La demanda de compra de pisos supera per primera vegada la de lloguer

La demanda de compra de vivendes ha superat per primera vegada la demanda de pisos de lloguer al portal Fotocasa. El 2022 la demanda per comprar vivenda representa el 50% del mercat, davant el 38% que busca lloguer. El 12% restant busquen simultàniament en els dos mercats. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe de Fotocasa Research ‘Radiografia del mercat de la vivenda el 2021-2022’ elaborat pel portal immobiliari Fotocasa, per cinquè any consecutiu, amb la intenció de fer una exhaustiva anàlisi de la situació de l’oferta i la demanda en el sector immobiliari. En el cas de Catalunya, la situació mostra els trets més extrems. Segons les dades d’accés al portal immobiliari, un 29% de catalans està interactuant en el mercat immobiliari, tant en el mercat de venda com de lloguer i tant des del punt de vista de l’oferta com de la demanda. Però aquest 29% suposa un descens «dràstic», segons Fotocasa, des de l’agost del 2021 quan eren un 36% dels catalans els que buscaven pis. Però el 29% correspon a un volum de participació global similar a abans de la pandèmia.

«El mercat del lloguer i el de la compravenda s’han intercanviat les posicions. Ara el gran protagonista és la compra de vivenda, i el lloguer queda en un segon pla. Des de la bombolla immobiliària el lloguer va anar adquirint cada vegada més terreny fins a liderar per complet el mercat, però l’impacte social de la covid ha canviat les preferències dels espanyols i amb això, la tendència. Aquesta radiografia de la vivenda indica que Catalunya és una de les comunitats més volàtils davant les crisis a causa dels alts i baixos presentats, però és de les poques que es troba en nivells exactes als de la prepandèmia, per la qual cosa s’ha restablert molt satisfactòriament. No obstant, mentre la demanda de compra continua augmentant gradualment en aquesta regió, l’oferta de lloguer es redueix de manera molt significativa», opina María Matos, directora d’Estudis de Fotocasa. Segons la seva opinió, un dels factors que més influeix en aquesta evolució és la falta d’estoc de vivenda de lloguer.

L’activitat en el mercat de l’arrendament s’ha reduït el febrer del 2022 respecte a l’anterior estudi (agost del 2021) realitzat per Fotocasa. A Madrid s’ha passat d’un 21% de particulars realitzant alguna acció de lloguer (oferta o demanda) a un 16%; a Catalunya, que registra la baixada més intensa, s’ha passat del 23% al 16%; al País Valencià, del 20% al 15%. A Andalusia el descens ha sigut una mica més moderat, però perquè ja partia d’una posició més moderada: la participació en l’arrendament ha baixat del 19% al 16%.

En concret, el descens a Catalunya i el País Valencià ve, sobretot, provocat pels baixos percentatges de persones que han firmat un contracte de lloguer com a inquilins. A Catalunya s’ha passat d’un 10% (agost del 2021) a un 6% (febrer del 2022) i al País Valencià d’un 9% a un 5%.

En fonts del sector immobiliari, fonamentalment associacions de propietaris i intermediaris, es critica obertament la situació del mercat català, en el qual es detecta un clar flux de vivendes destinades abans al lloguer que han passat al mercat de venda. El marc legal és catalogat d’«incertesa» i poc favorable als propietaris.

Tendències generals

Fotocasa destaca també el cas del País Valencià. Aquesta autonomia ostentava el lloc número u de nivells màxims de participació (35% el febrer del 2020) i l’arribada del coronavirus va fer que perdés 10 punts percentuals en tan sols sis mesos. També destaca per ser la comunitat on l’activitat dels particulars en el mercat de la vivenda va tardar més a reactivar-se després de l’impacte de la pandèmia, així que fa un any, el febrer del 2021, estava en el 24%. Quan es va posar en marxa ho va fer a un ritme molt accelerat i el percentatge de particulars participant va pujar fins al 34% (agost del 2021). Al començament del 2022 són un 31% les persones més grans de 18 anys del País Valencià que han realitzat alguna acció en el mercat de la vivenda en els últims 12 mesos. Així que, de moment, es manté en nivells inferiors als de la prepandèmia.

En el cas de la Comunitat de Madrid, continua encapçalant el rànquing de territoris amb més particulars (el 32% del total) participant d’alguna manera en el mercat de la vivenda. Tot i que també va registrar un descens rellevant en la participació (era del 36% l’agost del 2021), la seva evolució en els últims dos anys ha sigut més estable i actualment està en nivells similars als registrats abans de la pandèmia.

També a Andalusia hi ha hagut una certa estabilitat que manté fins i tot una tendència positiva amb un 33% de particulars que han realitzat alguna acció en el mercat de la vivenda en els últims 12 mesos. Malgrat les variacions, és una de les dues comunitats –juntament amb Catalunya– que ha aconseguit restablir els seus nivells de participació després de dos anys de crisi.

Notícies relacionades

La inversió de la gran distribució repunta un 34%

Glovo promet contractes un dia abans que el fundador declari davant el jutge

Mentre que la Comunitat de Madrid (20%) i Catalunya (18%), amb les seves tensades àrees metropolitanes, mostren un estancament amb certa tendència a la baixa en la participació de particulars, al País Valencià (20%) i Andalusia (21%) la línia encara és ascendent. En aquestes dues últimes comunitats autònomes es registra, a més, un increment significatiu respecte a sis mesos abans en el percentatge de particulars que ha buscat per comprar, però encara no ha trobat: al País Valencià ha passat del 10% al 14%; a Andalusia, del 10% al 13%.

A Madrid, no obstant, hi ha dues dades que apunten a un estancament: la menor presència de particulars que efectivament hagin comprat vivenda en els últims 12 mesos (del 5% s’ha passat al 3%) i el descens en el percentatge de persones intentant vendre (el 3% el febrer del 2022, davant el 6% l’agost del 2021).