El Banc d’Espanya avisa que el sistema de pensions necessita un ajust més gran

El Banc d’Espanya considera que les reformes que està emprenent el Govern en el sistema de pensions no seran suficients per sanejar els seus comptes i que fer front a l’augment de les prestacions que es derivarà de l’envelliment poblacional «requerirà noves actuacions en el futur pel costat dels ingressos [cotitzacions socials], de les despeses [prestacions] o de tots dos». A més, considera que seria convenient introduir «mecanismes automàtics d’ajust» que aportin més certesa al sanejament del sistema, més enllà de l’anomenat «mecanisme d’equitat intergeneracional» introduït pel Govern, on les possibles mesures de despesa que poguessin ser necessàries a partir del 2032 haurien de ser negociades i aprovades en el seu moment.

Aquesta és només una de les observacions que el Banc d’Espanya ha incorporat en el seu Informe Anual, de 300 pàgines, publicat aquest dimecres en què, més enllà de la preocupació per la sostenibilitat de les finances públiques –en general– i del sistema de pensions –en particular–, l’organisme supervisor remarca l’enorme incertesa que la guerra d’Ucraïna ha afegit a la recuperació econòmica i els perniciosos efectes de la inflació sobre les rendes de famílies i empreses i sobre el creixement de l’activitat. Per donar resposta de polítiques econòmiques a aquests desafiaments, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, apel·la a la construcció de «grans consensos polítics i socials» en la seva presentació de l’informe. «Les incerteses generades per la guerra a Ucraïna i les que encara persisteixen derivades de la pandèmia –dos esdeveniments absolutament extraordinaris– així ho demanen», conclou.

Noves perspectives al juny

Tal és la incertesa, que, després d’haver rebaixat la seva previsió de creixement per a aquest any de l’economia espanyola (del 5,1% estimat el desembre al 4,5%, a l’abril), ja s’anuncia una nova retallada en les perspectives que l’organisme publicarà al juny, segons ha avançat el directe general d’Economia i Estadística de l’entitat, Ángel Gavilán, sense voler precisar si la nova projecció coincidirà amb l’última formulada pel Govern, del 4,3%, o s’acostarà més al 4% estimat per la Comissió Europea. La ‘punxada’ del creixement del PIB en el primer trimestre està en l’origen d’aquesta correcció a la baixa. El Banc d’Espanya havia estimat un creixement trimestral del 0,9% que les dades de l’INE van deixar en tot just el 0,3%.

Les noves perspectives també reexaminaran l’última previsió del Banc d’Espanya en matèria d’inflació (a l’abril va estimar una taxa mitjana del 7% per a aquest any). D’una banda, l’organisme es proposa incorporar les novetats que tenen a veure amb una inflació subjacent més gran (la inflació sense els preus més volàtils d’energia i aliments no elaborats va assolir el 4,4% a l’abril) i la consegüent preocupació per una pujada de preus més persistent en el temps. La nova prospecció també es proposa incorporar el previsible efecte de moderació de la factura de l’electricitat després del límit al preu del gas adoptat pel Govern.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Hi ha coincidència en les previsions de tots els organismes en què la inflació es moderarà de manera radical el 2023 per aproximar-se a l’entorn del 2%. En tot cas, el governador del Banc d’Espanya insisteix en la necessitat que els agents socials arribin a un pacte de rendes perquè empresaris i treballadors es reparteixin de manera equitativa l’empobriment derivat de la inflació importada de l’exterior a través de la factura energètica, alimentària i de matèries primeres.

Patronal i sindicats han abandonat la negociació d’un Acord Estatal de Negociació Col·lectiva (AENC) per al període 2022-2024 en què es pretenia fer cristal·litzar tal acord de rendes. No obstant, des de l’òptica del Banc d’Espanya, hi ha indicis que tal pacte de rendes «s’aquesta produint de manera tàcita». D’un costat, les dades de negociació col·lectiva mostren la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris (fins a l’abril els salaris pactats entre patronal i sindicats xifraven de mitjana un increment del 2,4%). D’altra banda, l’Enquesta del Banc d’Espanya sobre l’Activitat Empresarial (EBAE) anticipa «que les empreses no estan traslladant als seus preus tot l’increment dels seus costos», assenyala Ángel Gavilán, després d’haver encaixat una retallada de marges del 4,5% en el quart trimestre del 2021 (segons dades de l’estadística de la Central de Balanços).