Sostenibilitat

El Port de BCN crearà una fundació publicoprivada per a la innovació

Els tinglados de Sant Bertran es convertiran en una acceleradora de ‘start-ups’, amb centres d’innovació empresarials i l’Institut de Logística

El Port de BCN crearà una fundació publicoprivada per a la innovació

MANU MITRU

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Port de Barcelona crearà una fundació per potenciar la innovació en la logística i l’economia blava, i invertirà uns 5 milions a rehabilitar els tinglados de Sant Bertran per ubicar el denominat Blue Tech Port, on hi haurà una acceleradora de ‘start-ups’, centres d’innovació logística d’empreses, àrees per provar innovacions i altres activitats de valor afegit.

Aquestes iniciatives s’inclouen en el pla d’innovació 2021-2024 del Port, inclòs en el pla estratègic, presentat pel president del Port de Barcelona, Damià Calvet; i la directora d’Innovació i Estratègia de Negoci, Emma Cobos. Aquest full de ruta permetrà «una innovació oberta i col·laborativa a través d’aliances estratègiques», ha explicat Calvet.

El pla preveu quatre grans línies d’acció: les eines de gestió, els acords i aliances amb l’entorn innovador, l’estimulació de la innovació en la logística i l’economia blava i la difusió de l’activitat innovadora.

Per agilitar la gestió es requereix una nova estructura més àgil que l’Autoritat Portuària i per a això es crearà la Fundació Port Innovation, al servei de la innovació i la transició energètica del port, ha destacat Calvet. En aquest organisme publicoprivat s’inclouran empreses bolcades en la innovació, ha detallat Cobos. 

El Port i les empreses Ackcent o Aggity són els socis fundadors, però s’hi sumaran companyies de l’activitat logística portuària i altres activitats amb diferents graus d’implicació i aportacions de 10.000 euros; de 10.001 a 25.000 euros i més de 25.000 euros anuals. 

Quant a les aliances, es realitzaran i enfortiran amb diferents agents com ara Acció, Ajuntament (Barcelona Activa), 22@ Fira de Barcelona, universitats, Tech City, així com col·laboracions interportuàries i amb diferents agents econòmics i socials internacionals. Un exemple és la Copa Amèrica del 2024.

A més de la fundació, l’estimulació de la innovació sectorial es realitzarà a través de l’Open Port, la relació de la comunitat portuària i les ‘start-ups’, que es potenciarà; el Blue District i un espai per testar les innovacions, com el Pier 01, el Pier 03 o el D-Factory del Consorci de la Zona Franca.

El Blue Tech Port s’ubicarà als tinglados de Sant Bertran. Aquestes naus ocupades en usos diversos en l’actualitat es rehabilitaran per ser un espai com a acceleradora de ‘start-ups’ del sector, centres d’innovació logística d’empreses i l’Institut de Logística ubicat temporalment en edifici del World Trade Center (WTC).

Calvet ha explicat que «la innovació a Barcelona no mira encara prou al mar». Per això el Port va aprovar el seu quart pla estratègic, que marca el camí per ser el port més ‘smart’ del Mediterrani, recolzat en la sostenibilitat econòmica ambiental i la innovació. 

Notícies relacionades

I com a part s’hi inclou un pla d’innovació per consolidar un districte tecnològic centrat en la innovació logística i l’economia blava. «Som un ‘hub’ logístic, no un port de trànsit», ha explicat. I en aquest ecosistema no s’inclou només la zona d’Activitats Logístiques (ZAL), sinó el Consorci de la Zona Franca, Mercabarna i l’aeroport. És el port més diversificat del mediterrani, «però ens hem de diversificar més i atraure talent», ha conclòs el president del Port.  

Calvet ha posat com a exemple de l’avantguardisme de l’entitat en matèria d’innovació iniciatives que s’han desenvolupat fins ara amb èxit, com el concepte de la mateixa comunitat portuària i els seus òrgans de governança, amb la creació del consell rector, que ha proporcionat una interlocució permanent amb tots els membres de la comunitat. O el port-ciutat, la relació d’una part del port amb el teixit urbà, la formació del sistema marítim portuari. O la ZAL, que demostra que s’ha d’estendre més enllà del seu domini. O els plans de qualitat i de digitalització de tots els processos.