Condicions laborals

¿Com t’afecta que no hi hagi acord de pujada salarial el 2022 entre la patronal i els sindicats?

Més vagues, desigualtat entre sectors econòmics i pèrdua de poder adquisitiu són algunes de les conseqüències del desacord en el diàleg social

Emilio Pérez Vázquez / EFE

Després de dos mesos de negociacions infructuoses, la patronal i els sindicats s’han aixecat de la taula i han donat per tancades les converses per a un nou acord de pujada salarial per aquest 2022. Els agents socials no han aconseguit consensuar com repartir-se els costos de l’escalada inflacionista i les seqüeles econòmiques que arriben des de la guerra d’Ucraïna. I això promet tenir conseqüències sobre el teixit empresarial i la butxaca dels treballadors.

¿Significa que si no hi ha acord els salaris no pujaran? No, significa que, si ho fan, ho faran de manera desordenada. ¿Què implica això? Més vagues, desigualtat entre sectors econòmics i pèrdua de poder adquisitiu són algunes de les conseqüències que els diferents economistes consultats destaquen del desacord en el diàleg social.

Més vagues i conflictes

La conseqüència més immediata és que augmentarà el nombre de vagues», adverteix la vocal de laboral del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Nieves Rabassó. Ja van avisar els sindicats en la seva presentació del Primer de Maig: «Si no hi ha pacte, tensionarem cada nova negociació de conveni». Fa mesos que l’escalada de l’IPC ja alimenta un caldo de cultiu de descontentament bastant transversal, donat l’encariment de l’electricitat i alguns productes bàsics. I això passa després d’una pandèmia que ha provocat que la renovació de molts convenis s’ajornés a l’espera d’una millor situació sanitària.

En alguns sectors o empreses ja han esclatat els conflictes, com en el metall de Barcelona, als autobusos de Lleida o en la neteja de Barcelona, l’Hospitalet i Cerdanyola, entre altres. I durant els pròxims mesos prometen multiplicar-se. Especialment abans de l’estiu, ja que tradicionalment els convenis es tanquen per aquestes dates i si les centrals aspiren a tensar les negociacions serà en aquest període. Les altres dates que pinten complicades serà de cara a la tardor, com a últim intent abans d’acabar l’any de tancar els convenis que no s’hagin pogut tancar abans.

Desigualtat entre sectors

«No tenir un acord estatal ens porta a una gran variabilitat entre sectors», adverteix l’economista i investigador d’EsadeEcPol Carlos Victoria. De la mateixa manera que unes recomanacions generals haguessin beneficiat més a els treballadors de gremis amb dificultats per aconseguir augments salarials, el desacord els perjudicarà en gran manera. I és que en els sectors en què els sindicats tinguin més capacitat d’organització podran arrencar a les empreses un millor augment i on no pugui, els treballadors s’hauran de resignar a una pèrdua de poder adquisitiu més gran.

La variable organització sindical serà clau, però també la dels marges empresarials. On hi hagi menys dependència de l’energia o l’evolució dels comptes de les companyies sigui millor, els treballadors tindran més marge per exigir un millor salari. I viceversa. «Sort de la reforma laboral, que assegura la ultraactivitat dels convenis, perquè la falta d’un AENC pot generar un bloqueig generalitzat de la negociació col·lectiva. Tot i que qüestions com les normatives d’igualtat o el teletreball no s’incorporaran mentre persisteixi el bloqueig», afirma la vocal de laboral del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Nieves Rabassó.

Negociacions més llargues i pèrdua de poder adquisitiu

Notícies relacionades

La falta d’una referència comuna dificultarà sense remei les negociacions sector per sector, empresa per empresa. Al marge de si s’acaba arribant o no a un acord o si es tensiona fins a la vaga o no, l’absència d’una guia compartida allargarà les negociacions. Això suposarà un problema per als treballadors, ja que estaran més temps amb els sous congelats i a l’espera de la futura actualització. I aquesta dilació també serà, a mitjà termini, un problema per a les empreses. Ja que si bé a curt termini s’estalviaran haver d’apujar sous mentre estan negociant, després hauran de pagar els retards i això pot tensionar els seus comptes a final d’any. «Pot generar una falta d’expectatives que dificulti la planificació de les empreses», apunta l’economista d’EsadeEcPol

Creixement econòmic

L’augment de les vagues i els baixos increments salarials poden suposar un llast per al creixement econòmic del país. «En un moment complicat en què la gent espera que els agents socials arribin a acords, que no ho facin no contribueix a generar confiança», afirma Rabassó. «En un context com l’actual d’alta incertesa, és un factor afegit», apunta Victoria. Pitjors salaris implica menys capacitat de consumir per part dels treballadors/consumidors, això pot contraure la demanda i deprimir després l’oferta de les empreses. A més, un cicle de vagues amenaça de paralitzar puntualment la producció, augmentar el nombre d’hores de treball perdudes i dificultar l’activitat econòmica.