El Govern descarta que el preu del gas torni als nivells precrisi en els pròxims quatre anys

La guerra d’Ucraïna ha disparat el preu del gas natural i no es preveu que aquesta matèria primera torni als nivells previs a aquesta crisi, quan se situava en l’entorn dels 20 i 30 euros per megawatt-hora (MWh), segons les estimacions recollides pel Govern en l’actualització del Pla d’Estabilitat 2022-2025. De fet, serà al final d’aquell període quan el gas marqui el seu nivell més baix: 50 euros per megawatt-hora, el mateix preu que posarà l’Executiu de límit màxim per a la producció d’electricitat.

El preu del gas va tancar el 2021 a 46,7 euros MWh, marcat per «les tensions geopolítiques i els dubtes respecte al Nord Stream 2», que van portar el gas a una volatilitat molt elevada al desembre, i acabarà el 2022 en 93,9 euros MWh, segons les projeccions de l’Executiu. L’any va començar amb un preu estabilitzat de 80 euros MWh, però es va disparar amb l’inici de la guerra fins marcar el seu màxim històric (el 8 de març, amb 345 euros MWh). «Des d’aleshores, la sobrereacció del mercat s’ha anat moderant i el preu del gas s’ha anat estabilitzant lleugerament per sobre dels 100 euros MWh», relata el text.

L’any vinent s’estima que finalitzi encara molt elevat, amb un valor mitjà quatre vegades superior al que seria habitual, a 81,9 euros MWh. Llavors, per evitar el contagi d’aquest cost en la factura de la llum durant l’hivern, encara serà vigent el límit de 50 euros MWh acordat per Espanya i Portugal amb la Comissió Europea. I precisament aquest serà el preu en el qual s’instal·larà el gas a aquest quadrienni.

El 2024 es preveu que marqui 66 euros MWh i el 2025 acabarà «baixant» fins als 50 euros MWh. I és que, malgrat que és previsible que la volatilitat actual «es vagi moderant», segons recull el text, «els preus del gas molt probablement no convergiran fins a la referència prèvia al conflicte (20-30 euros MWh)». És a dir, es quedaran instal·lats en l’entorn dels 50 euros Mwh durant bastant temps.

En les seves previsions, l’Executiu compara la intensitat de la crisi dels preus de l’energia dels últims mesos amb la que es va produir als anys 70 del segle passat i explica que aquesta crisi té un component «temporal», que depèn de la durada del conflicte, i un altre de «més estructural», marcat per l’impacte en els mercats energètics d’una reducció de la dependència de gas rus per part de la Unió Europea, que marcarà l’esdevenir dels preus de l’energia.

Interrupció del subministrament rus

Amb aquest escenari no es pot descartar, diu l’actualització del Pla d’Estabilitat, la possibilitat d’una escalada que desemboqui en un embargament del gas o en la decisió unilateral per alguna de les parts de tallar el flux», una cosa que ja va passar el 27 d’abril amb el subministrament cap a Polònia i Bulgària. Aquell tall va provocar una reducció del flux total de gas a la Unió Europea que el va portar «novament als nivells preconflicte» (paradoxalment, amb el començament de la guerra, a finals de febrer, l’arribada de gas rus a la UE a través de gasoducte es va incrementar un 20%).

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En l’actualitat, Europa importa 150.000 milions de metres cúbics de gas natural de Rússia, un 43,1% del total del seu consum de gas natural. Aquesta taxa és baixa si es compara amb el 83,5% que representava fa només quatre anys, el 2018.

En aquest sentit, s’adverteix que una desconnexió europea del gas rus provocaria, a curt termini, una reducció en l’oferta global, «ja que aquest gas no es pot redirigir immediatament a Àsia, atesa la inexistència d’infraestructura suficient de distribució, i això provocaria més competència pel subministrament de gas natural liquat (GNL)». És a dir, un subministrament probablement més ajustat i preus més alts.