Carles Salesa: «No podem mantenir el sistema productiu actual i ser sostenibles»

L’economia circular implica deixar enrere el model de sistema d’un sol ús que ha imperat en les últimes dècades, i això no és fàcil. Carles Salesa, director del Consorci de Residus del Maresme, hi porta treballant des de fa temps, fins i tot abans que la pandèmia fes evident la necessitat d’un canvi de model.

-De l’utilitzar i llençar a la circularitat. ¿En quin punt del camí ens trobem?

-Ara s’estan produint uns esdeveniments que fa temps que pensàvem que podien arribar a passar, tot i que no tan aviat. L’increment del preu de l’energia, l’escassetat de matèries primeres, el retard en el subministrament de productes... La pandèmia i després la invasió d’Ucraïna han accelerat les coses i ja no només es tracta dels avisos que podíem fer des de l’àmbit mediambiental, sinó que ja està afectant l’economia. I, per això, cada vegada més gent és conscient que hem de canviar aquest model de producció globalitzat i insostenible. Diria que estem encara lluny, però més a prop que el 2020.

-En un futur podrem dir que aquests dos anys han sigut com un toc d’atenció.

-Sí, perquè els missatges mediambientals no estaven calant, però sí la sensació de vulnerabilitat que vam sentir durant el confinament. Estan sent uns anys durs, però també estan servint per posar-nos davant d’un mirall i incrementar la velocitat del canvi. Sens dubte, passaran coses que no haguessin passat sense aquests dos últims anys.

-En les últimes dècades s’ha posat el focus en el reciclatge, ¿ha arribat el moment de començar a parlar de no produir residus?

-Quan la Comissió Europea va començar a parlar d’economia circular, l’objectiu era continuar creixent com fins ara, però reciclant més. I pensaven que això era suficient, quan està clar que no és així. No es tracta de reciclar més, sinó de canviar la manera en què consumim els materials i l’energia. Continua sent un tabú, però això implica un decreixement. És una fal·làcia pensar que podem mantenir el sistema productiu actual i ser sostenibles.

-Han posat en marxa un pla per reduir un 26% la generació de residus al Maresme en sis anys. ¿Com ho aconseguiran? 

-S’ha de tenir en compte que els valors de generació de residus per càpita al Maresme eren elevats, en part pel pes del turisme i les segones residències. El pla és ambiciós per passar dels 1,72 kg per habitant i dia del 2010 als 1,26 kg el 2027. Això significarà un estalvi de més de 5.200 tones de CO₂. Hem ideat una sèrie d’accions que seran promogudes pel Consorci de Residus del Maresme, pels ajuntaments o de manera conjunta, que afectaran la matèria orgànica, els envasos, els aparells electrònics...  

-El paper dels ciutadans i les administracions està clar, però ¿com es pot implicar les empreses perquè el canvi comenci en el model productiu?

-La transició cap a l’economia circular s’està afrontant des de les polítiques ambientals, quan també s’ha de fer des de la política industrial. No només podem posar el focus en els ciutadans, sinó també comprometre les empreses, sobretot del sector tèxtil i electrònic, perquè fabriquin productes que no es converteixin en residus, sinó que siguin reparables i reutilitzables. Ja s’estan produint avenços i Europa s’està posant les piles.

-Una de les seves grans apostes per recalcar aquest esforç col·lectiu és el Parc Circular Mataró-Maresme. ¿Com funcionarà?

-El parc vol simbolitzar aquest compromís conjunt, que aglutini els esforços en un mateix espai: activitats ciutadanes i industrials, així com formatives. Evidenciar que hi ha altres maneres de produir i de consumir. S’implantaran activitats que compleixin una sèrie de requisits de circularitat i que, és clar, siguin viables. Per exemple, del sector tèxtil, de gran tradició a la comarca, però també de gestió del plàstic, biomassa, recuperació de materials...

-¿I quins seran els principals serveis per als ciutadans?

-Una de les claus serà un espai per reparar tot tipus d’aparells electrònics, bicicletes, roba... I també hi haurà una biblioteca de les coses, un espai per fomentar la cuina d’aprofitament, horts comunitaris basats en el compostatge i una botiga de segona mà.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

-¿Quan preveuen que l’espai estigui disponible?

-Hem hagut de frenar la licitació de la primera fase per l’aparició d’unes restes arqueològiques romanes. Des del 2021 estem fent les intervencions necessàries per protegir aquesta troballa, i esperem recuperar el concurs públic el 2023 i començar les obres durant el primer semestre. Per a així poder tenir la primera fase, la corresponent als serveis ciutadans, llesta el 2024.