El Govern preveu mantenir la pressió fiscal en el pla remès a Brussel·les

De tota manera en el pla nacional de reformes, l’altre document remès a Brussel·les, assegura que «prendrà en consideració les recomanacions recollides a l’informe del comitè d’experts per a la reforma fiscal i recollirà la revisió de la tributació sobre la matriculació i circulació de vehicles i una nova normativa sobre els impostos sobre gasos fluorats i els hidrocarburs», que suposa equiparar la fiscalitat del gasoil a la de la gasolina.

L’Executiu justifica l’evolució de la pressió fiscal el fet que el creixement del producte interior brut (PIB) nominal (sense excloure la inflació) serà superior al dels ingressos. En el document s’explica que aquesta evolució del pes dels ingressos públics sobre el PIB, «en un escenari inercial en el qual no s’incorporen mesures tributàries, respon a una progressiva millora del context actual a causa de la recuperació de l’activitat econòmica i als efectes positius del pla recuperació, per al desplegament del qual el Govern ja ha sol·licitat una segona entrega dels fons Next Generation de 12.000 milions. Aquesta quantitat se suma que s’afegiran als 9.036 milions d’euros de prefinançament i als 10.000 milions d’euros del primer pagament vinculat a la consecució d’una sèrie de reformes, com la laboral.

L’Executiu estima que els impostos arribaran el 2022 als 317.657 milions d’euros, cosa que suposa una alça d’un 7,4%, però un alentiment respecte al 15,3% aconseguit el 2021. Això s’explica «pel rebot de l’activitat econòmica i això malgrat les mesures tributàries introduïdes per pal·liar l’escalada de preus de l’energia que han tingut un efecte negatiu sobre la recaptació prevista dels impostos sobre la producció i importacions, ja que les rebaixes impositives es mantindran fins al 30 de juny».

Efectes de la covid

Al seu torn, els ingressos previstos el 2022 «es veuran impulsats positivament per l’efecte de les mesures tributàries adoptades el 2021, però els efectes dels quals s’han dilatat parcialment fins al 2022». Al seu torn perviuen encara efectes de les mesures adoptades el 2020 per pal·liar els efectes de la covid, algunes de les quals operen amb signe positiu i d’altres, en canvi, amb signe negatiu.

Pel que fa a la ràtio despeses respecte al PIB es redueix de manera progressiva des del 50,6% del PIB el 2021 fins al 44,3% el 2025. La reducció més important del pes relatiu de la despesa s’observa el 2022, «a l’anar superant progressivament la situació de pandèmia que ha marcat els últims exercicis i que permetrà l’acabament durant el 2022 de totes les mesures d’àmbit laboral adoptades per combatre l’emergència sanitària originada per la covid-19 (prestacions per cessament d’activitat, exoneració de quotes de la Seguretat Social, per ertos, a autònoms, i incapacitat temporal covid)».

Per a la resta d’anys, es manté la tendència anterior potenciada pel fet que la majoria de rúbriques de despesa creixen menys que el PIB nominal, fet que permet així una reducció del seu pes relatiu.

Menor dèficit públic

Malgrat la revisió de l’escenari macroeconòmic, es preveu una reducció més improtant del dèficit públic que la plantejada en l’anterior programa d’estabilitat. En aquest sentit, s’espera una significativa correcció del dèficit el 2022 fins al 5,0% del PIB, per continuar amb la consolidació en anys posteriors, arribant a un 2,9% de dèficit el 2025.

Per al període restant s’espera un alentiment del creixement dels impostos, seguint el mateix perfil cíclic que el PIB, tant en termes reals com nominals. Així els impostos creixerien a unes taxes de 5,7%, 4,0% i 3,5%, fet que comportaria que arribar el 2025 als 361.261 milions d’euros davant els 335.819 del 2023.

Notícies relacionades

Nadales per a Puigdemont

Treball acorda amb els sindicats reduir la jornada al llarg del 2025

Segons les estimacions del Govern, la recaptació per impostos sobre la renda, patrimoni i d’altres presenten un alentiment al llarg de tot el període, amb una taxa de creixement del 5,9%, 5,5% i 4,9% per al 2023, 2024 i 2025 respectivament, arribant, al final de la sèrie, a l’import de 181.310 milions d’euros davant els 163.722 milions d’euros del 2023.

Les cotitzacions socials registren un creixement del 3,8% el 2022, fins al 13,7% del PIB, «a causa del bon comportament de l’ocupació» i «de les condicions de contractació», així com per «la millora del mercat de treball, de la productivitat, impulsades per la reforma laboral i la pujada del salari mínim interprofessional». En els exercicis següents al 2022, els increments s’ajusten a l’evolució projectada de l’ocupació i les remuneracions salarials. En conseqüència, les cotitzacions creixeran a partir del 2023 en un 6,3%, i es moderarà lleugerament aquesta tendència el 2024 i el 2025, any en què arribaran al 13,9% del PIB.