sense la capacitat financera ni el nivell de capitalització que sí que tenien altres negocis de més mida. Quan començaven a entreveure un punt de llum al final del llarg túnel, s’han trobat a més amb una inflació en nivells de fa gairebé 40 anys. El 82% dels autònoms assegura que pateixen un augment dels costos.

Amb la liquiditat tocant fons i les factures de proveïdors creixent, «cal començar a prioritzar», explica Arricivita. És a dir, quan els diners disponibles per a un negoci s’encongeixen fins al punt de no ser suficients, cal elegir el seu destí. Treballadors, proveïdors i factures de la llum o l’aigua se situen en el primer esglaó. «Són qüestions que si no s’atenen provoquen l’immediat col·lapse de l’activitat», apunta Juan Carlos Arricivita. Darrere es col·loquen les obligacions amb Hisenda o la Seguretat Social.

El problema queda encara més clar si, com assenyala el president d’ATA-Canàries, «l’electricitat ja és pràcticament un treballador més. Es refereix d’aquesta manera a l’increment del preu del quilowatt hora, que provoca que una empresa amb alt consum energètic –sense arribar a l’intensiu de l’activitat industrial– que tingui contractada una potència d’uns 30 quilowatts desemborsi més de 1.000 euros al mes.

Les ajudes per la pandèmia decauen

Per a súmmum, les ajudes posades en marxa per ajudar els autònoms a superar el tràngol de les restriccions sanitàries comencen a esgotar-se. Els afectats per cessaments d’activitat extraordinària –equivalents als expedients de regulació temporal d’ocupació (erto) suportats pels assalariats– encara paguen aquest mes el 25% de la quota a la Seguretat Social, però al maig serà el 50% i al juny, el 75%. Una mala notícia tenint en compte que 8.000 d’aquests treballadors «són a la corda fluixa», segons les dades que maneja ATA-Canarias.

Fins i tot, el baròmetre del mes de març registra un 8% d’autònoms que assegura treure ara més rendibilitat a la seva activitat que fa un any. Davant d’ells, un 73% declara el contrari i dona plena lògica que un 86,7% dels gestors administratius sigui ara més pessimista de cara al futur que fa tan sols uns mesos, quan la sisena onada començava a remetre i Vladímir Putin encara no havia llançat els tancs contra els seus veïns ucraïnesos.

«Els meus companys treballen dia a dia, colze a colze, amb els petits i mitjans negocis. És molt important la seva percepció, ja que estan traslladant el que estan veient en els seus clients», afirma el president del Consell General de les Escoles de Gestors Administratius, Fernando Jesús Santiago.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

¿Què recepten els negocis de mida petita per poder sortir del tràngol? La pràctica totalitat (97%) situa en el primer lloc una baixada d’impostos. «A les Canàries escoltem el mantra que això no pot ser perquè són els ingressos per atendre la sanitat, però veiem que les comunitats autònomes que els baixen recapten més», lamenta Arricivita.

A segona fila (64% dels gestors) apareix la necessitat de contenir l’escalada de preus. Referent a això, els gestors (el 95,3% d’aquests) reclamen a l’Agència Tributària una actualització de les taules impositives d’acord amb l’IPC perquè el cost fiscal no s’elevi per la inflació. Sense deixar de mirar al fisc, també sol·liciten que s’elevi per sobre dels 30.000 euros actuals el límit per negociar ajornaments sense garanties.