«En aquest país si tens més de 55 anys el teu currículum se’n va directe a les escombraries»

Aquesta valenta no va dubtar a agafar el toro per les banyes als seus 37 anys, apuntar-se a un grau mitjà d’operador de planta química i aconseguir l’estabilitat i unes condicions laborals decents que la indústria oferia aleshores. «Només jo sé el que em va costar treure-me’l. Feia 15 anys que no estudiava i quan vaig ser a l’escola amb prou feines es feia res de química. Però la meva prioritat era trobar una cosa que em permetés fer jornada continuada, volia poder veure la meva família», explica. «L’altra opció era guarda forestal i no m’acabava veient per un bosc a Viella», afegeix, divertida. 

A partir d’allà va començar el seu recorregut en la indústria química, on les companyies catalanes han tingut històricament força. Va passar per algunes, des de laboratoris Novartis fins als que fabriquen les populars pastilles Juanola. Finalment es va estabilitzar a Lacer, demostrant amb la seva trajectòria que la xacra de la temporalitat que aspira a atallar la nova reforma laboral no és res nou en el mercat espanyol. 

Allà va estar fins al 3 de desembre del 2021. La Montse recita la data amb absoluta claredat i recorda perfectament com la van cridar per comunicar-li el seu acomiadament després de 16 anys en l’empresa. «En tot el temps que vaig ser allà no havia trepitjat recursos humans i ja m’imaginava el que passaria. Abans que a mi ja havien fet fora alguns companys. Als 60 anys, quan em faltaven els anys més importants de cotització de cara a jubilar-me, m’estaven acomiadant i sense donar-me cap explicació. No em va sorprendre, però em vaig sentir defraudada. I així l’hi vaig dir», recorda. Segons va publicar fa un parell de mesos ‘elEconomista.es’, Lacer maneja una facturació de 150 milions d’euros i un ebitda pròxim als 30 milions.

Notícies relacionades

Manel Pérez, aturat durant dos anys, troba feina després de sortir a EL PERIÓDICO: «Ara puc dormir tranquil»

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Linkedin, Infojobs, Infoempleo... La Montse va haver d’endinsar-se per primera vegada en una amalgama de portals d’ocupació que era nova per a ella. Després d’una breu experiència en una altra química que la renovava de 15 dies en 15 dies i que va deixar amb una tendinitis aguda, aquesta barcelonina porta diversos mesos xocant contra el ‘ja li trucarem’. «Al principi em diuen que dono el perfil, que valoren la meva formació, la meva experiència... però quan veuen l’edat que tinc s’acaba la cosa allà. En aquest país si tens més de 55 anys el teu currículum se’n va directe a les escombraries», afirma. «En aquesta última empresa on vaig treballar el primer que em va dir l’encarregat quan vaig entrar al seu despatx va anar ‘escolti, ¿però vostè quina edat té?’. Em va semblar tan humiliant... encara no havia començat a fer i ja estava molest amb la meva edat», recorda.  

La Montse no perd el bon humor malgrat que de moment no està tenint sort en trobar una nova feina. Mentrestant no s’està quieta i aquests dies acudeix a T’Acompanyem, una associació de persones a l’atur que s’ajuden a trobar feina i, mentrestant, es recolzen entre ells i es fan veure que l’atur no és un fracàs individual, sinó una xacra que afecta actualment tres milions de persones a tot Espanya.