La guerra qüestiona els plans de les energètiques

La incògnita més destacada sorgeix al voltant del gas natural i la dependència europea de la importació des de Rússia. «No es pot descartar» una interrupció d’aquest subministrament, diu el Govern a l’actualització del Pla d’Estabilitat 2022-2025, i tot i que Espanya no depèn del gas rus, sí que es veu afectada per l’alça dels preus.

El primer problema ha sigut el cost de la llum, que el Govern ha resolt amb una solució temporal juntament amb Portugal, sobre la qual ja hi ha acord amb la Unió Europea: posar un límit mitjà de 50 megawatts per hora (MWh) al preu del gas que s’utilitza per produir electricitat durant un any. Però aquesta situació no sembla que hagi de millorar. El Govern no preveu que el preu del gas natural recuperi els nivells previs a l’escalada de tensió –20 euros per MWh de mitjana– en els pròxims cinc anys –l’actualització del Pla d’Estabilitat recull preus de 46,7 euros el MWh al 2021; 93,9 euros el MWh al 2022; 81,9 euros el MWh al 2023; 66 euros el MWh al 2024 i 50 euros al 2025.

A més, el sector elèctric ha acollit la mesura amb crítiques, les grans elèctriques insisteixen que tota la responsabilitat és del gas i que el 85% o el 90% de la generació ja s’ha venut amb preus més baixos a través de contractes a preu fix i a llarg termini.

En paral·lel sorgeixen, a més, altres qüestions que semblaven tancades fa temps, com el carbó que, després d’estar pràcticament inactiu en el mix elèctric, ha tornat a ser rendible en determinats moments per l’escalada de preus o, fins i tot, amb el debat sobre el tancament de les centrals nuclears (previst entre el 2027 i el 2035), intensificat a Europa.

«La conjuntura actual és hostil a causa de la situació a Ucraïna i de l’impacte als mercats, però això no hauria d’apartar-nos del camí que condueix a mitjà termini Espanya a un procés de descarbonització gràcies a la nostra riquesa en fonts renovables», destaca Antonio Hernández, soci responsable de Regulació a EY. I és que la transició verda és una cosa beneficiosa per al país, ja que permetrà reduir la dependència energètica i desenvolupar cadenes de valor, assegura. Perquè tot això es porti a terme existeix un motor d’arrencada molt important, que és el pla de recuperació del Govern, del qual el 40% es destina a la transició verda.

Les empreses del sector ho saben des de fa temps i cada vegada és més difusa la diferència entre elèctriques, gasistes i petrolieres per la descarbonització de l’economia de cara al 2050. A Espanya, les més importants són essencialment Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP, Repsol, Cepsa i Acciona. Cadascuna compta amb la seva pròpia estratègia de creixement per dirigir-se cap a un model sense fums o amb el mínim.

Naturgy, a la cua en generació renovable a Espanya respecte als principals rivals, té una gran necessitat d’incrementar aquesta mena de projectes. Una vegada finalitzada l’operació de compra parcial (opa) llançada pel fons australià IFM –que tot i que inicialment va aconseguir tot just el 10,83% del capital, després ha anat comprant al mercat fins al 13,385%–, la companyia va anunciar l’escissió en dues societats (projecte ‘Bessons’), una de dedicada al negoci regulat i una altra al liberalitzat, però va haver de congelar el calendari després de la invasió d’Ucraïna.

«Tenim un calendari que es pot adaptar, que s’ha d’adaptar i que s’haurà d’adaptar en funció de les incerteses», va explicar a la junta general d’accionistes el president, Francisco Reynés. L’objectiu és que les dues societats tinguin els mateixos accionistes. El principal soci actual és Criteria, la societat de participades de La Caixa. En principi l’objectiu és mantenir-se com a accionistes en els dos negocis, però fonts del sector no descarten que, posteriorment es produeixi una venda perquè entrin nous socis, com ara fons.

En algun moment s’ha estudiat la possibilitat que es produís una aliança de Naturgy amb Repsol, que va ser accionista de la companyia quan Naturgy era Gas Natural i que tenia plans de treure a borsa la seva filial de renovables. La petroliera es va donar el novembre del 2020 18 mesos per decidir el futur d’aquesta filial (la decisió s’anunciarà a la presentació de resultats del segon trimestre), tot i que aquesta setmana el conseller delegat, Josu Jon Imaz, reconeixia que no tenen pressa i que el procés s’està desenvolupant d’una manera «més tranquil·la, més suau si es vol», gràcies al «suport» d’una generació de caixa superior a la prevista per la pujada de preus del cru. «Només prendrem aquesta decisió si trobem el ‘partner’ ideal», va dir Imaz durant la presentació de resultats del primer trimestre.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La companyia busca un soci financer, més que industrial, però «no per desinvertir, sinó per créixer», que «afegeixi valor» i que «estigui completament alineat» amb l’estratègia de tenir una capacitat renovable de 6 gigawatts (GW) al 2025 i de 20 GW al 2030.

Abans que ella ja van practicar l’‘spin-off’ renovable Acciona i EDP, amb l’objectiu d’agafar múscul financer en aquest segment. Iberdrola, la companyia amb més renovables a Espanya i amb l’enfocament inversor en el negoci internacional (més de dos terços dels seus beneficis en el primer trimestre), va anunciar la tardor passada la possibilitat de segregar el negoci d’eòlica marina i, des d’aleshores, no ha parat d’impulsar-lo. El cas d’Endesa no és comparable per la mida de l’operació, però la companyia que dirigeix José Bogas va aprovar al febrer la segregació del seu negoci de mobilitat i va crear una societat anomenada Endesa Movilidad Eléctrica i aquest mateix divendres en va vendre el 51% (reanomenada com a Endesa X Way) a Enel X Way (societat íntegrament participada per Enel, propietària del 70% d’Endesa) per 122,4 milions d’euros. Per la seva part, Cepsa ha traspassat recentment el seu negoci d’hidrocarburs a una filial per impulsar-ne el creixement.