L’economia, puja i baixa

Desgraciadament o afortunadament, els governs no són avui tan importants per convertir-se en agents determinants únics de l’evolució econòmica en un món tan globalitzat com el nostre, on les interrelacions entre països fan que (gairebé) tot estigui connectat amb (gairebé) tot, sense fixar-se en fronteres nacionals.

Tots els països occidentals viuen una frenada forta en la seva recuperació i una alça sobtada de la inflació. Tots, no només Espanya. L’eurozona ha crescut aquest primer trimestre un 0,2%, amb Itàlia en negatiu (igual que els Estats Units), i suporta l’abril amb una inflació del 7,5%. Això parla d’un problema global, un xoc extern que repercuteix de manera negativa sobre tots, tot i que amb matisos asimètrics segons l’estructura econòmica de cada país.

I pocs dubtes hi ha que s’han concatenat diversos esdeveniments negatius i no previstos fa uns mesos: òmicron, escassetat de subministraments, nous confinaments a la Xina (política de contagis zero que ha bloquejat el principal port comercial del món, Xangai), guerra de Putin a Ucraïna i bloquejos posteriors. Així ho assenyalen tots els organismes internacionals i el sentit comú, que és una explicació més ajustada a la realitat complexa i dinàmica en què vivim. El puja-i-baixa en les previsions troba, així, una explicació racional, allunyada de l’inútil solució d’assenyalar falsos culpables per canalitzar, en termes partidistes, el lògic malestar ciutadà.

El més destacat a Espanya és la caiguda experimentada pel consum de les famílies, cosa que assenyala dos fets: la pèrdua del poder adquisitiu i l’anomenat factor precaució davant notícies com la guerra a Ucraïna. Les evidències acumulades posteriorment, per Setmana Santa i el pont de maig, més l’ocupació generada a l’abril, indicarien que el segon trimestre serà més positiu quant a despesa d’aquella meitat de famílies que arriben a final de mes i que han estalviat durant la pandèmia. Si els preus segueixen a la baixa (el canvi en el mercat elèctric hi ajudarà molt) i els fons Next Generation es van gastant i no només comprometent, les coses tendiran a normalitzar-se i acabarem l’any amb un creixement robust, tot i que insuficient, del 4,5%. 

Més preocupant em sembla la previsió a mitjà termini del nou quadro de previsions del Govern que el creixement anirà decaient fins a un esquifit 1,8% l’any 2025, quan continuarem lluint una taxa d’atur de gairebé el 10% i sense canvi de model productiu. Però, vagi a saber, queda molt lluny i la quantitat de coses que poden passar fins aleshores.

Criptomonedes/criptoactius

Gairebé quatre milions d’espanyols tenen criptoactius i almenys 233.000 han rebut una carta d’Hisenda recordant-los que per operar amb ells es paguen impostos, mentre a la resta intenten captar-nos cap aquests valors digitals mitjançant anuncis televisius. Es calcula que existeixen més de 15.000 criptoactius diferents. El bitcoin, sorgit el 2009, és el majoritari entre aquells que no tenen cap tipus de suport i el tether és més popular entre els que tenen algun mecanisme de suport.

En el seu conjunt, es calcula que representen un 1% dels actius financers mundials i destaca la rapidesa del seu creixement, perquè fa només quatre anys estaven en el 0,02%. Segons càlculs del Banc d’Espanya, les criptomonedes van moure 60.000 milions d’euros l’any passat al nostre país.

Els criptoactius són utilitzats com a inversió, ja que les seves revaloritzacions poden ser molt pronunciades (bitcoin en va tenir una del 1.000% en 24 hores), tant com de vegades ho han sigut les seves caigudes (dogecoin va caure un 80% en un any). Però també s’utilitzen com a mitjà de pagament, és a dir, com a diners digitals per a transaccions, tot i que en cap de les seves funcions disposen de regulació, control, garanties ni reclamacions. Es tracta d’un mercat implacable on l’oferta i la demanda, coordinades per plataformes tecnològiques, en determina el preu. El somni d’un liberal a l’estil Hayeck: diners desnacionalitzats. Almenys en teoria, ja que tot el procés està molt carregat de risc: informació enganyosa, manipulació del mercat (crema o retirada unilateral d’actius), grans fluctuacions sense control ni garanties de transparència, blanqueig.

Mentre que el Salvador i la República Centreafricana han convertit el bitcoin en moneda de curs legal, la Xina ha prohibit les cripto i arriba a castigar amb 10 anys de presó qualsevol transacció amb aquests diners. Tot i que ho presenta com una manera de controlar el flux de capitals, en realitat evita la competència a l’aposta decidida que ha fet per la seva pròpia criptomoneda: el iuan digital, estrenat durant els Jocs Olímpics a Pequín.

La Unió Europea debat, des del setembre de 2020, un Reglament de la Comissió sobre el mercat de les criptomonedes i, recentment, davant l’augment d’aquestes monedes provocat pel ressorgiment de la inflació, totes les autoritats europees de vigilància i supervisió han emès un comunicat per prevenir la gent sobre el seu ús i presentar-les gairebé com l’estafa de l’estampeta.

No obstant, el fenomen és imparable. La tecnologia ‘blockchain’ de les criptomonedes està creant nous actius financers i potenciant noves maneres d’intermediació financera, impulsant l’anomenada ‘fintech’ o banca digital. La seva acceptació generalitzada qüestiona el paper dels bancs centrals, la necessitat d’una política monetària i fins i tot el de la banca tradicional. Preparem-nos per a l’euro digital.

El preu de la llibertat 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Més enllà del retrocés estimat en el creixement i l’augment en els preus, la guerra d’Ucraïna està conduint a un nou escenari mundial definit per una aguda desglobalització i un salt endavant en un model energètic més sostenible, menys dependent de matèries fòssils. A diferència de l’ocorregut durant l’ocupació russa de Crimea el 2014, Occident ha decidit donar la batalla en favor d’Ucraïna i parar els peus al dictador Putin. Com va dir el president Zelenski davant el Parlament Europeu, els ucraïnesos estan donant la batalla per la llibertat que gaudim a Europa.

No perdem de vista aquesta important dimensió ètica i de valors en l’actual moment mundial postpandèmia. En ple auge de les potències autocràtiques i dels populismes, defensar les nostres democràcies s’ha convertit en una exigència. Perquè la llibertat té un preu. Cuidem-la.