La CEOE certifica el fracàs del pacte de rendes i demana a les empreses no vincular salaris a l’IPC

La CEOE ha certificat aquest dimarts en el seu comitè executiu extraordinari el fracàs del pacte de rendes pel qual advocava el Govern central per contenir l’escalada de la inflació. La gran patronal ha ratificat un paquet de recomanacions per guiar les empreses de cara a les pujades salarials dels pròxims anys, entre les quals destaquen no vincular sous a l’IPC i reforçar el pes de variables vinculades a la productivitat. L’organització presidida per Antonio Garamendi també demana especial «moderació salarial» a les contractes que depenguin del públic, davant la impossibilitat legal de revisar els contractes en l’actual context alcista de l’IPC. De moment els salaris per conveni estan creixent a un ritme del 2,4%, substancialment per sota del 8,4% en què ’està movent la inflació.

Sindicats i patronal ja van anticipar la setmana passada la impossibilitat entre les seves cúpules de tancar un acord salarial, que seria una de les potes principals del gran pacte de rendes que va invocar Pedro Sánchez al començament de la guerra d’Ucraïna per intentar frenar l’escalada de preus. Tot i que l’últim clau d’aquest taüt l’han apuntalat aquest dimarts els màxims dirigents de la patronal. «Fer les coses bé és clau perquè les nostres empreses i la nostra economia surtin de la crisi al mateix ritme que els nostres competidors, i no en desavantatge», ha sostingut la patronal en un comunicat.

La CEOE ha consensuat internament que el millor per a les empreses en l’actual context és traslladar part del risc als treballadors i reforçar els «sistemes de retribució variable», prioritzant que futurs augments vagin lligats a l’evolució de la productivitat, els resultats i els índexs d’absentisme, «evitant plusos i conceptes que ho fomentin».

La cúpula patronal ha deixat en mans de cada sector el decidir, en funció de les seves circumstàncies concretes, els increments retributius que portin els representants empresarials a les taules de negociació amb els sindicats. I en general ha advocat per «fer un esforç de moderació salarial», sense concretar-ne recomanacions generals. En aquest sentit, l’última oferta remesa als sindicats en la recta final de la fallida negociació va ser un increment del 3,5% per a aquest any. No obstant, la mateixa CEOE va aplicar als seus empleats d’estructura una pujada del 2,1%.

La reivindicació de les centrals per generalitzar algun tipus de clàusula de revisió salarial als convenis, per blindar tot o part del poder adquisitiu dels treballadors davant l’actual incertesa inflacionista, va ser la principal causa de descarrilament de les negociacions. Doncs la CEOE s’ho va marcar com a línia vermella i no va voler acceptar la indexació en cap moment, adduint que alimentaria l’espiral inflacionista. Aquest esperit queda fidelment retratat en les recomanacions remeses aquest dimarts als seus. «Es recomana evitar vincular les pujades salarials a conceptes tan volàtils com la inflació», afirmen al seu comunicat.

Els sindicats, en contra de les variables

Notícies relacionades

Díaz insta la CEOE a oferir millors salaris: «hi ha marges empresarials»

Salaris o marges empresarials, ¿qui pagarà la inflació més gran en 30 anys?

Al contrari, els indicadors als quals la CEOE creu oportú lligar les variables són la productivitat, l’evolució de l’ocupació, el comportament del PIB, l’indicador de garantia de la competitivitat i els resultats o ebitda. Els sindicats han sigut històricament contraris a assumir més pes de les variables en els sistemes retributius per dos motius. D’una banda, la falta de transparència que critiquen per part de les empreses per quantificar individualment aquests conceptes i que entenen com a arbitrarietat a favor de l’empresari. I, d’una altra, la falta d’equitat que això pot generar en el si de les plantilles, on uns treballadors sortiran més ben premiats que d’altres.

Des de la CEOE també insten les empreses a aplicar els mecanismes legals existents per despenjar-se dels convenis col·lectius –i estalviar-se així part important dels costos salarials– en cas que puguin justificar causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.