L’FMI veu un empitjorament de l’economia però no una recessió mundial

La tempesta que dilluns a la tarda va descarregar sobre la localitat alpina de Davos va servir a la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, per enquadrar la seva metàfora sobre l’economia mundial: «L’horitzó s’ha enfosquit», va dir, si bé va descartar «de moment» el risc d’una recessió global que, en tot cas, sí que podria produir-se en alguns països «amb una situació més fràgil i molta dependència dels aliments i l’energia» procedent de Rússia o d’Ucraïna.

Notícies relacionades

José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos

Estudiar videojocs o producció musical: aquestes són les sortides professionals de les TIC a Catalunya

A l’abril, l’FMI ja va rebaixar la seva previsió de creixement mundial al 3,6% per la guerra a Ucraïna. Des d’aleshores, «l’horitzó s’ha enfosquit i el 2022 «serà un any difícil», va advertir Georgieva en un debat sobre les perspectives econòmiques del món en el marc de la reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial (WEF per la seva sigla en anglès), que aquest any està travessat per les conseqüències geopolítiques, estratègiques i econòmiques derivades de la guerra a Ucraïna. «Jo sí que veig recessió a Europa», va puntualitzar amb contundència una altra intervinent al grup de debat, la CEO de la banca Citi als Estats Units, Jane Fraser.

Georgieva va focalitzar la seva preocupació en la inflació i, en particular, en l’encariment dels aliments. «Estem experimentant un xoc en els preus dels productes bàsics, en particular dels aliments», que s’estan disparant a un nivell sense precedents, va afirmar. «Podem reduir el nostre consum de petroli, però hem de menjar tots els dies», va afegir la directora de l’FMI que, aquest mateix dilluns va firmar un document en el qual s’apressa els Estats que adoptin mesures per restaurar la confiança i evitar la fragmentació geoeconòmica en perjudici dels països més pobres, en un context en el qual l’economia s’enfronta «potser» al repte més gran des de la Segona Guerra Mundial. El Fons demana als Estats que prioritzin quatre mesures per restaurar la confiança mundial: la reducció de barreres comercials; promoure acords sobre el deute de països vulnerables; modernitzar els sistemes de pagament transfronterers, i afrontar la transformació cap a l’energia verda.