Càrtels: Envoltats d’aliances il·lícites

Sancions baixes

Segons l’opinió d’Albert Poch, advocat especialitzat en reclamacions contra càrtels empresarials del despatx Redi Abogados, la imposició de sancions als acords anticompetència no paren de créixer a Espanya malgrat que la figura del càrtel és un «gran desconegut» i els particulars i l’Administració «no reclamen els danys causats tant com haurien de fer-ho», assegura. 

Però les sancions són baixes. «El benefici il·lícit obtingut com a conseqüència d’un abús de posició dominant en el mercat o de participar en un cartell empresarial és molt superior a la multa que s’imposa. Al final, la sanció de la CNMC es converteix en un element més del negoci, que es repercuteix en els costos», indica Poch. 

La CNMC no sol fer estimacions del benefici il·lícit obtingut pels càrtels empresarials. Una de les excepcions va ser, per exemple, la del càrtel de la llet, en la resolució de la qual es reconeixia un benefici superior als 800 milions, tot i que la sanció imposada va ser d’uns 80 milions. Segons Poch, l’única manera de fer que l’acció de la justícia sigui dissuasòria és potenciant la reclamació dels perjudicats, de l’Administració també, amb la devolució dels diners usurpats amb interessos.

En opinió de Gorka Goicoechea, d’Arriaga Asociados, en els últims cinc anys s’ha passat d’unes quantes desenes de sentències per demandes relacionades amb càrtels a superar la barrera del miler en un any: «Probablement, en un futur veurem com aquest nombre es dispara a causa, entre altres circumstàncies, de la nova cultura dels consumidors de lluitar contra les pràctiques abusives», explica Goicoechea. Aquest bufet, tradicionalment vinculat a demandes en el sector financer, ha incrementat la seva activitat pel càrtel de l’automòbil entre el 2006 i el 2013. Segons Goicoechea, «els productes amb una demanda més inelàstica són els més proclius a veure’s afectats per pràctiques col·lusòries» i els programes de clemència «han suposat un abans i un després per al descobriment d’aquestes pràctiques».

Un dels càrtels amb més demandes és el dels camions, del qual s’han resolt ja més de 1.200 sentències, majoritàriament favorables als compradors. El termini per reclamar a cada fabricant de cotxes o camions és d’un any després de la sentència ferma del Suprem, però és possible presentar una reclamació davant qualsevol membre d’una associació il·lícita. En el cas del càrtel dels camions, per exemple, ja ha passat un any per a tots els fabricants excepte Scania, que encara manté recursos oberts.

El camí judicial que obren les sentències de la CNMC és llarg. Poch reconeix que té oberts casos de l’any 2000 pel càrtel de la llet. «Actualment ni tan sols hi ha una sentència ferma ni s’espera que el Suprem es pronunciï fins al 2025. És difícil tenir la documentació de fa 25 anys i fins i tot els denunciants moren. El càrtel sempre guanya», explica.

«Els càrtels més alarmants són precisament els que no han aflorat encara. En bancs, gasolineres i elèctriques hi ha una falta de competència alarmant. Els principals càrtels no estan sent sancionats. Són sectors amb un pes important en el PIB i hi ha falta de supervisió», opina Poch.

La valoració de l’impacte dels càrtels és motiu de discussió recurrent. Els advocats tendeixen a recórrer al denominat informe europeu Oxera. Segons aquest informe, la majoria dels càrtels causen un sobrecost d’entre el 10% i el 20% del preu mitjà. Malgrat això, en el càrtel dels camions, per exemple, la majoria de les sentències van reconèixer un sobrecost entorn del 5%.