La guerra a Ucraïna enfosqueix les perspectives del comerç mundial

Nova galleda d’aigua freda per a la recuperació econòmica. L’Organització Mundial del Comerç (OMC) ha rebaixat substancialment les previsions d’intercanvis de mercaderies a nivell global fins a un increment del 3%, davant el 4,7% previst anteriorment; i al 3,4% el 2023. I no descarta noves revisions perquè «aquestes estimacions són menys segures de l’habitual a causa de la naturalesa fluida del conflicte» bèl·lic a Ucraïna.

L’impacte econòmic més immediat de la crisi ha sigut un fort augment dels preus de les matèries primeres. Tot i que ni Rússia ni Ucraïna tenen un pes elevat al comerç mundial sí que són «proveïdors clau de béns essencials, inclosos aliments, energia i fertilitzants, el subministrament dels quals ara està amenaçat per la guerra». Els enviaments de cereals a través dels ports del mar Negre ja s’han aturat, amb «conseqüències potencialment nefastes per a la seguretat alimentària als països pobres», destaca aquesta organització.

Bloqueig a la Xina

Però no és aquest l’únic factor que afecta els intercanvis comercials. Un altre element essencial són els bloquejos a la Xina per evitar la propagació de la covid-19, que «estan interrompent novament el comerç marítim en un moment en què les pressions de la cadena de subministrament semblaven estar disminuint». I, aquest fet, alerta, «podria conduir a una nova escassetat d’insummes manufacturers i una inflació més gran».

«La guerra a Ucraïna ha creat un immens sofriment humà, però també ha danyat l’economia global en un moment crític. El seu impacte se sentirà a tot el món, particularment als països de baixos ingressos, on els aliments representen una gran fracció de la despesa de les llars. », va dir la directora general de l’OMC, Ngozi Okonjo-Iweala. L’oenagé Oxfam Intermón ja ho ha advertit en un últim informe en el qual alerta de l’augment de persones que poden caure en la pobresa extrema com a conseqüència de l’encariment dels aliments.

«La reducció dels subministraments i l’augment dels preus dels aliments signifiquen que els pobres del món podrien veure’s obligats a prescindir-ne. No s’ha de permetre que això succeeixi. Aquest no és el moment de tornar cap a dins. En una crisi, es necessita més comerç per garantir un comerç estable i equitatiu». «Restringir el comerç amenaçarà el benestar de les famílies i les empreses i farà més difícil la tasca de construir una recuperació econòmica duradora de la covid-19», afirma el director general.

Menor creixement

Malgrat comptar encara amb poques dades concretes sobre l’impacte econòmic del conflicte, els economistes de l’OMC es basen en simulacions per generar suposicions raonables sobre el creixement del PIB el 2022 i el 2023. Sota aquests supòsits, s’espera que el PIB mundial a tipus de canvi de mercat creixi un 2,8% el 2022, 1,3 punts percentuals menys que el pronòstic anterior de 4,1%.

El creixement hauria d’augmentar al 3,2% el 2023, prop de la taxa mitjana del 3% entre 2010 i 2019. S’espera que la producció a la regió de la Comunitat d’Estats Independents (CEI), que exclou Ucraïna, experimenti una forta caiguda del 7,9%, a una contracció de 12% en les importacions de la regió.

En les dues dècades anteriors a la crisi financera mundial, el volum del comerç mundial de mercaderies va créixer al voltant del doble de ràpid que el PIB mundial als tipus de canvi del mercat, però la relació entre el creixement del comerç i el creixement del PIB es va reduir al voltant d’1:1 de mitjana després de la crisi.

Si es compleix el pronòstic actual, aquesta relació seria d’1,1:1 tant el 2022 com el 2023, cosa que suggereix que no hi ha canvis fonamentals en la relació entre el comerç i la producció. Els riscos per al pronòstic són mixtos i difícils d’avaluar objectivament, segons l’OMC. Existeix cert potencial positiu si la guerra a Ucraïna acaba abans de l’esperat, però podrien sorgir riscos substancials a la baixa si la lluita persisteix durant molt temps o si el conflicte s’intensifica, adverteix.

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

El 2021 es va registrar un fort repunt en els volums comercials després de la caiguda induïda per la pandèmia del 2020, però el creixement podria haver sigut més fort sense les onades recurrents de covid durant l’any. Totes les àrees del món van tenir un creixement de les exportacions per sota de la mitjana mundial del 9,8%, excepte Àsia, que va veure augmentar les seves vendes a l’exterior en un 13,8%. La situació es va invertir en el costat de les importacions, on Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, la CEI i Àsia van registrar un creixement superior a la mitjana.

El pronòstic preveu un creixement del volum d’exportació per al 2022 del 3,4% a Amèrica del Nord; -0,3% a Amèrica del Sud; 2,9% a Europa; 4,9% a la CEI; 1,4% a l’Àfrica; 11% a l’Orient Mitjà i 2% a Àsia. També preveu un creixement de les importacions del 3,9% a Amèrica del Nord, 4,8% a Amèrica del Sud, 3,7% a Europa, -12,0% a la CEI, 2,5% a l’Àfrica, 11,7% a l’Orient Mitjà i 2,0% a Àsia.