La devolució del deute de la Generalitat toca sostre aquest any

El del 2022 és el segon exercici del trienni amb més volum d’amortitzacions, després dels més de 10.311 milions de l’any passat i als quals s’han de sumar els 10.616,27 que haurà de tornar el 2023, segons les dades de l’Executiu català. Segons el calendari establert, la Generalitat tornarà a l’Estat fins al 2033 recursos rebuts per facilitar la seva liquiditat. 

La quantitat s’anirà reduint fins arribar als 1.785 milions d’aquí 11 anys, dels quals 1.658,92, és a dir, el 92,9%, tot i que si les finances catalanes evolucionen com en l’actualitat ja s’incorporaran anteriorment préstecs i deute que la Generalitat emetrà als mercats.

Recentment, l’agència canadenca DBRS ha apujat de l’anterior ‘BB’ a ‘BBB’ la nota del deute de la Generalitat, amb la qual cosa surt del nivell de bo porqueria, com ja va fer Fitch el juliol de l’any passat. Aquesta qualificació facilita que l’Administració catalana pugui recórrer en un futur més pròxim a finançar-se en els mercats.

La Generalitat ja ha aconseguit que dues de les tres agències que supervisen el seu deute la situïn fora del grau especulatiu. Només queda Moody’s.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En tot cas, la dependència de l’Estat es mantindrà almenys fins al 2033, segons el calendari inclòs per la Generalitat en l’última presentació entregada als inversors. Està previst que l’apel·lació als mercats pugui arribar molt abans.

La major part de la hipoteca total del sector públic català correspon a la Generalitat, amb 76.923 milions milions, seguida per les entitats SEC, és a dir, les que tenen un dèficit que també es comptabilitza, amb un total de 5.416 milions. En l’apartat d’entitats de dret públic (5.117,75 milions), les que més destaquen pel passiu són Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, amb 1.348,11 milions al 31 de desembre passat; l’Institut Català de Finances (ICF), amb 548,75 milions, en el mateix període i l’Institut Català del Sòl (Incasòl), amb 250,73 milions. Entre les societats en què la Generalitat té una participació del 100% destaca Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, amb 180,77 milions. En les que no controla la totalitat del capital destaquen Fira 2000 (53,93% del capital), amb un passiu imputable de 259,17 milions. En l’àmbit de fundacions sobresurten la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (60% del capital), amb un passiu imputable de 127,27 milions.