L’FMI rebaixa un punt la previsió de creixement d’Espanya i la deixa en 4,8%

Les perspectives econòmiques globals que periòdicament presenta el Fons Monetari Internacional (FMI) s’han deteriorat, principalment per la guerra d’Ucraïna, amb uns efectes econòmics que l’organisme compara amb les «onades sísmiques que emanen de l’epicentre d’un terratrèmol» i que, s’adverteix, «ha elevat la probabilitat d’àmplies tensions socials pels preus més alts d’energia i aliments». En aquest context, Espanya no s’escapa a la crisi, una que l’organisme adverteix que està embolcallada d’una incertesa inusitada i que arriba quan l’economia encara no s’havia recuperat plenament dels efectes de la pandèmia, presenta riscos incrementats «de manera accentuada» i registra una inflació que l’FMI ara calcula que «es mantindrà elevada per molt més temps que en les estimacions anteriors».

En l’Informe de Perspectives Econòmiques presentat aquest dimarts a Washington l’FMI xifra en 4,8% el creixement que registrarà Espanya aquest any. Aquesta dada representa una rebaixa d’un punt respecte als càlculs que va presentar al gener. També es rebaixen mig punt les estimacions per al 2023, que ara queden en un creixement del 3,3%.

Són càlculs una mica millors dels últims que va presentar a principis d’abril el Banc d’Espanya, però segueixen molt lluny de les projeccions del Govern, que oficialment encara maneja perspectives d’un augment del 7% del PIB en aquest 2022. L’Executiu, no obstant, actualitzarà el seu quadro macroeconòmic en el Pla d’Estabilitat 2022-2025, que s’ha de presentar a Brussel·les abans de final de mes, i aquest dilluns el president Pedro Sánchez ha admès en una entrevista a Antena 3 que hi haurà una revisió a la baixa del PIB, tot i que no ha precisat l’abast de la correcció en les xifres.

L’ajust en les previsions de l’FMI per a Espanya aquest any és lleugerament millor que el que s’ha fet per a la zona euro, on la rebaixa respecte als càlculs de gener és d’1,1 punts i el creixement queda en el 2,8%. I, tot i que el 2023 les previsions espanyoles empitjoren tres dècimes més que les de la zona euro, amb el 3,3% de creixement previst per a l’any vinent Espanya segueix per sobre de la mitjana d’aquesta zona euro (2,3%) i amb millors perspectives que Alemanya (2,7%), França (1,4%) i Itàlia (1,7%). I són les economies alemanya i italiana, que tenen sectors de manufactura més importants i més dependència en importacions d’energia de Rússia, les que han vist una revisió a la baixa més accentuada.

Atur i inflació

Respecte a la taxa d’atur, fins i tot amb una millora en comparació a les anteriors previsions i a les dades del 2021, Espanya continua comptant amb la segona pitjor dada de tot Europa, només per darrere de Grècia. El 2022 l’FMI calcula que aquesta taxa d’atur arribarà al 13,4% i el 2023 només millorarà fins al 13,1%. En el que es denomina l’Europa avançada aquests percentatges són del 6,5% i 6,4% i a la zona euro, de 7,3% el 2022 i de 7,1% el 2023.

En inflació, els càlculs de l’últim informe de l’FMI situen Espanya equilibrada amb la zona euro, amb una previsió per a aquest any d’una pujada mitjana anual de preus del 5,3%. El 2023, la mitjana espanyola se situa per ara en 1,3%, millor que el 2,3% de la zona euro. I són dades que contrasten amb les elevades pujades dels preus que s’esperen, per exemple, als Estats Units (7,7) i al Regne Unit (7,4).

La guerra, un terratrèmol

Globalment l’FMI projecta un descens del creixement des del 6,1% que es va registrar el 2021 al 3,6% que s’estima tant aquest any com el pròxim, dades que representen respectivament 0,8 i 0,2 punts menys del que es preveia al gener. I el quadro general és d’unes perspectives econòmiques globals que han empitjorat «significativament», deteriorament que s’atribueix principalment a la guerra d’Ucraïna i a les sancions imposades a Rússia. El conflicte, s’assegura, no només està alentint el creixement, sinó que eleva encara més la inflació.

Aquesta pujada accelerada dels preus farà mal sobretot a les llars de més baixos ingressos arreu del món. I colpeja especialment les poblacions vulnerables en països de baixos ingressos, i en particular a les nacions que sovint concentren les seves dietes en un sol tipus de gra i que estan particularment exposades als canvis en els preus de cereals bàsics.

Els nous tancaments a la Xina per combatre el coronavirus han alentit l’activitat i s’adverteix que podrien provocar nous colls d’ampolla a les cadenes de subministrament globals. I tot i que l’FMI diu que espera una resolució gradual de desequilibris entre oferta i demanda que eventualment relaxarà la pujada dels preus, també assegura que la incertesa «és considerable, molt més enllà dels paràmetres habituals», i avisa: «Les condicions podrien deteriorar-se significativament».

Pressió inflacionària

Les pressions inflacionàries són «més elevades, àmplies i persistents» i han portat a ajustos en la política monetària, amb pujades de tipus d’interès que es calcula que continuaran creixent i exercint pressió, especialment en mercats emergents i economies en desenvolupament. I la combinació de la guerra i aquestes pujades de tipus reduiran l’espai fiscal a molts països.

 «Els bancs centrals necessitaran ajustar les seves posicions monetàries encara més agressivament si les expectatives d’inflació a mitjà o llarg termini comencen a allunyar-se d’objectius o si la inflació subjacent segueix persistentment elevada», diu l’informe, que adverteix que aquestes potencials pujades de tipus encara més ràpides de l’anticipat actualment podrà exposar «vulnerabilitats del deute, particularment en mercats emergents».

 L’FMI també recull en el seu informe de Perspectives Econòmiques l’alerta que la guerra «ha incrementat el risc d’una fragmentació més permanent de l’economia en blocs geopolítics», una cosa que qualifica de «moviment tectònic» que no només implicarà elevats costos d’ajust i pèrdues d’eficiència a llarg termini així que es reconfiguren les cadenes de subministrament i les xarxes de producció, sinó que també «representa un enorme repte en el marc de regulacions que ha governat les relacions internacionals i econòmiques els últims 70 anys». «Aquesta polarització global impedeix també la cooperació essencial per a la prosperitat a llarg termini, podria fer descarrilar la urgent agenda de canvi climàtic i minar esforços multilaterals per resoldre marcs de resolució de deute, integració de comerç i iniciatives per evitar futures pandèmies», diu l’informe.

Combinació de factors «sense precedents»

Notícies relacionades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Les novetats de la reforma

Les perspectives de l’FMI clarament no són encoratjadores i s’assegura que «els riscos s’han elevat de manera accentuada». Entre els que cita el seu informe: que empitjori la guerra, les tensions socials incrementades, que ressorgeixi la pandèmia, que empitjori l’alentiment del creixement a la Xina, que pugin les expectatives d’inflació a mitjà termini, que els tipus d’interès més alts portin problemes més generalitzats de deute, que es deteriori l’ambient geopolític i l’emergència climàtica.

L’organisme veu la situació actual comparable a la que es va viure al principi de la pandèmia, però adverteix, a més, que a les previsions presentades els dona forma «una combinació de factors sense precedents», «amb elements individuals interactuant en formes que són inherentment difícils de predir».