El Govern retalla la previsió de creixement d’aquest any al 4,3%

L’economia espanyola creixerà el 4,3% aquest any i el 3,5% el 2023, segons les noves previsions oficials presentades aquest divendres per la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño. El nou quadro macroeconòmic retalla en 2,7 punts la previsió anterior de l’Executiu per a aquest any i recull l’impacte que la guerra a Ucraïna tindrà sobre l’activitat espanyola per la crisi energètica, la inflació i l’empitjorament del comerç internacional; a més, s’alinea amb les projeccions avançades en les últimes setmanes pel Banc d’Espanya, l’Autoritat Fiscal i l’FMI.

En particular, la nova previsió per al 2022 s’alinea amb la projectada per l’Autoritat Fiscal, en el límit inferior de les publicades fins ara pels principals organismes, «sobre la base de la màxima prudència», en expressió de la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, aquest divendres, en la roda de premsa de presentació de les noves previsions. «No descarto cap sorpresa positiva per part de l’economia espanyola aquest any, però la situació d’incertesa és molt gran», ha remarcat Calviño.

Segons el nou escenari, que el Govern preveu remetre a la Comissió Europea entre aquest divendres i dissabte, la taxa d’atur evolucionarà des del 14,8% de la població activa el 2021 fins al 12,8% el 2022, l’11,7% el 2023, el 10,6% el 2024 i el 9,6% el 2025.

Les noves projeccions macroeconòmiques formen part de l’actualització del Pla d’estabilitat 2022-2025, que tots els estats membres han de remetre a la Comissió Europea abans que finalitzi l’abril. Aquestes projeccions són la base per establir les previsions de dèficit i deute públic fins al 2025 sobre les quals el Govern haurà de començar a confeccionar els Pressupostos de l’Estat per al 2023.

Dèficit i deute

Després d’haver tancat el 2021 amb un dèficit equivalent al 6,76% del PIB el 2021, les previsions sobre els comptes públics presentats per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, situen en el 5% el previst per al 2022. Per al 2023 es preveu una taxa del 3,9% del PIB; per al 2024, del 3,3%, i del 2,9% per al 2025, ja per sota del límit del 3% que estableix el procediment de dèficit excessiu a la Unió Europea.

Aquestes previsions estan formulades «a polítiques constants», segons ha ressaltat Montero. Les perspectives –ha afegit– sí que incorporen l’actualització de les pensions i dels salaris públics d’acord a la inflació, però no una possible reforma fiscal futura.

De moment, les xifres de l’actualització del Pla d’Estabilitat s’han construït sobre la base d’una pujada de les pensions «en l’entorn del 6%» en línia amb el deflactor del consum privat del 6,1% previst pel nou quadro macroeconòmic presentat aquest divendres. En tot cas, la pujada definitiva de les pensions el 2023 dependrà de la dada d’inflació mitjana de novembre del 2023 respecte al novembre del 2022, tal com estableix la recent reforma de la Seguretat Social. En relació amb els empleats públics, el Pla d’Estabilitat s’ha confeccionat sobre la base d’una pujada salarial del 2% per al 2023, que és la previsió d’inflació per a l’any vinent que es desprèn del nou quadro macro.

La previsió de dèficit del 5% del PIB per al 2022 es manté invariable malgrat la retallada de la projecció de creixement econòmic per a aquest any «gràcies al bon resultat de la recaptació del 2021», segons ha ressaltat la ministra d’Hisenda. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per al cas del deute públic, el Govern preveu una lleugera reducció des del 118,4% del PIB del 2021, fins al 115,2% el 2022; el 112,4% el 2023 i el 110,9% el 2024 i el 109,7% el 2025, gràcies al creixement econòmic i –segons Calviño– al menor tipus d’interès mitjà del saldo del deute i a l’allargament dels seus terminis de venciment.

«Arribarem al 2025 amb un dèficit per sota del 3% i amb un deute inferior al 110% del PIB», ha resumit la vicepresidenta Calviño.