Repsol qüestiona prohibir el fracking a la UE mentre es compra gas als EUA

El president de Repsol, Antonio Brufau, ha qüestionat aquest divendres durant la junta d’accionistes de la companyia la prohibició a Europa del fracking mentre s’està substituint el gas natural rus pel procedent dels Estats Units (EUA), molt abundant en el país gràcies a aquesta tècnica d’extracció, que és molt protestada pels principals col·lectius en defensa del medi ambient.

«M’entristeix veure el contrasentit de les polítiques europees, per exemple, en prohibir el ‘fracking’ a Europa per produir gas a través de la fractura hidràulica, i ara que alguns es queden sense el gas rus, decidim importar el gas produït amb ‘fracking’ dels Estats Units. ¿On és la consistència? ¿Quin bé li estem fent al planeta?», s’ha preguntat Brufau en la seva intervenció.

En aquesta línia, ha reflexionat sobre per què no es facilita la utilització d’aquesta tècnica al continent quan es podria disposar d’«un gas sense haver de comprar-lo a tercers». «No sé per quines raons no volem entrar en aquesta mecànica», ha afegit. De fet, els EUA són el principal exportador de gas natural a Espanya, amb el 43,3% del total del consum d’aquesta matèria primera, segons dades de l’últim Butlletí Estadístic d’Enagás, publicat a principis de l’abril passat.

D’altra banda, el president de Repsol ha reflexionat sobre si té sentit reduir el debat sobre la geopolítica de minerals crítics per a la transició energètica, «obviar» que es continuarà necessitant energia procedent dels hidrocarburs i «ignorar» que hi haurà indústries i sectors europeus la descarbonització dels quals serà difícil aconseguir amb electricitat renovable.

«Si algú ha cregut que en el mix (energètic) del futur el petroli i el gas no tindran un paper rellevant, s’equivoca», ha afegit. En aquesta línia, Brufau ha elogiat que Europa vulgui liderar la lluita contra el canvi climàtic, tot i que ha advertit del cost d’assumir-lo en solitari. «En el tema de transició energètica i canvi climàtic, Europa pretén ser el tractor del món, però lamentablement no és el tractor del món», ha asseverat.

Així, ha destacat que hi ha països que són «molt més rellevants», com la Xina i els Estats Units. «El planeta té altres prioritats. La Xina ja ha anunciat que el seu objectiu (de descarbonització) el 2050 s’amplia en 10 anys. I ningú pot garantir que la Xina, d’aquí quatre dies, digui que l’amplia 10 anys més. L’Índia exactament igual i els Estats Units depenen de l’Administració [... i Biden té les seves anades i vingudes en funció de la geopolítica». Brufau s’ha endinsat en el fet que Europa no ha de creure’s «el líder de la transició energètica» i posar «normes i limitacions» a les empreses emissores, sinó que el seu objectiu ha de centrar-se a «liderar la tecnologia» per ajudar que el planeta evolucioni, en conjunt, en la mateixa direcció.

A més, ha remarcat que al Vell Continent hi ha un cert biaix cap a la mobilitat elèctrica com a solució única per a la transició energètica i ha defensat que els combustibles líquids renovables, procedents de residus orgànics i biomassa, entre d’altres, són necessaris per accelerar l’electrificació amb vehicles híbrids. També ha apostat per eliminar traves a la utilització de matèries primeres sostenibles per produir biocombustibles avançats a partir de residus orgànics. Segons la seva opinió, optar per aquesta línia d’actuació comportaria creació d’ocupació en les indústries de l’automòbil i de components.

La transició energètica costa 275 bilions de dòlars

Notícies relacionades

Alumnes del MBA d'una universitat catalana expliquen la seva experiència: “animaria a tothom, sigui quin sigui el seu sector”

El fitnes de luxe s’assenta a Barcelona

Després de condemnar l’agressió bèl·lica de Rússia a Ucraïna, el president de Repsol va ressaltar que en aquest context s’ha manifestat la «urgència» d’assegurar l’autonomia energètica d’Europa i també referent a materials i components crítics. No obstant, ha instat a no oblidar que la competitivitat econòmica i el benestar social requereixen equilibri entre seguretat de subministrament, preus assequibles i sostenibilitat.

Segons la seva opinió, és el moment de dissenyar les rutes per minimitzar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle l’abans possible, a un cost assumible, «sense dogmes», amb «pragmatisme» i «sense la supèrbia intel·lectual» de pretendre establir, a priori, com arribar als objectius en el futur. Sobre això, ha posat èmfasi que la transició energètica comporta costos, segons analistes als quals no ha fet referència, d’uns 275 bilions de dòlars fins al 2050.