Les criptomonedes ja mouen 60.000 milions a Espanya

Espanya va ser durant el 2021 la cinquena economia per volum de transaccions de criptoactius d’Europa, i aquesta regió n’és la principal receptora a escala global, segons el Banc d’Espanya, i per això justifica clarament la necessitat d’una regulació més precisa. «La regulació dels criptoactius planteja reptes tan nous com els riscos que comporten i la coordinació internacional», explica l’informe.

Segons les mateixes dades, durant l’any passat, el volum de transaccions a Europa va ser de prop de 845 milions d’euros en criptoactius (4,9% del PIB, 0,9% dels actius financers totals), cosa que representa el 25% del total global, per davant d’Amèrica del Nord, amb el 18%, que també és la seva principal contrapart en les transaccions de criptoactius. Dins d’Europa, Espanya va ocupar el 2021 la cinquena plaça en volum de transaccions, amb prop de 60 milions, per darrere del Regne Unit, França, Alemanya i els Països Baixos, i per davant de Suïssa i Itàlia.

L’anàlisi per àrees geogràfiques es pot desglossar per tipus de criptoactiu, inversor i servei associat a la transacció, i fins i tot aproximar la incidència d’activitats il·lícites. La informació sobre volum de transaccions i tipus de servei associat a aquestes es pot derivar de la informació existent, mentre que el tipus d’inversor es pot aproximar per l’import de les transaccions, i la incidència d’activitats il·lícites per mitjà de la col·laboració amb autoritats governamentals. Amb dades de l’actual campanya de la renda, la firma Tax Down calcula que el nombre d’avisos que ha enviat l’Agència Tributària als inversors de criptos ha arribat als 233.000, és a dir, un 1.474% més que l’any anterior. Però es calcula que només s’ha enviat un requeriment per transaccions amb criptomonedes al 5,3% dels inversors que tenen aquest tipus d’actius.

Inversors institucionals

Inversors institucionalsDurant l’últim any s’hauria produït un increment de la negociació de criptoactius a Europa, en la qual els inversors institucionals haurien guanyat protagonisme, però sense que hi hagi evidencia d’un grau material d’involucració en aquest segment de les entitats bancàries. D’acord amb les dades de Chainalysis, el volum de transaccions amb criptoactius durant el primer semestre del 2021 (última dada disponible) va suposar més de 10 vegades l’import negociat durant el mateix període del 2020. Aquest augment del volum de negociació respondria, en principi, al més alt nombre de transaccions, però també a la revalorització dels principals criptoactius sense suport (com el bitcoin), així com a l’oferta disponible més gran de ‘stablecoins’ (vinculats a divises de curs legal, com és el cas de tether) en el període considerat.

Atenent al tipus de transacció, al llarg del temps s’observa més importància relativa de les transaccions de més import (de més de 10 milions de dòlars dels EUA), cosa que suggereix que els inversors institucionals haurien guanyat importància relativa en les operacions amb aquestes monedes. No hi ha encara dades fiables sobre la inversió bancària en criptomonedes.

Europa

En termes de volum de negociació de criptoactius, Espanya presenta un pes proporcional al seu PIB en el context de la zona de l’euro. El pes de les transaccions realitzades a Espanya, en relació amb les portades a terme a la zona de l’euro, va rondar el 10% del total entre juliol del 2020 i juny del 2021, similar a la seva mida econòmica relativa a la regió. En general, l’activitat és més alta als països de més importància econòmica, si bé en alguns d’aquests el volum d’operacions és una mica més alt del que s’hauria d’esperar en relació amb el PIB (per exemple, els Països Baixos i Portugal).

Tipus de criptomonedes

Notícies relacionades

¿Com declarar el bitcoin en la renda 2021?

Impostos i el gat de Schrödinger

Les transaccions de criptoactius sense suport (com ara el bitcoin) concentren la major part de les operacions, i l’activitat negociadora sense mitjancers és predominant. Les transaccions de monedes de la xarxa Ethereum (que inclou l’ether, a més de la resta de ‘tokens’ d’aquesta xarxa) serien particularment importants (39% del total a Espanya, 42% als altres països). Quant al tipus de protocol, s’adverteix un pes relatiu més gran dels serveis descentralitzats (64% del total a Espanya, 53% en les altres economies), davant alternatives centralitzades o que requereixen de mitjancers en la negociació, com les cambres de canvi. Els serveis d’intermediació estarien creixent, no obstant, ràpidament en alguns països, cosa que podria respondre a diversos factors, com la reducció dels requisits formals a l’hora d’executar transaccions, així com a la incorporació de requeriments de liquiditat per a la participació en plataformes centralitzades.

Activitats il·lícites

Hi ha una certa proporció d’operacions amb aquestes monedes que tenen com a finalitat activitats il·lícites, i es disposa només d’una estimació de la cota inferior del pes que representen sobre el total. En el cas d’Espanya, el percentatge d’aquestes operacions representaria aproximadament l’1% del total entre juliol del 2020 i juny del 2021. Aquest percentatge és reduït, però podria constituir una cota inferior, ja que Chainalysis només identifica com a tals aquelles en què hi ha hagut un procés d’investigació policial. Les estafes (57,6% del total) i els robatoris de fons (31,8%) concentrarien la major part de les operacions il·lícites identificades en aquesta regió.