El Cercle d’Economia reclama pactes d’Estat per «salvaguardar la pau social»

El Cercle d’Economia reclama pactes d’Estat per «salvaguardar la pau social» en un context d’esgotament després de la crisi de 2008 i la pandèmia i descontentament social que abonen els «populismes i la polarització política». En vigílies de la seva reunió anual del 4 al 6 de maig a Barcelona, l’entitat, en una nota d’opinió titulada «Una Europa unida i millor per reforçar la democràcia» i en un escenari amb una guerra al Vell Continent «com en els pitjors moments del segle XX», reclama «unitat en la defensa d’Europa».

«Unitat de les institucions, partits i agents socials», exigeix el Cercle com a via per defensar la democràcia liberal. «A Catalunya i a tot Espanya», igual que a Europa, afegeix la nota. «La nostra societat està cansada per tot el que ha viscut fins ara. La pau social penja d’un fil i hi ha molts malestars complexos. Per això, la unitat ha de ser exemplar i un revulsiu de confiança que ens torni la capacitat de creure en nosaltres mateixos al defensar sense fissures allò que volem continuar sent: demòcrates europeus», sentencia la nota presentada pel president de l’entitat, Javier Faus, i el membre de la junta directiva, José María Lassalle.

Cita anual

L’entitat –que la setmana que ve rebrà en la seva cita anual el president del Govern, Pedro Sánchez, i una nombrosa representació de l’Executiu central (entre els quals hi ha el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo), però també el president de Catalunya i el conseller d’Economia, Pere Aragonès i Jaume Giró, entre d’altres– destaca que «la invasió d’Ucraïna és la prova més difícil que hem d’afrontar des de la Segona Guerra Mundial. Però també és una oportunitat decisiva per aprofundir definitivament en la materialització del projecte europeista».

El Cercle reclama que no s’esquerdi la unitat europea davant la invasió russa d’Ucraïna, que es mantinguin les sancions al règim de Vladímir Putin i destaca com a positiu el «compromís històric» dels EUA amb la llibertat al Vell Continent. Això, afegeix, «no només ha d’enfortir el vincle transatlàntic, sinó reprendre l’entesa estratègica amb el Regne Unit i impulsar la col·laboració política, econòmica i militar amb la resta de les democràcies liberals en el

món».

L’entitat que presideix Javier Faus posa en relleu la unitat europea durant la pandèmia, amb les vacunes i els fons Next Generation. Europa, segons afirmen en la nota d’opinió, ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies i ha demostrat que podia lluitar contra el virus i les seves conseqüències socials i econòmiques amb responsabilitat cívica, solidaritat i cooperació en tots els nivells.

Advoca, al seu torn, per la cooperació i la solidaritat amb Ucraïna. El Cercle «dona suport sense objeccions a la Unió Europea en el seu recolzament a un país germà i una democràcia germana com és Ucraïna». En aquest sentit, defensa les penalitzacions a Rússia i convida a adoptar iniciatives que donin «estabilitat interna» a Espanya. Per això cal generalitzar «una sèrie de pactes d’Estat que afectin l’energia, les rendes, la política fiscal i laboral i l’Estat del benestar, així com la seguretat i la defensa».

Recorden que la societat espanyola «està greument tensada per corrents de malestar i crispació que expliquen l’avenç dels populismes i la polarització política. Una situació que cal relacionar directament amb l’erosió del seu benestar i seguretat per culpa no només de la pandèmia, sinó també per les nombroses crisis que han viscut la societat catalana i l’espanyola des de 2008».

Donar seguretat

L’entitat demana esforços per «donar seguretat a una Europa que està en perill». I advoca pels «consensos que fonamenten els valors que encarna el projecte europeu i que defineixen un interès general que ha d’inspirar totes i cada una de les respostes que hauran de contenir les reformes, els pactes i acords d’Estat que necessitem per sortir victoriosos i enfortits com a país després d’aquesta crisi geopolítica».

Aplaudeixen «la victòria de l’europeista Emmanuel Macron davant el fantasma del replegament nacionalista». I afirmen que és una esperança «vinculada al principi de subsidiarietat defensat al seu dia pel president Pasqual Maragall, ja que, com ell sostenia, ‘el que és bo per a Catalunya és bo per a Espanya, i el que és bo per a Espanya és bo per a Europa’».

Espanya, afegeixen, gràcies a la seva posició geogràfica i la seva adhesió europeista, pot i ha de ser un actor rellevant en l’evolució futura del paradigma europeista. I ha de reivindicar no només un ancoratge atlàntic i mediterrani dins del realineament que la pressió geopolítica a l’est i al centre d’Europa planteja de cara al futur, sinó aprofitar la seva projecció a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i el món àrab. «No serà senzill, però és necessari un esforç d’imaginació i reinvenció de les capacitats geopolítiques d’Espanya perquè està en joc el nostre futur com a país i com a societat», destaca la nota.

Pactes de la Moncloa

El Cercle recorda que els polítics i els agents socials van demostrar durant la Transició, amb els Pactes de la Moncloa, «que sabem fer el que la situació exigeix». Aquest és per al Cercle, afirmen, «el compromís més profund i autèntic que allotja en el seu si fundacional com a entitat de la societat civil. Un compromís europeista que neix dels seus valors originals i que som conscients que han de ser actualitzats perquè continuïn sent vigents». Segons el parer de l’organisme, cal continuar impulsant una economia descarbonitzada i lluitar contra la crisi geopolítica que provoca l’auge global de l’autoritarisme. Els fons Next Generation, apunten, «han de seguir destinats a reduir l’empremta de carboni global».

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

«És fonamental combatre la por de la guerra i apel·lar a l’esperança de la pau. De nosaltres dependrà que venci la segona. Entre altres coses perquè, com ens van ensenyar els clàssics, en el caràcter de l’ésser humà rau nostre destí. Avui, quan la invasió de Putin mostra el rostre més cruel d’una guerra que vol subjugar tots els europeus, al Cercle d’Economia estem convençuts que la confiança en la força imperible de la llibertat continua sent la millor garantia que continuarem trobant en ella el nostre destí», acaba.

L’entitat celebrarà eleccions al juliol i, per primera vegada en els seus més dels seus 60 anys d’història, s’hi presentaran dues candidatures. Una serà encapçalada per l’exconseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola, i l’altra per la presidenta de la Fundació Tanja i de Trea Capital, Rosa Cañadas.