Adeu a les targetes de crèdit tal com les coneixem ara

Les portem allà on anem. Tot i que l’auge dels pagaments a través dels ‘smartphone’ i altres ‘wearables’ ha permès deixar-les a casa en lloc segur, les targetes de crèdit són una extensió de nosaltres mateixos. A més, a partir d’ara canviaran tal com les coneixem des de la dècada dels anys 60 del segle passat.

La principal novetat és que les xarxes de pagaments eliminaran la banda magnètica tradicional com a mètode de pagament, una mesura que arribarà a tots els països europeus l’any 2024 i estarà implantada a escala mundial abans del 2033. És més, cap targeta en circulació haurà de portar la banda fosca aquell any.

MasterCard agafa la davantera

A Espanya, MasterCard és la primera xarxa de pagaments a treure el codi que identifica les targetes i començarà a fer-ho aquest 2022. D’aquesta manera, els diners de plàstic funcionaran a través de xips i dels pagaments sense fil.

Aquests marges de temps tan amplis tenen per objectiu adaptar-se als nous temps. O, més ben dit, a les noves tecnologies. D’aquesta manera, les empreses deixaran enrere la banda magnètica per implantar el processat de targetes amb xip i amb ‘contactes’.

A un altre ritme als EUA i el Canadà

Als Estats Units i el Canadà la cosa anirà més lenta: l’eliminació de la banda magnètica no serà el 2024, sinó el 2027, quan els bancs no estaran obligats a emetre-les amb aquesta tecnologia. Per al 2029, MasterCard no fabricarà noves cartolines amb banda fosca, ni de dèbit ni de crèdit. En canvi, l’objectiu per al 2033 és el mateix que tenen els països europeus.

El futur: targetes biomètriques

Els experts indiquen cap o on evolucionaran els mètodes de pagament. Òbviament, hi continuaran havent targetes de crèdit, però no amb el format actual. A través de la tecnologia biomètrica es podrà utilitzar el cos humà per pagar. En concret, l’empremta dactilar dels usuaris estarà unida a un xip electrònic per confirmar la identitat del titular del compte bancari per, així, verificar pagaments i confirmar operacions.

Aquesta tecnologia no només aportarà més seguretat a les transaccions, sinó que evitarà fraus i robatoris, expliquen els experts, que recorden que hi ha targetes que funcionen només per contacte, sense firma ni PIN, depenent de les quantitats.

Abans de la banda magnètica: a mà i en paper carbó

Notícies relacionades

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

L’Executiu es proposa elevar al 9% del PIB el pes de la construcció

La banda magnètica va ser creada pel gegant IBM. Abans de la seva arribada, els comerciants havien d’anotar a mà la informació de la targeta de cada client. Més tard, es van utilitzar màquines d’impressió per registrar aquesta informació en paper carbó, les conegudes com a ‘trencaartells’, ‘knuckle-buster’ en anglès.

Després va arribar el xip, que crea un codi de transacció únic que, al seu torn, és validat pel banc per garantir l’autenticitat de la targeta. Als 90 es va introduir la norma estàndard d’interoperabilitat EMV, que actualment s’utilitza en el 86% de transaccions presencials a tot el món, segons MasterCard.