L’Airef demana al Govern una reducció més gran del dèficit aquest any

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) recomana al Govern que persegueixi un objectiu de dèficit per al 2022 més exigent que el 5% del PIB que l’Executiu ha plantejat a Brussel·les. En el seu preceptiu informe sobre l’Actualització del Programa d’Estabilitat 2022-2025 que el Govern ha remès a Brussel·les, l’Autoritat Fiscal considera que l’objectiu de dèficit del 5% del PIB previst per a aquest any «no resulta exigent», ja que, segons els càlculs de l’Airef, en absència de mesures de noves mesures, el desequilibri entre ingressos i despeses s’hauria de situar en el 4,2% aquest any pels ingressos més grans que reportarà la inflació, entre altres factors.

La diferència entre un objectiu dèficit (5%) i i un altre (4,2%) equival a uns 10.460 milions d’euros i l’Airef recomana el Govern que aquesta quantia no s’utilitzi per fer una política més expansiva «de la que es deriva dels pressupostos ja aprovats».

Senda ascendent del deute

L’informe de l’Airef sobre el Pla d’Estabilitat del Govern destil·la gran preocupació per la «vulnerabilitat» dels comptes públics espanyols. Tot i que el camí de dèficit situa aquest en el 3% del PIB el 2024 i per sota d’aquesta taxa a partir del 2025, l’Autoritat Fiscal alerta que el deute públic iniciarà un camí ascendent a partir d’aquell any.

«El marge per reduir el dèficit pressupostari sense mesures addicionals s’esgota, i s’estabilitza en el 3% el 2024 i el 2025, el límit fixat pel Pacte d’Estabilitat i Creixement», avisa l’Airef. En aquests càlculs es té en compte la despesa més gran en pensions, que només el 2023 pujarà el 8,8% per l’actualització de les prestacions d’acord amb la inflació mitjana del 2022, que l’Airef situa en el 6,5%, abans de baixar el 2,7% el 2023.

«L’estancament en la reducció del dèficit suposa un fre en la disminució de la ràtio d’endeutament, que el 2025 encara se situarà en el 108,8% del PIB, fet que col·loca Espanya en una posició molt vulnerable davant un probable enduriment de les condicions monetàries», adverteix. A partir d’aquell moment, si no s’adopten mesues, el deute iniciarà un camí ascendent que la portaria al 140% el 2040, estima l’organisme independent.

Entre altres qüestions, pressionarà sobre el dèficit i sobre el deute la càrrega més gran d’interessos per l’enduriment de la política monetària en un context d’inflació accelerada. L’Airef estima que la càrrega d’interessos pel deute públic augmentarà en 20.000 milions entre el 2022 i el 2025 en el supòsit que el preu oficial dels diners només pugi un punt.

Recomanacions

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Segons la presidenta de l’Airef, Cristina Herrero, l’alt nivell d’endeutament, juntament amb uns tipus d’interès a l’alça, han de portar a extremar la prudència en els comptes i evitar qualsevol fals optimisme derivat de les actuals bones dades de recaptació tributària. Per il·lustrar aquest missatge, l’Autoritat Fiscal ha realitzat algunes simulacions que porten a aquestes conclusions: un ajust anual de 0,35 punts (equivalent a uns 4.600 milions del 2022) permetria reduir la ràtio d’endeutament fins al 80% el 2040 (encara per sobre del 60% que marca el Tractat de la UE), assolint l’equilibri pressupostari el 2035 i mantenint una despesa en interessos continguda entorn del 2,5% del PIB. Amb tot Herrero és realista: «Mai s’ha fet un ajust d’aquesta magnitud sostingut en el temps durant un nombre tan ampli d’anys».

Per tot això, l’Airef insisteix en la recomanació que el Govern dissenyi i presenti «una estratègia fiscal a mitjà termini creïble, realista i que integri tots els elements essencials de política econòmica i fiscal, especialment el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència (PRTR)». Sobre aquest punt, l’Autoritat Fiscal denuncia la falta d’informació en el Pla d’Estabilitat del Govern sobre els efectes econòmics lligats a aquest pla i l’absència de dades sobre la seva execució en termes de Comptabilitat Nacional (que és el que permetria determinar quina part dels fons europeus arriba de forma fefaent als agents econòmics).