Igualtat estima que l’1% de les dones podrien acollir-se a la baixa per regla

El Ministeri d’Igualtat ha calculat que el dret a una baixa per menstruació incapacitant tindrà un cost addicional màxim de 23,8 milions d’euros a l’any, xifra que parteix de la base que l’1% de les dones treballadores poden trobar-se en aquesta situació i que en l’actualitat ja moltes s’acullen a la baixa per aquest motiu.

La memòria que acompanya l’avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament, en què es recullen aquestes baixes, desglossa l’impacte econòmic de la norma: 104,4 milions d’euros anuals per al conjunt de les administracions públiques.

La principal partida anirà destinada a sufragar el permís maternal prepart retribuït des de la setmana 39 de l’embaràs –57,1 milions–, seguida de la partida per fer front a les incapacitats temporals per regles doloroses.

A partir de les xifres de població activa i amb ocupació, Igualtat apunta que unes sis milions de dones treballen en el rang d’edat 16-50 anys i estima que l’1%, al voltant de 60.000, poden patir aquestes regles incapacitants.

Amb un salari mitjà el 2021 de 21.682 euros anuals (60,2 euros al dia), el cost estimat brut d’aquesta mesura seria de gairebé 80 milions.

Però Igualtat rebaixa aquesta xifra basant-se en un estudi del ‘British Medical Journal’ que indica que, de mitjana, les dones enquestades agafen un dia de baixa a l’any per motius menstruals i que ja hi ha costos molt significatius per aquest motiu.

A més, segons aquest estudi, l’haver anat a treballar amb dolors importants va fer decaure la productivitat d’aquestes dones en una mitjana de nou dies a l’any, es destaca en la memòria.

«Tenint en compte aquests càlculs i els realitzats per la Seguretat Social, el cost net de l’equiparació d’aquest dret ascendiria a un màxim de 23,84 milions d’euros anuals», es destaca en la memòria.

Mentrestant, s’estima que el cost de plasmar la incapacitat temporal per interrupcions voluntàries de l’embaràs ascendiria anualment a 7,8 milions d’euros.

L’informe parteix de la base de tres dies de baixa, quan en l’actualitat les dones que avorten s’agafen una baixa d’1,5 dies.

Cost de garantir l’avortament a la xarxa pública

La memòria apunta que garantir el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en els centres públics suposarà un cost addicional de 7,5 milions d’euros, als quals caldrà afegir 7,8 milions més per assegurar que es té accés a l’avortament farmacològic amb atenció sanitària especialitzada

Recorda Igualtat que des del 2010 la gestant ja no paga per sotmetre’s a una interrupció voluntària de l’embaràs, i que, tot i que la immensa majoria es realitza en centres privats, es tracta d’un servei concertat que sufraga la sanitat pública.

Els costos varien segons cada centre acreditat i les característiques de la intervenció, però de mitjana, segons aquesta memòria, un avortament de fins a 12 setmanes, amb anestèsia local i sense un altre tipus de complicacions pot costar al voltant de 350 euros incloent el preoperatori.

El cost addicional de 7,5 milions té en compte que pot ser necessari articular nous serveis en la sanitat pública per donar una resposta adequada a les dones.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La partida més petita, de 319.000 euros, va destinada a assegurar la gratuïtat dels mètodes anticonceptius en els centres sanitaris del sistema nacional de salut.

Segons s’apunta a l’informe, l’anticoncepció d’urgència ja és gratuïta si es dispensa en els centres de salut, però s’ha calculat aquesta xifra davant una hipòtesi d’increment de la demanda d’un 2,5%