L’FMI suggereix apujar temporalment impostos a empreses amb beneficis excessius

El Fons Monetari Internacional (FMI) aposta per continuar ajudant empreses afectades per la pandèmia, però que siguin viables en el futur, i per descarregar una mica l’esforç públic suggereix apujar temporalment els impostos a les companyies que tenen beneficis «excessius».

En un dels documents presentats aquest dilluns, en el marc de la primera jornada de la reunió de primavera i relatiu als deutes i reptes que afronta el sector privat, l’FMI també recomana als Governs que «calibrin el ritme de la seva consolidació fiscal».

Així, entén que les economies més recuperades poden començar a reduir les ajudes de manera «més ràpida», però adverteix que els qui no estiguin en aquest punt poden tenir encara pertorbacions i problemes a llarg termini.

En aquest informe el Fons exposa diverses maneres en què els governs poden ajudar les empreses afectades per la pandèmia.

Així, considera que l’esmentat recolzament ha de limitar-se a circumstàncies en què hi ha hagut un «error del mercat», però també adverteix que en els sectors més colpejats per la pandèmia, que poden arrossegar la resta de l’economia, és millor incentivar la reestructuració o la reconversió.

Després de reconèixer que decidir quins són els negocis amb possibilitat de ser viables als quals ajudar és complicat, el Fons recomana als governs que per «reduir la càrrega» que suposen les ajudes públiques estudiïn la possibilitat d’apujar els impostos de manera temporal a empreses que tinguin beneficis «excessius». «Això ajudaria a recuperar algunes de les transferències» que s’han donat a firmes que no les necessitaven, afegeix el document.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En qualsevol cas, l’informe recorda que l’impacte de la pandèmia en l’estat financer de les llars i les empreses ha sigut desigual al món, i depèn molt també de la composició econòmica per sectors de cada país.

Els serveis que es donaven de manera presencial van caure, mentre que la producció i les exportacions de béns i serveis que substitueixen els presencials han millorat. A més, el mercat laboral del turisme i l’hostaleria continua sense recuperar-se dos anys després de la pandèmia, mentre que en el costat contrari les logístiques i la construcció han vist millorades les seves condicions laborals, especialment els salaris. La guerra a Ucraïna, a més, ha afectat d’una manera més important les cadenes de subministrament i els preus de l’energia i els aliments, l’encariment dels quals també afectarà la capacitat de les llars.